Joc d’ombres

A Vilassar de Mar (Maresme) hi ha un conjunt de habitatges molt peculiars. Van ser projectades el 1965 per l’arquitecte Carlos Marqués Maristany, que deu anys abans es va encarregar d’alguns edificis a Barcelona amb motiu del Congrés Eucarístic, mentre era director de l’oficina d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, que tot s’ha de dir.

Fotografia dels anys 70 realitzada per Studio FAJ de París. Cedida per Josep Guarda de Finques La Maresma.

Només per fer una mica de safareig, cal esmentar que Maristany s’havia casat el 1946 amb Pilar Sagnier Sentmenat, pertanyent a la llarga i important nissaga de marquesos i néta de Leopoldo Sagnier, germà del conegut arquitecte Enric Sagnier.

Maristany va construir també el local social d’Indústries Riva, al carrer d’Ausiàs March, 49, avui enderrocat.

Vilassar de Mar

Les obres les va realitzar Construcciones Castillejos, empresa dirigida per Antonio Castillejos Expósito, de qui no he trobat cap informació. L’empresa, amb seu social a Vilassar de Mar, es va dissoldre el 1978. Encara hi ha qui coneix el conjunt d’edificis com a ‘urbanització Castillejos’.

El terreny, us ho podeu imaginar, era ocupat per camps de conreu i una indústria propera. Veient la planta edificada, imagino que el promotor no va aconseguir comprar les finques colindants, pel que hi ha algun carrer sense sortida i estrets passadissos de dubtós plantejament.

Dibuix del projecte inicial, realitzat per Joan Vico Siles, arquitecte tècnic.
Cedit per Josep Guarda de Finques La Maresma.

La gràcia radica en què, encara que el conjunt comprèn diversos blocs de diferents alçades així com habitatges unifamiliars, tot respira un mateix aire harmoniós.

Només desentona de mala manera una construcció que vol imitar una masia amb un absis neoromànic. Edificada als anys setanta, havia estat la discoteca ‘Cal Pere Botero’ -el propietari es deia Pere- que donava també cabuda a un restaurant d’alt nivell, que no va cuallar.

Sembla que la -mala- idea del promotor era desbancar el restaurant l’Atlàntida que estava començant a tenir molt d’èxit als baixos de l’edifici Falla. Per a decorar l’interior del local, va fer portar materials d’antigues construccions de l’Aragó. Actualment, la masia és un hotel.

Pel que sembla, la font d’inspiració de ‘Cal Pere Botero’, va ser ‘La Posada del Dimoni’, un peculiar restaurant de cuina empordanesa creat el 1969, amb seu al carrer d’Hercegovina de Barcelona i que tenia una peculiar decoració infernal.

Vilassar de Mar

Els carrers i edificis de la urbanització duien noms de músics, com Pau Casals, Isaac Albéniz, Joaquín Turina o Manuel de Falla.

El motiu ve donat per l’amistat que -en un principi- unia Castillejos amb Miguel Ferrer, gran amant de la música clàssica i fundador del restaurant l’Atlàntida. Per cert, el nom del local fa esment a la cantata que Falla va compondre basant-se en els textos de Verdaguer.

Pel que sembla, Enric Granados tenia casa a Vilassar de Mar, on va compondre la seva obra ‘Goyescas’. A la vila ja existia un carrer Granados, així que sembla lògic que en aquesta urbanització no aparegui el seu nom.

Potser el tret identificatiu del conjunt són els mosaics geomètrics amb color blanc i blau que recobreixen la majoria de façanes.

Però no podem perdre de vista un munt de detalls, com els característics fanalets de forja, les baranes, les gelosies i molt especialment l’immens mosaic del porxo de l’edifici principal, tot un deliri de color que sembla mentida que no fem cua per veure’l, ja que podria ser la Capella Sixtina de la vila.

Vista sencera del mosaic sota el porxo de l’edifici Turina.

El més característic d’aquesta obra són les figures que semblen dansar al voltant d’un foc. Dedueixo que es tracta d’una referència al ballet ‘El amor brujo’ de Falla.

Em comenta una especialista en la matèria, que aquests mosaics podrien ser obra d’Armand Olivé-Milián, un important mosaicista barceloní, a qui he dedicat diversos articles.

Sempre que passo pel davant d’aquestes construccions, algunes tristament malmeses per reformes posteriors, m’hi aturo per descobrir com la llum del matí o de la tarda es fa seves les parets i les hi dóna noves perspectives jugant amb les ombres.

Vilassar de Mar

Agraiment: el meu sincer reconeixement a Josep Guarda de Finques la Maresma, de Vilassar de Mar, qui no només m’ha permés veure la seva increïble col·lecció d’imatges inèdites d’aquesta urbanització, sinó que m’ha donat tota mena d’explicacions d’aquella època en què el seu pare s’ocupava de la gestió d’aquests habitatges. La seva aportació m’ha permés enriquir aquest article.

Fotografia dels anys 70 realitzada per Studio FAJ de París. Cedida per Josep Guarda de Finques La Maresma.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Què veure a prop:

4 responses to “Joc d’ombres

  1. Jo vaig créixer (des de que vaig néixer, 1982, fins als 6 anys) a l’edifici Joaquín Turina (vivíem al pis 18! Recordo les vistes al mar, les tormentes amb els llamps, quanta por em feien els mosaics de peixos a la part fonda de la picina gran, o els mosaics amb formes geomètriques quadrades i fosques a la picina mitjana, jajaja). Tinc molts bons records i m’agradaria passar aquest estiu. Ha canviat molt? M’emportaré un disgust? Merci!

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies per compartir els teus records, Ari!

      El conjunt per fora està en un acceptable estat de conservació, tot i que sembla que, segons paraules d’alguns veïns, els habitatges acusen el pas del temps. S’han hagut de dur a terme algunes reparacions que han fet desaparèixer alguns mosaics.

      El Turina ha estat totalment recobert d’unes plaques que llunyanament volen imitar els dissenys geomètrics. Una llàstima.

      Precisament, gràcies al fill de l’Administrador que gestionava la urbanització, he tingut accés a fotografies dels primers temps, algunes de les quals he penjat avui mateix aquí.

      Crec que la piscina gran ja no té els mosaics originals. Potser la petita sí. Si quan hi vagis, descobreixes algun detall interessant, fes-li una fotografia i la compartiré aquí.

      M'agrada

  2. En una entrevista que hem tingut amb l’Armand Olivé Milian, ens va comentar que ell era l’autor del disseny d’aquesta façana d’edifici. Imagino que el mosaic del porxo també.

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies per la informació! És tota una descoberta per a mi. Cada dia passo pel davant i sempre em meravella. Però, tractant-se d’una obra tan important, em resulta estrany que no la signés.

      Si no s’hi posa remei, aviat tots aquests mosaics desapareixeran amb les reformes que estan fent les comunitats de veïns.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s