De bons i dolents

Quan al segle XVI Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) es va independitzar de Mataró, era un municipi de masies disperses. Al lloc on hi havia una església anterior, es construí una de nova, més o menys equidistant de tots els habitatges.

Va ser encomanada a Pere Blai, membre d’una nissaga de mestres d’obres. El seu fill, amb el mateix nom, va ser el responsable de l’ampliació del Palau de la Generalitat. Actualment sorprèn trobar el temple allà a dalt, amb molt bones vistes, però lluny de la població.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic. Campanar

Dos segles més tard, quan el nucli urbà començà a prendre forma, es va pensar que ja era hora d’acostar l’església als feligresos i es construí una de nova més cèntrica.

No obstant això, la situació de l’antic temple segueix conservant una tranquil·litat i unes vistes privilegiades.

Resulta especialment interessant veure que les portalades de diverses esglésies del Maresme -i també del Vallès -presenten unes més que sorprenents similituds. Ho podeu comprovar amb els estudis realitzats per professionals, que annexo al final.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic

Hi ha documents que confirmen que la de Llavaneres és la més recent i va prendre com a model la de l’església de Sant Martí d’Arenys de Munt. De totes maneres, si hem de buscar la primera, la trobaríem al palau del rei Martí a Poblet, del segle XIV.

Observem que, un tret comú és el de col·locar a la dreta del portal (la nostra esquerra) àngels o representacions d’ànimes salvades, amb cares somrients o cantant. Aquí tenim una cara de dona entre dos querubins la mar de bufons.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic. Capitell. Mènsula

En canvi, a l’esquerra (la nostra dreta), trobem invariablement, dracs, dimonis i ànimes cridant de pena. En aquest portal només veiem el cap d’un home, amb dues fulles que semblen haver volgut tapar algun altre cap. Els cabells d’aquest rostre, que sembla una màscara de tragèdia grega, estan formats per fruites. Qui serà?

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic

No obstant això, on arrenca el timpà, veiem que tant les cares que criden com les que riuen, es troben en llocs que, aparentment, no els correspondria. Per què? Doncs, no tinc la resposta. Sigui com sigui, és ben segur que es tracta de representacions del bé i del mal.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic. Capitell. Mènsula

A totes dues bandes hi ha fruita i podem distingir pomes, peres i potser alguna magrana. Popularment la poma s’associa amb el pecat, tot i que les Escriptures no ho esmenten. La magrana es relaciona amb la fecunditat, però curiosament, també amb la castedat. La pera es troba més vinculada a l’amor carnal.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic. Capitell. Mènsula

Com que aquesta és la portalada més recent, els rostres mostren uns trets més renaixentistes que no pas gòtics. Adjunto imatges d’altres portals, perquè pugueu fer comparacions.

Sant Julià de Palou. Gòtic. Portalada. Vallès Oriental

Sant Julià de Palou (Granollers).

La Garriga. La Doma

La Doma (La Garriga).

Vilassar de Dalt

Església de Sant Genís (Vilassar de Dalt).

A la part superior de l’arc hi ha un detall vegetal amb tres fulles, probablement una representació de la Trinitat.

Al capdamunt, tenim l’arcàngel Sant Miquel matant un drac. Ho sento, però Sant Jordi no té l’exclusiva de matar bitxos. Miquel era cap dels exèrcits celestials. També acompanyava les ànimes a l’eternitat i va ser qui envià Llucifer a rostir-se a l’infern. És a dir, que Sant Miquel era com un talismà protector que no deixava passar el mal pel portal del temple. Aquesta escultura probablement es va reaprofitar del temple anterior.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Gòtic

De la primitiva església també tenim els dos lleons flanquejant l’entrada. Aquest animal representa Crist, a qui les Escriptures anomenen Lleó de Judà (Gen. 49:10). També s’associa amb la vigilància, ja que diuen que dorm amb un ull obert (jo no ho penso verificar). El fidel sap que els lleons no li impediran l’entrada al recinte sagrat, però li estan preguntant si està en condicions de fer-ho, és a dir si es troba net de pecat.

Sant Andreu de Llavaneres. Maresme. Romànic. Lleó

Riera, rentador o era?

I, ja posats, què vol dir el terme Llavaneres? Hi ha moltes hipòtesis i cap de clara. Uns diuen que ve del llatí i significa salts d’aigua, en relació amb la riera. D’altres que és una deformació de ‘lavandarias’, és a dir, rentador o safareig. I finalment qui afirma que és un compost de ‘llevant’ i ‘eres’: Eres de Llevant. Trieu la que més us agradi.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s