Enginyers d’ànimes (3)

Realisme socialista i altres arquitectures poc turístiques a Cracòvia.

A diferència de Varsòvia, el barri històric de Cracòvia va quedar pràcticament intacte. Així doncs, les noves construccions després de la segona guerra mundial, es van realitzar més a la perifèria, tot i que sovint es van rehabilitar i ampliar edificis dels anys trenta. Anem a veure alguns.

Cal allunyar-se uns carrers per tal de gaudir de zones sense tant de turisme i descobrir perles com la facultat de geologia o la de biologia. La història de la Facultat de cria d’animals i biologia es remunta a finals del segle XIX. Després de moltes divisions, fusions amb altres ensenyaments i trasllats, es va quedar en aquest edifici funcional, probablement construït cap als anys 50. 

Actualment, l’espantosa visió d’aquest bloc gris que no convida a estudiar, s’ha dulcificat amb un acolorit mural. Amb el títol ‘La vida és desenvolupament’, una psicodèlica explosió escampa flors per la façana, on també apareix una gran papallona, insecte relacionat amb la regeneració i la nova vida.

Canviant el gris pels colors.

La noia que volia estudiar.

A la vorera del davant hi ha un edifici amb uns descolorits relleus a la façana. Es tracta de la residència d’estudiants Nawojka. El nom és el record d’un personatge llegendari del segle XV. Era una noia que es va vestir com un xicot per poder estudiar a l’Acadèmia de Cracòvia, ja que les noies ho tenien prohibit. Havia acabat el batxillerat, quan es va descobrir l’engany. Va ser jutjada i obligada a recloure’s en un monestir i demanar per dó a Déu la resta de la seva vida per haver-se atrevit a estudiar.

L’edifici es va construir els anys trenta del segle passat com a residència femenina de la Universitat Jagielloniana. Amb l’ocupació alemanya, durant la Segona Guerra Mundial, passà a ser la seu de la Lliga de Noies Alemanyes, una branca de les Joventuts Hitlerianes, que reclutava i adoctrinava les joves en el seu rol com a dones dins la societat.

Aixoplugant estudiants.

Aprenent a jugar.

Tot i que el que ara anem a visitar no correspon al període que ens ocupa, penso que, ja que hi som, paga la pena entrar al Parc Jordan, creat el 1906 i considerat el primer parc públic de la ciutat. El seu mecenes va ser el metge i capdavanter de l’educació física en aquest país Henryk Jordan

El seu interès per conscienciar les persones de la importància de l’exercici físic el va dur a implementar al parc classes basades en jocs i en exercicis, de manera que els estudiants de les universitats a qui anaven dirigits, s’ho prenguessin d’una manera més agradable.

S’habilitaren diversos camps i s’instal·laren aparells de gimnàstica, vestuaris i dutxes. També hi ha un laberint, al voltant del qual es col·locaren els busts de 45 personalitats poloneses, com Copèrnic.

Copèrnic a la fresca.

Però el que ara centra la nostra atenció és la cafeteria. Es tracta d’un edifici de vidre, totalment circular i amb una barana de llistons vermells. Una meravella, probablement construïda els anys 60 o 70 i de la qual ningú en parla.

Contrast al parc.

L’art que la guerra va dispersar.

Molt a prop trobem el Museu Nacional, amb una interessant col·lecció, exposada en sales amb un caòtic recorregut ple de culs de sac. Convé aturar-se en la galeria d’arts decoratives, amb destacables obres que abasten fins als anys seixanta del segle passat.

La força de la creativitat.

Iniciat el 1934, la construcció de l’edifici, que havia de ser el més modern d’Europa, es va allargar més de cinquanta anys, en part degut als incidents de la guerra.

La façana, sòbria i alhora monumental, sovint es troba parcialment tapada per una pancarta que anuncia les exposicions i que amaga set relleus amb motius que no em queda clar si estan relacionats amb l’art, la natura el progrés o tot alhora.

Museu de pedra.

En cas que et quedis amb ganes de més, pots fer una passejada vora el Vístula, on trobaràs un parell d’espectaculars monstres del més pur estil brutalista. El primer és Jubilat, uns grans magatzems oberts els anys seixanta i que només veure’l et sents transportat a aquells anys.

El monstre de ciment.

Però la joia que deixo pel final és l’Hotel Fòrum. Començat a construir el 1975, és d’aquelles visions que t’altera la neurona.

El projecte es deu a Janusz Ingarden, el principal constructor de Nowa Huta. Es va ubicar on havia estat l’estadi de futbol (que encara s’utilitzava) i entre la manca de materials i problemes polítics, la construcció va trigar 13 anys. Una de les premisses és que no havia de tapar l’històric turó de Wavel. Aquesta va ser la sort que va impedir que s’aixequés un gratacel encara més espantós.

Considerat uns dels edificis més futuristes de l’època, aquest hotel de quatre estrelles, tenia fins i tot un casino i aire condicionat a les 280 habitacions (tenint en compte que a Cracòvia rarament arriben als 25°). Sembla que un problema que ocasionava inundacions als soterranis per les filtracions del Vístula, va provocar el seu tancament el 2002.

Actualment es troba mig buit, amb el dilema de si s’ha d’enderrocar o indultar-lo i ocupat només per alguns restaurants, un complex de saunes i l’estacionament és una pista de karts. És tan gran l’impacte visual, que la façana sovint es troba ocupada amb alguna descomunal pancarta publicitària.

L’hotel sinistre.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia:

  • Realisme socialista a Varsòvia (1)
  • Realisme socialista a Varsòvia (2)
  • Animals a les façanes
  • La sirena de Varsòvia
  • Cementiri jueu de Varsòvia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s