Explica la llegenda -que no la història- que en un bosc on ara trobem Turquia, vivia un gegant. Era tan fort que ajudava els vianants a travessar un perillós riu, muntant-los a les espatlles.
El relat continua dient que un dia va ajudar un nen a passar el riu. Sorprès del desorbitat pes de l’infant, aquest li va dir que era Jesús i que carregava els pecats de tot el món.
Llavors el nen li canvià el nom pel de Cristòfol, que en grec vol dir portador de Crist.
Cristòfol -o també Cristòfor- aviat va passar a ser el protector de barquers, mariners i viatgers entre molts altres i, quan s’inventà l’automòbil, també dels conductors.
A la vora de la platja del Far -o de la Farola- de Vilanova i la Geltrú (El Garraf) trobem la senzilla ermita de Sant Cristòfol, de la qual se’n té notícia al segle XIV. Era al camí per on els mariners tornaven a La Geltrú.
Al segle XVII s’utilitzà per atendre els afectats per l’epidèmia de pesta. Un ‘americano’ la va comprar després de la desamortització i va passar de mà en mà fins que el 1944 la va adquirir Eugeni d’Ors.
L’escriptor s’hi va fer construir el seu habitatge adossat a l’ermita on, a més de fer-hi estades, aglutinaria escriptors, periodistes i intel·lectuals de l’època.
D’Ors va encomanar al terrassenc Santiago Padrós un mosaic per a la façana de la capella. Representa un gegant -i ben musculat- Cristòfol, portant l’infant mentre travessa el riu.
Un poema del mateix escriptor ens desvetlla el perquè també apareix un ala d’àngel:
Cristòfor porta el Diví infant,
mes qui, doncs a Cristòfor porta?
Aquell que té l’ala prou forta
per sostenir son cos gegant.
Padrós, a més de pintor, va ser un mosaïcista excepcional -molt influenciat per la filosofia del seu amic D’Ors, i va escampar la seva obra a llocs tan diversos, com Montserrat, l’Índia, Nova Jersey i Puerto Rico… I també al Valle de los Caídos a Madrid, amb una descomunal cúpula.
Amb la seva mal dissimulada vanitat, el controvertit Eugeni d’Ors va ser -i encara és- odiat pels catalans, que no li perdonaren la traïció de marxar a Madrid i escriure en castellà i menystingut pels espanyols, que mai se’l van acabar de creure. Tot i això hi ha qui creu que va ser un intel·lectual brillant però incomprès.
Amb els seus escrits va perfilar el que serien els ideals d’una curta però revolucionària etapa a Catalunya: el Noucentisme. Als primers trenta anys del segle XX, aquest moviment pregonava, entre altres, el retorn als clàssics -en contraposició al modernisme- i l’impuls de la cultura.
Per alguna raó que desconeixem, al mosaic també hi és representat sant Cugat, a una mida difícil de captar. La tradició afirma que la noia soltera que a primer cop d’ull vegi sant Cugat, es casarà abans d’un any -si ella ho vol, és clar-.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer d’Eugeni d’Ors, 5. Vilanova i la Geltrú
Saber més:
- Eugeni d’Ors: endrets.cat – wikiwand.com – lavanguardia.com
- Eugeni d’Ors a Vilanova i la Geltrú, per F.M. Àlvaro
- Cristòfol de Lícia: wikiwand.com
- Sant Cristòfor: festes.org
- Santiago Padrós: enciclopedia.cat
- Noucentisme: wikiwand.com
- L’ermita: diba.cat – vilanova.cat
Què veure a prop:
