El pou de l’abadessa

L’orde dels benedictins tenia clar que per a la fundació d’un monestir, calia disposar d’aigua. Un riu, un llac, pou o el que sigui, però que l’aigua no falti.

La tria de l’indret per a la construcció del monestir de Pedralbes de Barcelona, va ser meditada per tal que, a més d’altres característiques, gaudís de fàcil accés al subministrament d’aigua.

La captació, la distribució dins les instal·lacions i el manteniment de les estructures hidràuliques, són temes que han estat molt presents en la comunitat, ja que en depenia la vida monàstica.

Al segle XIV, la reina Elisenda adquirí la meitat d’una mina, juntament amb els terrenys per a construir el monestir. Poc més tard, l’abadessa Sobirana d’Olzet, en compraria l’altra meitat. 

monestir, rajola, ceràmica, rajola de mostra, Pedralbes, pou, Barcelona, barroc

Tot i això, la irregularitat de les aigües subterrànies feia perillar el subministrament. Un segle més tard, només arribar al monestir, l’abadessa Teresa de Cardona mana construir una cisterna per tal d’assegurar-se un sistema alternatiu de proveïment. L’obra no va ser barata i les monges van haver de demanar al Consell de Cent que perdonés el deute.

Sembla que també es deu a la mateixa abadessa l’entrada d’aigua corrent a les cuines i al safareig i la construcció de la boca del pou. Anem a veure de prop aquest element, que sembla fet en dues parts.

Filla del poderós duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i emparentada de ben a prop amb Ferran II el Catòlic, Teresa refusà a casar-se amb un bon partit, renunciant a l’herència i ingressant al monestir.

La part externa del brocal o barana presenta una forma octagonal, molt utilitzada durant l’època medieval per a elements relacionats amb l’aigua, com les fonts o baptisteris. Per raons que he explicat en altres articles, el quadrat representa tot allò que és terrenal i el cercle, el celestial. El vuit és el pas de l’un a l’altre i que místicament representaria a Jesucrist.

monestir, grotesc, Pedralbes, renaixentista, pou, Barcelona, barroc

Decoració fóra de lloc.

Dues columnes amb relleus sostenen un coronament. El motius que presenten els relleus, semblen poc relacionats amb la vida espiritual, tret d’alguns angelets. Aquest estil s’anomena grotesc -de gruta-.

Uns descobriments arqueològics realitzats a Roma al segle XV, van treure a la llum entre altres, el palau que Neró va fer construir després del gran incendi de l’any 64. Les estances estaven decorades amb sanefes, garlandes, fulles, carotes i un ampli repertori d’éssers estranys que ho emplenaven tot.

Tot i que considerat extravagant i vulgar pels historiadors del moment, els artistes i arquitectes renaixentistes van posar de moda aquest estil, que semblava no deixar espai ni per a respirar. Tant d’èxit va tenir, que el seu ús es va allargar fins al segle XVIII.

monestir, grotesc, Pedralbes, renaixentista, pou, Barcelona, barroc

En aquest tipus de decoració, sovint es barregen temes de la mitologia antiga, referents bíblics i una infinitat de motius merament decoratius i sense cap relació aparent entre ells.

Entre altres, al pou del claustre de Pedralbes descobrim caps de felins, rams de fulles i flors, un arc i un carcaix, llassos, una carota, una calavera i un grapat d’angelets. 

Al dentell llegim la data 1771, que pot ser d’una de les diverses remodelacions que s’hi van fer. El dentell sosté un coronament que sembla correspondre a un altre estil. Jo em pregunto si les columnes no procedeixen d’un altre lloc i es van col·locar aquí perquè hi anaven bé. O potser és el coronament el que no correspòn al conjunt. Jo només ho dic.

monestir, Pedralbes, renaixentista, pou, Barcelona, barroc

La Clara i la Maria.

Un costat del coronament presenta una escultura de Santa Clara amb una cinta -filactèria que en diuen els entesos- amb una inscripció que ve a dir que el pou es va fer el 1548 essent abadessa Teresa de Cardona. A cada costat, uns lleons amb cara de pocs amics, sostenen uns escuts, que hi ha qui diu que poden correspondre a aquesta abadessa.

monestir, Pedralbes, renaixentista, pou, Barcelona, barroc

Clara d’Assís era filla de bona família, al segle XIII. Va refusar el matrimoni que li havien arranjat i va fer-se penitent amb altres seguidors de Francesc d’Assís. Va passar per diversos monestirs benedictins i acabà formant una comunitat de dones que, amb el temps, esdevindrien les monges clarisses, que és l’orde de les monges del monestir de Pedralbes.

A l’altra banda del coronament hi ha representada la Mare de Déu amb el nen, agafant unes aus pel ganyot. Una altra inscripció en llatí ve a dir que ella -Maria- és qui engendrà el Verb per a la salvació de tothom.

A més a més, veiem altres ocells, que he llegit que són coloms -molt estranys segons la meva opinió-, al costat i damunt d’aquestes figures. Segons de quina mena d’aus es tracti, poden tenir un simbolisme o l’altre. Si són àligues -que aquí les veig molt petites-, poden ser la representació del Judici Final, per raons que ara no hi entraré.

En cas que siguin coloms -massa grans i amb un bec que no toca-, podrien transmetre la idea de puresa. I si es tracta del falcó, és una au que a l’imaginari medieval és comparada amb l’ànima, perquè vola molt amunt. Qualsevol pot encaixar.

monestir, Pedralbes, renaixentista, pou, Barcelona, barroc

Encara hi ha més.

Seguim apujant la vista i veiem un gran ou. Sempre envoltat de misteri, l’ou simbolitza la fecunditat, l’origen de la vida i el centre del món. 

Encastada damunt l’ou, hi ha una creu de ferro i al centre, el monograma AM, que significa Ave Maria.

El conjunt del pou es troba envoltat de quatre bancs, recoberts de diversos tipus de rajoles de mostra barroca, que són les que es poden combinar entre si d’una o diverses maneres. La més comuna és la que es coneix com de cartabó o de vela, per la forma que té dividida en diagonal. Creada probablement a partir del segle XVI i àmpliament utilitzada, presenta un motiu molt senzill. Sense sortir del monestir, la podem trobar amb mil i una combinacions.

En un dels bancs apareix l’escut de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del monestir. Com que va ser la quarta esposa de Jaume II el Just, apareixen les quatre barres de la corona d’Aragó.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

A pocs metres tenim la font de l’àngel, construïda el 1504, on es recollia l’aigua residual, es canalitzava fins a l’hort i s’aprofitava per a regar. Més tard es canviaren les conduccions, per tal que l’aigua fos potable per als visitants. Per cert, la figura de l’angelet és una còpia.

monestir, Pedralbes, font, Barcelona, àngel

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

2 responses to “El pou de l’abadessa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s