La mort és el principi de la immortalitat (2)

Segona part mirant de prop el cementiri jueu de Varsòvia.

Ovelles sense pastor.

Generalment els ramats eren mixtes, d’ovelles i cabres. Les primeres seguien obedientment el pastor, però les segones anaven a la seva i calia estar-hi més al damunt.

Un ramat sense pastor és una metàfora de què la comunitat s’ha quedat sense el seu dirigent. També, com que en hebreu el nom Raquel vol dir ‘l’ovella de Déu’, sovint es col·loca aquest animal a les tombes de les dones que es diuen així.

A més, al relleu que veiem a la imatge, hi ha una palmera al mig. Aquest arbre és també un els motius preferits a qualsevol manifestació artística jueva. En aquest cas pot indicar que la difunta era una noia jove o una nena.

L’arbre de la mort.

La representació d’un arbre trencat és el símbol de la mort. Si hi ha un ganivet, significa que el difunt va morir assassinat i si una de les branques està seca, vol dir que hi ha enterrat un infant. He llegit que aquestes especificacions estan detallades al llibre de Levític, però no he estat capaç de localitzar el passatge.

La fertilitat del raïm.

Les Escriptures són plenes de referències al raïm, generalment associat a la fertilitat de la terra. Quan Moisès va enviar espies per explorar la terra promesa, aquests van tornar “amb una sarment de raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra” (Nombres 13:23). Per altra banda, als Salms es compara el poble d’Israel amb una vinya (Salm 80:9-12).

Per tant, trobar raïm en un cementiri, pot al·ludir als temps bíblics del poble d’Israel o bé que el difunt va tenir una vida profitosa per a la seva comunitat.

Música per a l’eternitat.

Un instrument musical pot estar-nos dient que el finat era un músic. Però i si hi ha més instruments? Potser, penso jo, era un director d’orquestra o bé fabricava instruments. No he trobat més informació.

No obstant això, cal tenir en compte que cap dels instruments representats en aquesta llosa forma part del repertori tradicional jueu. El progrés obliga.

Embolica que fa fort.

També hi ha casos en què les lloses funeràries són com un conte en imatges o, potser millor, com un jeroglífic, indesxifrable si no estàs avesat en la cultura jueva. L’exemple de la fotografia mostra la gerra de Leví, la guardiola de la generositat, els llibres de l’erudit, la corona de la bondat o del cap de família i un parell d’arbres que potser fan esment del Paradís. Benvingut sigui qui m’ho pot explicar.

Mantell sagrat.

Poc habitual resulta un panteó cobert amb un mantell mortuori de pedra. Es tracta del lloc on es troba enterrat el banquer Wilhem Landau i la seva esposa Ewa.

A les Escriptures es detalla minuciosament com havien de vestir els israelites. Per exemple, era imprescindible dur serrells als vestits que els recordessin els preceptes divins, que no són pocs. A les cantonades hi havia uns complicats nusos plens de significat religiós.

De totes maneres, aquest mantó s’assembla a l’utilitzat durant els àpats de les celebracions importants o bé on es col·loca la Torà per a ser llegida a la sinagoga.

També pot tractar-se de la reproducció de la cortina sagrada (Parokhet) que manté ocult l’armari on es desa la Torà. En qualsevol cas, resulta evident que el difunt tenia una important categoria a la seva comunitat.

Ciutat mítica.

Menció a part mereix el monument funerari a Ber Sonneberg (1764-1822), fundador, entre altres construccions, d’aquest cementiri. El monument va ser dissenyat per David Frydlender, arquitecte responsable d’una sinagoga que va desaparèixer amb la guerra.

Els relleus presenten la ciutat de Varsòvia, on es pot veure també el cementiri que Sonneberg va patrocinar. Generalment, quan apareix una ciutat, sovint es tracta de Jerusalem, on tot jueu desitja ser enterrat. 

Sovint les persones s’havien de conformar a tenir la ciutat santa dibuixada a la tomba. Però quan el 1492 els jueus van ser expulsats d’Espanya, molts s’establiren a Varsòvia, que es convertí també en una ciutat mítica per a aquesta comunitat.

Encara hi ha més.

El cementiri de Varsòvia té molt més per a veure i descobrir. Algunes curiositats les trobareu a les guies turístiques, més interessades en l’holocaust que en la cultura funerària jueva. Però us animo a passejar respectuosament pels camins descurats, on els arbres i els difunts semblen estar, per fi, en perfecta sintonia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s