De reis i de catòlics

Sis-cents anys després que uns nanos trobessin la talla de la marededéu de Montserrat, l’indret era tan important que es convertí en objecte de desig. Què dic de desig, de poder!

La influència de l’abadia benedictina s’estenia fins a França, Aragó i Castella, d’on venien pelegrins atrets pels miracles de la Moreneta. Entre almoines, llegats i propietats, el monestir governava cel i terra.

Però la història sempre té dues lectures -o moltes-. Cadascú ho vegi com cregui més oportú.

mural, Fornells-Pla, pintura, Montserrat, Reis Catòlics, rei d'armes, herald,

Una visita amb segones intencions.

L’oportunista matrimoni de la Isabel -hereva de Castella- i d’en Ferran -hereu d’Aragó-, va anar perfecte per unificar un territori més fragmentat que un cub de Rubik amb les peces escampades. I els regnes que no s’hi van ajuntar a les bones, doncs, a cop de puny que també serveix.

Tot i que a l’escola no ens ho van ensenyar, els consorts eren parents, fet que va provocar que el papa del moment els excomuniqués. Curiosament, més tard van rebre, també del papa, el títol de Reis Catòlics.

El procés unificador es va estendre, no cal dir-ho, fins aquí. Això de parlar llengües diferents no entrava en el seu pla, així que l’astúcia d’en Ferran va fer una bona jugada. També és cert que li van posar en safata de plata.

Hi ha poca documentació sobre la situació del monestir de Montserrat abans del 1492, tot just quan s’havia descobert el continent americà i conquerit el regne de Granada. El que sí sembla clar és que no vivia el seu millor moment.

Desavinences entre els monjos, una extrema deixadesa de l’indret i poca simpatia cap als monarques, és el que sembla que els reis van constatar durant la seva estada per la muntanya serrada.

L’ordre va ser fulminant. L’any següent va fer venir l’abat benedictí García Jiménez de Cisneros, cosí germà del famós cardenal Inquisidor que va regnar a la mort del rei. L’acompanyaven catorze monjos del monestir de San Benito el Real de Valladolid de qui passaria a dependre el de Montserrat.

La totalitat de monjos que hi havia, van ser expulsats del monestir i l’anterior abat va ser reassignat a Vic. A partir d’aquest moment, s’emprengué una de les més importants reformes -per bé i per mal- de l’abadia.

Es reformaren i construïren noves dependències, s’instal·là una impremta -que només editava llibres en castellà i llatí- i una biblioteca. El nou abat reorganitzà la comunitat i establí diversos cerimonials.

I així va anar durant quatre segles.

mural, Fornells-Pla, pintura, Montserrat, Reis Catòlics, rei d'armes, herald,

Immortalitzant la visita.

Entrant a l’atri de l’abadia, pel passadís de l’esquerra, hi ha un gran mural que recorda aquest fet. Tenim la reina i el rei muntats a cavall i tot el seguici reial, entre els qui probablement es troben els fills del matrimoni i les dames de la reina.

A la cantonada inferior esquerra veiem el nou abat i els monjos de Valladolid. Més amunt, d’esquena, els monjos que abandonen l’abadia.

El mural, que per la tècnica recorda un gran vitrall, va ser realitzat el 1957 per Francesc Fornells-Pla. de qui parlaré més endavant. 

Resulta curiós observar que tothom fa cara de bleda assolellada. Excepte la reina i dues o tres senyores. A grans trets, la composició del mural recorda sospitosament la del quadre que, uns vuitanta anys enrere havia pintat Francisco Pradilla per al Senat i que ràpidament es va fer famós. 

Titulat ‘La rendición de Granada’, la pintura representa la capitulació d’aquella ciutat-regne. Com al mural que ens ocupa, la reina va damunt un cavall blanc i el rei porta un de fosc, cadascun amb el seu patge. 

mural, Fornells-Pla, pintura, Montserrat, Reis Catòlics, rei d'armes, herald,

Les armes del poder.

Però ara pararem atenció al personatge que es troba en primer pla i mira directament a l’espectador. Es coneix com a rei d’armes i era un funcionari públic molt important, que encara ara existeix en determinades monarquies. Antigament també rebia el nom d’herald

Ja citats al segle XII, aquests personatges solien tenir un protagonisme en els tornejos, propagant la fama dels cavallers als quals representaven. Més tard van passar a formar part de la reialesa, ocupant-se de la creació i verificació dels escuts d’armes, que en aquells temps tenien una gran importància. D’aquí ve el mot heràldica.

En aquest cas, el rei d’armes va vestit amb el blasó reial, on hi ha representats els diversos regnes ‘units’ sota el matrimoni.

Generalment duia el ceptre reial amb el qual feia callar la gent, perquè el sobirà pogués dir la seva arenga i era el responsable de dur a terme missions delicades, fins i tot al camp de batalla.

La seva presència en el mural no és casual, sinó que és tant o més important que la dels reis, que tot i estar centrats, es troben més enrere.

mural, Fornells-Pla, pintura, Montserrat, Reis Catòlics, rei d'armes, herald,

L’artista.

A més de pintor, Francesc Fornells-Pla va ser un gravador i vitraller nascut a Barcelona el 1921. Els nombrosos viatges que va fer arreu, el van portar a perfeccionar noves tècniques artístiques i a conèixer un bon grapat d’artistes. Tot i que va realitzar diversos murals per al Monestir de Montserrat, va ser més reconegut com a vitraller. 

En el temps que va fer aquest mural, sovint se servia d’una quadrícula per tal d’ordenar els elements, que podem intuir per la forma de col·locar els personatges i les taques de color. L’encàrrec d’aquesta i d’altres obres, li va venir de part de l’abat Escarré, un personatge ambivalent durant els foscos anys de la dictadura.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passadís esquerre d’entrada al pati

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s