No facis camí sense pa ni vi (Cabrils part I)

He comprovat que podem fer una llarga sortida per anar a dinar més que per veure art al costat de casa. Doncs bé, ara no caldrà que aneu tan lluny per menjar. Cabrils (Maresme) presumeix de moltes coses, entre elles, la de ser vila gastronòmica, amb una llarga llista de bons restaurants i també d’indrets amb molta història.

Cabrils

Una finestra de Can Llorenç.

Però abans, coneixem la vila.

Deixem el vehicle a qualsevol dels tres aparcaments i ens dirigim al Torrent Roig número 7, on hi ha el restaurant La Concòrdia. Aquest edifici de finals del XIX era la Societat Mutual on tant es feia cinema o teatre com conferències.

Cabrils

Tota la distracció dins un local.

A l’esquerra, entrant al carrer Anselm Clavé tenim la façana de l’antic Sindicat Agrícola del 1927. A dalt hi ha unes rajoles amb la figura de Sant Isidre, patró dels pagesos. Isidre va ser un pietós camperol de Madrid, venerat pels  seus miracles relacionats amb el camp.

Cabrils

De Madrid a Cabrils.

A l’altre costat de la riera tenim l’antiga fàbrica tèxtil Solé Fabra, del XIX i actualment equipament cultural.

Una mica més avall tenim Can Serraclara, ara Can Rin, un bon restaurant que ha sabut conservar les antigues estances d’aquesta casa d’estiueig del segle XIX. Una llàstima que el rellotge no es vegi gaire bé, ja que es pensa que pot ser obra de Dalí. Per cert, avui en veurem uns quants de rellotges de sol.

Cabrils

Es fa difícil saber l’hora.

Creuem la placeta per veure la fàbrica Jorba-Martín. La revolució industrial del XIX va suposar la implantació d’indústries tèxtils, en un principi mogudes per vapor. Fins als anys 60 s’hi feia tela per a matalassos i roba militar.

Cabrils

Hem passat de la industrialització a l’atur.

Cal donar la volta per veure millor la part posterior. Però abans ens acostarem al carrer Josep Maria Batista i Roca. A la cantonada es conserva un plafó de l’antic veïnat de la Llobatera.

Cabrils

Queda clar, oi?

Enfilem per Quatre Camins. A mà esquerra tenim la casa de l’Aigua Picant, pendent d’enderroc. El nom és degut a la font on brolla aigua amb gas.

Cabrils

Pendent de rebre l’indult o l’enderroc.

Uns metres més amunt tenim la font dels Quatre Camins, amb un mosaic de flors envoltat d’un exagerat fons de rajoles verdes i grogues, que penso que les deuen vendre a l’engròs, perquè les veurem a més llocs.

Cabrils

Detall floral de la font.

A l’esquerra, el bonic carrer Acàcies conserva interessants habitatges del segle XVIII.

Cabrils

Aquest carrer és un món a part.

Travessem el carrer per veure Can Pons, una impressionant masia del XVI transformada tres segles més tard amb el que es coneix com a estil historicista, que no deixa de ser una barreja d’estils antics i moderns. 

Baixem pel carreró de Can Pons per veure millor la façana des d’un descampat. Us heu fixat com està escrita la llegenda del rellotge?

Cabrils

Serenes o seneres?

Seguim avall per aquest vial on encara ens podem fer una idea de com era la vida abans. Arribem novament al Torrent Roig. Pugem uns metres per observar la font de Can Manyana. Un plafó ceràmic descriu uns pagesos segant el blat i un altre una bucòlica escena d’enamorats.

Cabrils

No sabia que els pagessos anessin tan mudats per treballar.

No us perdeu la segona i tercera part per descobrir Cabrils.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s