La marquesa, el músic i les monges (Cabrils part II)

Seguim descobrint el barri vell de Cabrils (Maresme).

Cabrils

Un romàntic jardí des d’on contemplar la vila.

El carrer Emília Carles està dedicat a aquesta filla de Cabrils, que va marxar a Castellar del Vallès per fer-se càrrec de l’imperi tèxtil familiar. Molt estimada pels projectes socials que va promoure allà, la població sol·licità al govern la concessió del títol de Marquesa que li va ser concedit.

Cabrils

Un carrer amb sabor d’abans.

De fet, tota la vila és plena de testimonis de la presència d’aquesta família burgesa.

Al número 11 tenim les Escoles Bressol. Fins al 1978 va ser un convent de religioses Dominiques amb una escola de nenes.

Cabrils

Coronament de l’escola de nenes.

Més amunt i fent cantonada amb el carrer Santa Creu, tenim l’Ajuntament que havia estat la seu d’una entitat anomenada La Constància. No és que tingui més interès, però ja que passem pel davant …

Cabrils

El camí a Argentona travessa dues muntanyes.

Girem a la dreta pel carrer Horts de les Monges. Al número 12 hi ha un bonic rellotge de sol del segle passat. Aquí visqué durant la Guerra Civil el compositor valencià Rafael Martínez Valls. Qui? L’autor de la sarsuela ‘Cançó d’amor i de guerra’. Aaahhhh!

Cabrils

Per què deu repetir les 6?

Reculem i ohhhh, què és aquest gran edifici enlairat? Són les Escoles Tolrà, però us ho explico a la tercera part.

Cabrils

Les grans obres del marquès.

A la Baixada de la Ferreria trobem Can Casanovas, potser una mica massa reformada i que poc té a veure amb l’original de Can Xarric del segle XVIII. Recentment li han afegit un bonic rellotge de sol amb el nom de la finca.

Cabrils

Encara que no sigui l’original, aquest fris té feina.

Des d’aquí veiem la torre cilíndrica de Can Llorenç, però l’observarem millor de més avall. A la cantonada amb el passeig Martínez Valls tenim una curiosa casa de 1930 amb jardineres de rajoles a les finestres.

Cabrils

Una finestra ben curiosa. Pràctica potser no massa.

Arribem fins a la carretera i girem a la dreta per veure Can Llorenç i Can Veribol, dues masies del segle XVI actualment unides i convertides en restaurant (que us recomano). En aquest lloc es creu que hi va haver un convent.

Cabrils

A més de les hores, pots saber el signe zodiacal.

Fem mitja volta i baixem per la carretera perquè no vull que us perdeu l’entrada de la mansió de Can Tolrà. Fixeu-vos amb l’aire exòtic, entre egipci i ‘art déco’. És una llàstima que van morir recentment les palmeres que li donaven monumentalitat.

Cabrils

Potser Cleopatra va estiuejar aquí.

Pugem per Maria Teresa i ens aturem al carrer Sant Jordi. Aquest curt passatge conserva un encant especial amb les cases de cós que al davant havien tingut els horts.

Cabrils

Ombres d’un altre temps.

La casa del número 6 té el curiós nom de Can Passalaigua, un habitatge del segle XIX on vivia una família que comerciava amb Itàlia. Uns lladres els hi van robar tot i es van arruïnar.

Cabrils

Ves a saber si van robar fins i tot la pedra amb la data.

Seguim per Maria Teresa. Al número 15 tenim el Mas del Baix, un edifici del segle XVII. Quan l’anterior propietari va morir sense testament, van aparèixer 240 hereus. Us imagineu? Actualment és un hotel.

Cabrils

Tinc la sensació de ser a la Toscana.

Al costat veiem el carreró de Cal Sastret, amb una forta baixada.

Cabrils

Fins i tot un puntal fa maco.

I així arribem a la plaça de l’Església. Us ho segueixo explicant a la tercera i darrera part d’aquesta visita a Cabrils.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s