El son etern

A la primavera és d’allò més romàntic veure els camps vermells de roselles. Però, a què no us espereu trobar aquestes flors als cementiris? Obriu bé els ulls, perquè en són plens.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Tanca exterior del cementiri.

Aneu al cementiri del Poblenou. És com un museu a l’aire lliure amb un regust misteriós i atemporal. Si seguiu l’itinerari proposat al fullet que trobareu a l’entrada, descobrireu un munt de roselles.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Porta d’entrada al recinte.

L’origen de tot plegat.

Allà pels temps dels grecs, la deessa Demèter era la responsable de l’agricultura i dels cereals. Va fer que la terra deixés de donar fruits fins que el déu dels morts li retornés la filla. Al final, van arribar a un acord: sis mesos estaria amb el raptor (l’hivern, la mort) i sis més amb la mare, que és quan la terra torna a fructificar.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Els Casabó llegeixen i dormen.

Com que va ser collint flors que van raptar la filla, les ofrenes no podien ser florals, a excepció de la rosella, que Júpiter li va donar a menjar perquè s’adormís i deixés de patir.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Mausoleu A. Escubos.

Els espabilats romans van fer seva aquesta deessa i la van batejar com a Ceres. D’aquí ve cereal. A més, la van associar amb la mort, ja que els difunts tornen a la terra d’on neixen les collites.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

El ram de cascalls de Pablo Amell.

Parlem de botànica.

La rosella pertany a la família de les papaveràcies, que contenen alcaloides en més o menys quantitat. Per això es conreen com a drogues o plantes medicinals, especialment per les seves propietats sedants. S’aprofiten tant les càpsules, com les llavors, les fulles o les tiges.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Sepulcre Masferrer.

La rosella que creix als nostres camps de blat només és un incordi pels pagesos. La que té més propietats somníferes, és el cascall i fa les flors blanques, rosades o violades. Per tant, la que trobem als cementiris seria aquesta.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Reixes que voregen el panteó construit per P. Bassegoda.

El son etern.

Sembla que hi ha evidències que al neolític es preparaven menjars amb les llavors d’aquesta planta. I els egipcis l’utilitzaven per a fer remeis. De fet, el comerç de l’opi era ben estès en època dels grans faraons, que es feien enterrar amb pots plens d’aquestes llavors. A l’Odissea, Homer també relata l’ús d’aquest potent fàrmac per dormir i tranquil·litzar. Penseu que d’aquí s’extreu la morfina.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

El nínxol 456.

Com que es tracta de flor d’un dia, també es relaciona amb la brevetat de la vida. I amb la resurrecció, ja que cada primavera torna a florir. Clar que això també podríem dir-ho de totes les flors, excepte les del meu balcó. A més, el cristianisme associa el color vermell dels pètals amb la sang de Crist.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Panteó dels Formiguera.

Un lloc per dormir.

La paraula cementiri prové del grec ‘koimeterion’, que vol dir dormitori. Aquesta paraula la van introduir els primers cristians, evitant dir ‘necropolis’ o ciutat dels morts, ja que per a ells, els difunts dormien esperant la resurrecció.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Els Mas y Esteve també dormen.

Hi ha vermell de roselles.

Coneguda també com a badabadoc, creix en terres remogudes, com els camps llaurats, però també en altres llocs menys romàntics.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Sepultura dels Blanch.

Durant la Primera Guerra Mundial, mentre era al front belga, el lloctinent (i poeta) canadenc John McCrae va observar com les roselles aviat creixien vora les tombes dels morts en combat. Llavors va escriure un senzill poema que esdevindria un himne, convertint aquesta flor en un símbol, especialment per a britànics i canadencs:

“In Flanders fields the poppies blow
Between the crosses, row to row.”

Cementiri de Poblenou. Barcelona

La tanca dels Gibert de Batlle.

Uns quants anys més tard, el 1965, Salvador Espriu va escriure “Inici de càntic en el temple”, un poema d’esperança que Raimon va immortalitzar en una cançó:

Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.”

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Les roselles dels Riera.

Ara, quan visiteu un cementiri, pareu atenció a aquesta planta amagada entre les tombes, perquè ens diu moltes coses.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Els cascalls de la família Gispert.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s