Esperança eterna

Deia Barallat que en un recinte funerari havia de predominar el verd, color que s’associa amb la regeneració primaveral, excel·lent per simbolitzar la immortalitat de l’ànima. I res més escaient que el xiprer, un arbre que mai perd les fulles (eternitat), amb un verd ni massa estrident ni massa fosc, i que s’enlaira, establint una connexió amb el cel.

En aquest article us parlaré del simbolisme funerari dels elements vegetals, prenent com a mostra el cementiri del Poblenou.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Expressió del dolor.

El son etern.

Quan a Demèter li van raptar la filla, Júpiter li donà llavors de cascall perquè dormís i deixés de patir.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Sepultura Pablo Amell

Aquesta planta conté alcaloides molt utilitzats en medicina des dels temps dels faraons egipcis. És el símbol idoni per a representar aquest son transitori mentre el difunt espera la resurrecció.

Cementiri de Poblenou. Barcelona

Panteó dels Casabó.

Flor d’un dia.

En general les flors representen la brevetat de la vida: floreixen, es marceixen en poc temps. Però també representen la renaixença final, ja que l’any següent tornen a florir. Sense entrar en massa detall, cada flor té el seu particular significat.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

La brevetat de la vida.

La sempreviva, ja ho diu el seu nom, és ideal perquè no es panseix i perpetua la memòria. La violeta indica modèstia i convida a la reflexió del dolor sense tenir la foscor del negre.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Flors d’un dia.

El narcís representa la bellesa i la transformació. La rosa expressa dolor, però com que té espines, no és la més popular. Curiosament, és més indicat plantar un roser als peus de la tomba.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

La punxada del dolor.

La sang redemptora.

De vegades veureu, sola o entre altres fruites, una magrana, carregada de simbolisme des de la mitologia grega. Quan Side va fugir del seu pare perquè s’havia enamorat d’ella, es va suïcidar. Els déus es van compadir i de la sang vessada van fer brotar un magraner. Més tard, el cristianisme l’utilitzaria com a símbol de la sang de Crist i de la resurrecció.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Símbol de la resurrecció.

Un calvari.

Tot i que amb menys presència, també trobem la simbologia pròpia de la crucifixió de Crist, record directe de la mort: creus, claus o corones d’espines.

La flor de la passió, com el seu nom indica, és el paradigma que resumeix aquests elements: tres pistils amb la forma de claus, cinc més que són les llagues, una corona d’espines de color violeta i el fruit que conté llavors de color vermell, la sang de Crist. A més, té deu pètals que representen els deixebles que hi havia al peu de la creu. I, si no en tenim prou, presa en infusió ajuda a dormir, un altre paral·lelisme de la mort.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Tota la passió en una flor.

Immortalitat.

La pinya té connotacions molt diverses. Hi ha qui, per la forma, la relaciona amb la glàndula pineal (d’aquí el nom), responsable entre altres funcions, de regular la son. Són significats més aviat esotèrics i una mica agafats amb pinces, sent improbable que al segle XIX estiguessin per això. També és una imatge maçònica recurrent, però les explicacions són prou complicades i no hi entraré.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Aliment immortal.

Mitològicament parlant, els pinyons eren l’aliment dels immortals, però també un símbol eròtic associat a Dionís. A més, com que no perd la fulla, el pi s’associa amb la immortalitat.

La victòria.

La palmera apareix repetidament a la Bíblia i representa la victòria i el triomf. La paraula grega per a palmera és ‘phoenix’, que nosaltres utilitzem per a designar allò que reneix de les mateixes cendres. Aquest arbre de vida longeva representa molt bé el sentit de permanència i eternitat. Quan un sant duu una fulla de palma, vol dir que ha triomfat sobre el mal i té la recompensa eterna.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

La palma de la victòria.

L’abraçada de la natura.

Al segle V aC vivia a Corint (Grècia) un artista anomenat Cal·límac. Explica la llegenda que un dia va observar una planta d’acant que havia crescut sota una tomba i les fulles embolcallaven les ofrenes dipositades al damunt. Aquest fet el va inspirar per crear el capitell corinti, utilitzat i versionat posteriorment.

A la Grècia clàssica estava molt escampat el mite que deia que aquesta planta havia brotat del cadàver d’un heroi. Per això era habitual dipositar fulles d’acant als enterraments, ja que simbolitzaven la vida eterna.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

L’embolcall de la nova vida.

Glòria al guanyador!

Per la seva forma circular, la corona s’associa amb el sol, font de vida. A l’antiguitat es coronaven els vencedors amb fulles. Col·locada damunt el cap, la part més alta, posa a qui la porta la corona, en contacte amb el regne celestial, ja que diverses divinitats també en duen.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Esperant la coronació

Sense oblidar que les flors simbolitzen la brevetat de la vida, dins el cristianisme representa la idea de l’esperança de resurrecció i de la immortalitat aconseguida pel difunt. Segons diu el llibre de l’Apocalipsi 2:10: “sigues fidel fins a la mort i jo et donaré la corona de la vida”.

Cementiri del Poblenou. Barcelona

Les flors del vencedor.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s