Fa uns quants anys, les mestresses de casa triaven les rajoles de la cuina decorades amb floretes, fruites, ocells o peixos. Ho recordeu?
Doncs feien el mateix que les mestresses del segle XIX. I aquelles rajoles, siguem sincers, també eren lletges. Només que, com que estan als museus, doncs paguem per veure-les.
Breu repàs a la rajola.
A mitjans del segle XVII va sorgir el que anomenem les rajoles d’oficis. En realitat, d’oficis en són pocs els representants, ja que trobem molts altres motius, com flors, animals, vaixells, folklore i elements d’auques, com el sol, la lluna, estels i fins i tot, alguns d’escatològics.
Però algú li entaforà la denominació ‘rajoles d’oficis’ i ningú ho ha discutit.
Van ser molts els països que tractaren temes populars a les rajoles, però sembla que les que es van fer a Catalunya, són les preferides dels col·leccionistes. Mira que bé!
La rajola esmaltada anava molt bé per aïllar llocs en contacte amb l’aigua, com banys i cuines. I com que no retenen tant la pols i són fàcils de netejar, s’utilitzaren als hospitals.
Normalment es tracta de rajoles quadrades, de tretze per tretze centímetres i sempre amb el fons blanc. Cada rajola mostra un motiu únic, que sol formar una sèrie amb altres del mateix l’estil.
Cada lloc i cada ceramista tenien el seu toc personal. D’aquesta manera les diferenciem segons el motiu que es repeteix a cada rajola, com una fulla, una flor, una atzavara, etc.
L’etapa daurada va tenir lloc entre finals del segle XVII i principis del XVIII. Les rajoles tenien motius molt treballats i acolorits, que emplenaven quasi totalment l’espai. A més de les flors i fulles decoratives, el personatge central descansava sobre un terra i de fons hi havia cel i núvols.
Més endavant, probablement per economia de mitjans, els fons van desaparèixer, així com les decoracions supèrflues. També va disminuir la paleta de colors i el traç cada vegada va ser fet més de pressa.
Com diu Joan Amades, s’ha suprimit tot el que podia complicar la factura i s’ha anat al gra, potser degut a la intensa competència, que obliga el rajoler a anar per feina.
Arribats al segle XIX, la realització es torna seriada i matussera, com realitzada per un aprenent. La decoració es redueix a un motiu, més o menys centrat, amb el fons completament blanc.
És un període d’evident decadència, amb dibuixos d’ocells, flors o fruites, que formen petites sèries. En alguns casos, el motiu ha estat pintat tan malament, que es fa ben difícil d’esbrinar de què es tracta.
I finalment va arribar la revolució industrial que va fer desaparèixer la realització artesana, per passar a la producció en sèrie. Dels anys setanta del segle passat podem trobar rajoles que encara ara, ens fan pensar si no hauria estat millor deixar-les en blanc.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més:
Altres articles relacionats:
