Embellint el monestir

Sento una especial debilitat per la ceràmica. Recentment he visitat el monestir de Pedralbes a Barcelona, on m’ha sorprès la quantitat d’aquest material, de diverses èpoques, tant en paviments, com en altars, cuines i sostres.

Tot i que va ser inventada a Egipte i Mesopotàmia 3.000 anys abans de Crist, la ceràmica esmaltada no va arribar a Catalunya fins al segle XIII. El moment d’esplendor va ser entre el XVII i XVIII, quan es crearen els retaules ceràmics.

Anem a veure de prop alguns exemples que trobem al recinte del monestir.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Un model molt recurrent és l’anomenada rajola de cartabó -també dita de mocadoret, de vela o de meitadat-, molt utilitzada al segle XVI. Aquest senzill disseny permet compondre gran varietat de motius. I encara més si es barreja amb peces sense esmaltar, per crear delicades ornamentacions al paviment.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Observeu l’espai empedrat al voltant del pou, on aquest disseny és utilitzat de diverses maneres.

Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

En aquest mateix punt també trobem l’escut de la reina Elisenda de Montcada, fundadora del monestir. En realitat es tracta d’un blasó partit amb els pans del llinatge dels Montcada -amb fons blau en comptes de vermell, com tocaria- i les franges de la corona d’Aragó, ja que va ser la quarta esposa de Jaume II el Just.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Aprofiteu per observar les rajoles amb la rosa dels vents, un motiu molt popular i versionat al segle XVI.

El monestir conserva a més, una petita col·lecció de rajoles, com aquesta gòtica decorada amb tons blaus.

Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

A partir del segle XV es va fer molt comú l’ús d’aquest color, ja que permetia obtenir diverses tonalitats.

Amb un pinzell mullat amb òxid de cobalt, es pintava el motiu damunt la peça de ceràmica. La producció era molt artesanal, motiu pel qual no hi ha dues rajoles iguals. A continuació es coïa, moment en què el color gris del mineral es tornava blau.

La influència italiana va entrar pel sud de la península, aportant recarregats i acolorits dissenys de temes florals. Al monestir s’utilitzaren per a decorar prestatges, petits altars i bancs.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

A la planta baixa del claustre trobem l’altar a sant Josep decorat amb rajola barroca de mostra. Se’n diu de mostra a la peça amb un disseny únic que, repetint-lo, permet obtenir un o diversos patrons. Les mateixes rajoles les trobareu al Museu de Terrassa i fins i tot al Museu d’Arts Decoratives de París!

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Sovint tindreu l’estranya sensació que les rajoles estan col·locades sense cap ordre, barrejant diversos models, com per emplenar forats. Doncs és cert, en les nombroses obres de restauració es van reaprofitar peces que vés a saber d’on van venir, ja que n’hi ha que són ben poc adients per a un monestir.

Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Quan entreu a la cuina, tafanegeu dins els armaris i descobrireu peces molt interessants, en un deliciós caos d’estils, com la cuina amb el retaule ceràmic representant Sant Antoni i al voltant rajoles d’oficis i d’altres ben diferents.

Un Sant Antoni molt similar el podeu veure al museu de Can Tinturé a Esplugues de Llobregat. Els ceramistes sovint utilitzaven patrons que reproduïen amb petites variants.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Al segle XVI, el mestre ceramista Guido di Savino va marxar de Venècia i s’establí a Amberes, que ara és Bèlgica però que llavors era una província espanyola. La zona es convertí en un important centre de producció i per la seva influència ens va arribar més tard la ceràmica de tons blaus amb temes costumistes. Però va ser a Portugal on aquest gènere tingué més èxit.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

A partir del segle XVI van sorgir les rajoles d’oficis i personatges populars. Els museus les cataloguen segons l’estil de cada una. Aquí trobareu les conegudes amb el nom de ‘palmeta’, ja que totes duen aquest símbol vegetal

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

L’altar de la Crucifixió deu el nom a una deteriorada pintura probablement del segle XV. L’altar pròpiament dit, és un cub recobert amb ceràmica barroca profusament decorada amb motius vegetals, uns angelets i les inicials AM, que és la salutació de l’àngel a Maria -Ave Maria-.

Segurament per cobrir desperfectes, s’entaforaren rajoles alienes al conjunt. Però mireu de prop les delicades tonalitats, les fulles i les flors. Una meravella!

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Per acabar, observeu la curiosa torre que sobresurt damunt els antics dormitoris. Veureu que la teulada és recoberta amb teules planes blanques i blaves que formen un motiu romboidal.

Monestir Pedralbes. Barcelona

Tres pinacles, també de ceràmica rematen el conjunt. Per la seva forma, aquest model de teula rep el nom de cua de castor. No he pogut esbrinar de quina època és, però penso que es deu tractar d’algun afegit del segle XIX o principis del XX, ja que poc té a veure amb la resta d’edificacions del monestir.

Segur que ara veureu el monestir amb uns altres ulls.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s