Pedres errants

A Besalú probablement haureu vist una església dalt d’un turó al mig de la vila. És la canònica de Santa Maria. Però, aneu per on aneu mai es pot arribar. Encara és de propietat privada.

Santa Maria de Besalú. Romànic. Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

Primer havia estat la capella del desaparegut castell. Quan al segle XI Besalú va tenir bisbat propi, el temple s’amplià amb noves dependències i capelles. Però el bisbat va durar menys que un caramel a la porta de l’escola.

Santa Maria de Besalú. Romànic. Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

Més endavant el recinte va viure una altra bona temporada amb noves reformes. Al segle XVI el papa Climent VIII li va treure galons i la va deixar en col·legiata, que tampoc era mala cosa. Però el cop de gràcia li va venir per la desamortització del segle XIX, quan l’estat lliberal va expropiar els béns de l’Església.

Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

L’espoliació imparable.

Els traficants d’obres d’art es fregaren les mans, ja que tenien la porta oberta per fer negoci, comprant i venent retaules, escultures, capitells i qualsevol cosa que se’ls posés a l’abast.

Santa Maria de Besalú. Romànic. Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

Així, aquest temple, ja de per si molt malmès, va ser espoliat de tal manera que pràcticament no queda res. Moltes obres van desaparèixer a mans privades. Les peces que van tenir sort, van anar a parar als museus. D’altres van tenir una segona vida. Com les que ara trobem al Conventet de Pedralbes, a Barcelona.

Monestir de Pedralbes. Barcelona

Al segle XIV s’instal·laren uns quants frares per donar ‘assistència espiritual’ a les monges del monestir, que al seu torn, els mantenien -bon negoci, no creieu?-. La façana de l’edifici era molt més senzilla de l’actual.

Alguna desavinença entre els monjos i també el fet que el Conventet fos ocupat per l’exèrcit, va fer que l’edifici s’anés degradant, fins que el bisbat va decidir vendre’l a un propietari privat.

Santa Maria de Besalú. Romànic. Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

Una casa, molts propietaris.

He trobat un ball de rams entre la cronologia dels propietaris privats i les successives restauracions. Alguna cosa no em quadra, així que ho explicaré breument.

Enric Sagnier el va remodelar el 1920, com un palauet italià, però no sé per a qui. Va aconseguir un bon lot de peces extretes de Santa Maria de Besalú i les va incorporar principalment a la façana. Sagnier, gran enamorat de l’art medieval, va ser un prolífic arquitecte del qual coneixereu a Barcelona el temple del Tibidabo i la seu de la Caixa de Pensions.

Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

Antoni Batlló el va comprar el 1942. Intueixo que pertanyia a la família d’empresaris (els de la Casa Batlló, us sona?).

Més endavant el va comprar Francisco Godia (1968 o 1971), pilot de Fórmula 1 que va reunir aquí una destacable col·lecció d’art només visible per a uns pocs privilegiats.

Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

No us perdeu el proper article on veurem de prop els curiosos capitells romànics amb la figura d’un atlant.

Santa Maria de Besalú. Romànic. Monestir de Pedralbes. El Conventet. Barcelona

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s