Enginyers d’ànimes (1)

Realisme socialista a Varsòvia.

No ho negaré: els edificis de ciment dels anys 50, 60 i 70 són lletjos amb avarícia. Però, encara que probablement no estàs d’acord amb mi, penso que tenen un misteriós atractiu.

Quan el 1932 l’implacable Iosef Stalin va promulgar un decret que regulava tota manifestació artística a la Unió Soviètica, va començar un llarg període de prop de seixanta anys que no només marcaria profundament l’art d’aquell país, sinó de tots els que d’una manera o altra, van estar sota la seva influència. Polònia en va ser un.

En acabar la Segona Guerra Mundial, després de la total destrucció de Varsòvia per part de les tropes alemanyes, els soviètics van tenir-ho la mar de bé per construir una ciutat al seu estil, racional i pràctic.

Descomunals i repetitius blocs de ciment, amb elements prefabricats i sense cap mena de decoració s’aixecaren ràpidament damunt els terrenys destruïts. Era una manera de garantir entre la població, la igualtat que el govern publicitava.

No obstant això, la planificació urbanística d’aquells anys té alguns punts interessants. Cada àrea destinada a habitatge havia de ser autosuficient, incorporant serveis culturals, socials i d’abastiment, així com carrers amples i àrees verdes.

Eixam socialista.

Regal enverinat.

Stalin volia deixar constància de les bondats del règim amb grans construccions, que representessin la grandesa del proletariat. Quina contradicció, oi?

Projectat el 1952 a imatge dels principals edificis de la capital soviètica, el Palau de la Cultura i de les Ciències entraria dins del que s’anomena gòtic estalinista. Algunes de les estrictes condicions que havia de complir aquest “regal” dels soviètics a la capital polonesa, era que havia d’estar construït amb materials russos, estar ubicat un lloc de gran impacte visual i estar acabat en un màxim de tres anys.

Amb els seus 223 metres, es convertiria en aquell moment en l’edifici més alt d’Europa. Segons paraules del seu arquitecte, el grandiós bloc “actuaria com una illa en la ciutat destruïda”. Dins hi havia teatres, cinemes i sales de congressos entre altres. Millor no pregunteu què n’opinen actualment els varsovians d’aquest regal.

Gòtic estalinista.

Escenari de poder.

Des d’aquell punt s’obrí a finals dels anys cinquanta, el carrer Marszalkowska (mariscal). La urbanització d’aquesta zona comprenia carrers de vianants, habitatges, hotels i botigues. Podeu imaginar que, per molta igualtat que pregonés el partit, aquest barri era per a gent de més nivell.

La plaça Konsztitucji, dedicada a la Constitució de la República Popular de Polònia, era on finalitzaven les grans desfilades patriòtiques, en especial la del primer de maig. Amagats sota les arcades dels habitatges que emmarquen la plaça, hi ha quatre interessants mosaics. Van ser realitzats per la ceramista varsoviana Hanna Żuławska i representen les estacions de manera molt personal, segons els ideals del règim del moment. En aquest cas es tracta de l’estiu.

Mosaic d’estiu.

Escriptors, músics, artistes i arquitectes s’havien convertit en treballadors de l’estat que, d’una manera ben idealista, Stalin va batejar com a “enginyers de l’ànima”. L’anomenat realisme socialista estava orientat a enaltir i glorificar la lluita del proletariat pel progrés socialista.

S’havien de representar escenes realistes amb tocs folklòrics, fàcilment comprensibles per la gent treballadora. Així doncs, pels carrers trobem relleus i mosaics amb pagesos i treballadors musculats, cadascun amb les eines que els caracteritzen, mares felices amb els seus fills i també soldats lluitadors.

Tot i que lluny dels circuits turístics, el barri MDM (inicials en polonès de Complex Residencial Marszalkowska), mereix una passejada per entendre millor els corrents artístics d’aquella època. Observeu, per exemple, els monumentals fanals.

Il·luminant la plaça.

Gegantines escultures amb els personatges abans mencionats flanquegen l’ample carrer Marszalkowska, en un edifici semi abandonat i que genera controvèrsies entre els varsovians sobre un passat no tan llunyà.

Defensant la pàtria.

Per altra banda, una sèrie de relleus mostren el cicle de creació d’aquest imponent barri. Podem veure els arquitectes, constructors, escultors, fusters i paletes aixecant el que serà el barri dels privilegiats. Tot molt ‘edificant’.

Planificant el barri privilegiat.

Recordant el passat.

Acabarem l’itinerari a l’avinguda Jerozolimskie (Jerusalem), on hi ha una plaça amb una enorme -i lletja- palmera artificial. És aquí on trobem un altre mosaic de tons vermellosos realitzat per Władysław Zych, un artista que tant et pintava uns frescos en una església com realitzava creacions artístiques amb vidre.

Al costat d’un soldat amb una granada de mà i un altre amb un fusell, hi ha una noia disparant amb una pistola. L’escena commemora els soldats de la Guàrdia Popular que el 1943 van atacar la cafeteria on només es reunien soldats alemanys, en represalia per l’execució massiva de presoners.

Venjança al cafè.

L’avinguda és impagable, amb altres edificis amb relleus més que notables, com l’antiga seu del Partit Comunista que ara és una entitat bancària. Però només faré esment al descomunal edifici del ministeri de navegació i comerç interior, un gran rectangle de ciment, ple de finestres i amb un gran pati interior. 

Finestres igualitàries.

Però, el més curiós de tot és comprovar com els nous edificis que es construeixen actualment a Varsòvia, segueixen el mateix model: cubs de vidre i ciment, sense creativitat ni gens d’interès arquitectònic. Potser els arquitectes encara no han trencat tabús.

Al proper article donarem una volta per Cracòvia, on també hi ha interessants mostres d’arquitectura del realisme socialista.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia:

2 responses to “Enginyers d’ànimes (1)

  1. Les fotos molt bones i l’article com sempre. Sembla mentida com el socialisme en els països de l’est i de l’antiga URSS encara segueixin amb llinatge en la construcció. Entre el fred i els edificis es crea una àtmosfera depriment! Però val la pena visitar-los i conèixer la seva cultura i el seu passat!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s