Vertígen sobrenatural

Aquesta excursió pel riu Vero (Osca) us semblarà tant breu com intensa. No us imagineu ni de bon tros tot el que sereu capaços d’experimentar.

Alquézar

Les típiques xemeneies.

Abans de començar és imprescindible passejar tranquil·lament per Alquézar (a la tornada no tindreu forces ;-), una escenogràfica població que va créixer a l’ombra de la imponent fortalesa àrab del segle IX (al-Qasr).

Està tot tan ben restaurat que fins i tot tinc la sensació que sembla de mentida: els estrets i tortuosos carrerons, els dentells amb escuts i les típiques i robustes xemeneies del Somontano.

També conserva encara la tradició de penjar potes d’animals per espantar els mals esperits.

Alquézar

Potes per espantar els mals esperits.

I per si això no fos prou, els espectaculars penya-segats que baixen vertiginosament fins al riu Vero que ara visitarem. Potser veieu alguna persona intrèpida que fa escalada o que es llença per una tirolina d’infart.

Un cop vist el poble ens dirigim al carrer Iglesia, des d’on podem observar la col·legiata de Santa Maria del segle XVI damunt d’una altíssima paret de pedra que sembla tallada amb ganivet.

Allà mateix veurem les indicacions per iniciar la ruta de les Pasarelas del Vero.

Alquézar

La colegiata de Santa Maria.

Comencem a baixar escales, que de vegades estan força bé i d’altres són simples pedres que rellisquen. De tant en tant mireu amunt per tenir noves perspectives de l’església i de l’estret barranc.

Finalment trobem el riu i una passarel·la de ferro penjada de la roca que ens permet caminar per damunt de l’aigua. És espectacular.

Alquézar

La primera passarel·la.

Baixeu a la llera del riu i observeu de prop d’aigua, les pedres. És un entorn màgic.

Alquézar

Idíl·lic racó del riu Vero.

Unes passarel·les més endavant trobarem una presa. No és massa gran però impressiona el soroll que fa l’aigua baixant amb força.

Alquézar

La presa.

Hi ha un punt en què el caminet ens obliga a passar per entre unes roques caigudes.

Alquézar

Pas per l’interior de les roques.

Finalment arribarem a una petita central elèctrica i allà el camí (empedrat) comença a pujar suaument i a separar-se del riu. Trobarem un senyal que ens convida a allargar la ruta, però estem força cansats i preferim tornar a Alquézar.

Alquézar

Indicacions per a l’itinerari a peu.

Entre els camps d’oliveres apareix la població, que ara podem veure des del cantó oposat al què hem començat la ruta.

Alquézar

Alquézar.

I ara ens podem recompensar amb un refresc a qualsevol de les terrassetes que trobarem allà mateix.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Aquesta visita es complementa amb els itineraris pel Somontano i la Ribagorza
  • Qui: podeu anar amb nanos, però amb molt de compte i aturant-vos per descansar o menjar.
  • Quan: exceptuant l’hivern, es pot fer a qualsevol època. A l’estiu hi ha força ombra i fins i tot us podreu banyar.
  • Com arribar: veure el mapa
  • Itinerari: veure el plànol amb les indicacions
  • Distància: ruta circular de 2 km. La podeu fer tranquil·lament amb 1 hora i mitja sense aturar-vos gaire.
  • Desnivell: a tot arreu indica uns 160 metres, però de veritat que a mi m’ha semblat moltíssim més.
  • Dificultat: tothom us dirà que és fàcil, però crec que la baixada de les escales té tela. La zona de les passarel·les no és apte per a persones amb vertígen.
  • Saber més:
    – pasarelas del Vero. Bloc dejarlotodoeirse.com
    Alquézar.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s