Bestiari polonès (1)

A ningú sorprèn trobar animals, reals o ficticis, representats a les façanes dels edificis. Dracs, coloms, àligues o lleons són alguns dels més comuns. Però passejant pels carrers de Varsòvia i Cracòvia (Polònia), m’ha cridat l’atenció trobar un extens repertori, en alguns casos ben poc habitual per a nosaltres. En aquest primer article veurem alguns de Varsòvia.

Rynek Starego Miasta, 28.

El porc vermell.

Un conegut restaurant es troba al lloc on anaven a menjar els dirigents comunistes, fins que va ser destruït en acabar la Segona Guerra Mundial. Amb un humor àcid, el nom i la decoració del restaurant recorda aquells foscos dies. Fins i tot la carta està dividida en plats per a dignataris i burgesia i plats per al proletariat. Per cert, paga la pena anar-hi, ja que el menjar és abundós i el preu és més que correcte.

Per a la cultura occidental, encara que ens el mengem de cap a potes, el porc és un insult en tota regla. Però pels hebreus, a més és un animal maleït, ja que està explícitament prohibit a les Escriptures, probablement degut a les malalties que transmetia a l’antiguitat. Així doncs, el nom del restaurant té un doble significat.

Grzybowska, 46.

L’unicorn enamorat.

Temps era temps, quan fins i tot els grans reis creien que l’unicorn existia i pagaven grans quantitats per tenir una banya d’aquest poderós animal. El malaltís Felip II en va comprar fins a dotze, sense saber que eren banyes de narval.

Al barri històric, dalt la font de la plaça Rynek trobem un unicorn i una donzella fent equilibres agafats d’un pal. Aquesta imatge s’ha convertit en el símbol de la Ciutat Nova, tot i que desconec la raó. Antigament hi havia la creença que aquest animal representava la puresa, la innocència, la virilitat i el poder. Una llegenda diu que per a caçar-ne un, cal fer-ho amb una noia verge, davant la qual l’animal no es pot resistir.

Potser va influir la famosa sèrie de tapissos que es conserven a Cluny. A més, hi ha qui relaciona l’unicorn amb Crist i la dama amb la Verge Maria. Tot pot ser.

Rynek Nowego Miasta.

La pell dels animals.

Quan en acabar la guerra Varsòvia va quedar reduïda a un munt de pedres, es decidí reconstruir fidelment el centre històric de la ciutat. Un dels edificis correspon a la seu del gremi de sabaters, actualment museu dels artesans del cuir Jan Kilinski. La façana llueix esgrafiats al·lusius a aquesta tasca, amb cabres, ovelles i altres animals relacionats amb el món de la pell.

Wąski Dunaj, 10.

Estol de coloms.

Quatre segles després de l’era cristiana, l’escriptor grec Horàpol afirmava que quan un colom emmalalteix, es cura ell mateix amb una branca de llorer. Tot i que Afrodita ja tenia un colom que li feia companyia, aquesta au va prendre un gran simbolisme arran del relat del diluvi bíblic i pel de la vinguda de l’Esperit Sant.

Símbol de l’honestedat, la fidelitat i l’espiritualitat, per als egipcis era l’encarnació de la luxúria. Per altra banda, es diu que existeix un Arbre de la Vida que aixopluga les ànimes, representades sota l’aparença d’ocells. Antigament les dones oferien coloms al temple per tal de purificar-se després de la maternitat.

Al carrer Piwna, veiem un bon grapat de coloms damunt un portal. Poden representar qualsevol dels significats comentats més amunt o bé tractar-se només d’un inusual element decoratiu.

Piwna, 6.

L’ànec confiat.

Malgrat que després de la guerra, el barri de Praga no va quedar tan malmès com el centre històric, actualment aquesta zona presenta un aspecte molt més degradat que la resta de la ciutat. Durant molt de temps ha estat un barri marginal i poc segur.

Lluitant per sortir d’aquest pou, el barri ha donat la benvinguda a diversos artistes que han plasmat les seves obres a les parets dels ruïnosos edificis, aportant una alenada fresca als carrers. Fins s’ha creat una ruta per a descobrir-los. Sovint presenten una temàtica clarament al·lusiva al passat bèl·lic de la ciutat.

Probablement el que aquí reprodueixo no té un significat concret, però és simpàtic i ajuda a no veure la fosca paret que li fa de llenç. Va ser creat el 2012 per Diego Miedoin en col·laboració amb escolars de la zona, potser -penso jo- en un lloable intent de donar confiança al veïnat que convivia entre droga i delinqüència.

Brzeska, 14.

El gos cansat.

Des de temps immemorials, el gos ha tingut una estreta relació amb l’ésser humà. Primer l’avisava de perills exteriors a canvi de menjar i més tard l’acompanyava de cacera o bé vigilava el ramat. A l’època medieval, quan ja és un animal completament domesticat, el gos és considerat tant com a símbol de la caça, de la fidelitat com del més enllà.

La caça, com a “esport” d’elit, fa més de tres-cents anys que es practica i s’utilitzen diverses variants de gossos, segons l’animal que es vulgui abatre. Als afores de Varsòvia hi ha el magnífic palau barroc de Wilanów, amb uns espectaculars jardins. Cal parar atenció als petits detalls, com els caps de gos dels bancs, probablement de la raça Braco, que es va fer molt popular a la cort del duc de Weimar al segle XIX.

Als peus del mateix banc apareix una serp mossegant un grapat de raïm. Fidelitat versus traïció? Tot pot ser.

Palau de Wilanów, Stanisława Kostki Potockiego, 10.

Insectes acolorits.

A l’interior del mateix palau de Wilanów, també descobrim molts animalons. Especialment interessant resulta la col·lecció de porcellana decorada amb els més variats, i de vegades repulsius, invertebrats. Escarabats, abelles, formigues, marietes i papallones donen vida a tot un acolorit univers d’insectes reproduïts amb una fidelitat de naturalista.

Cada insecte té el seu particular significat. Les abelles simbolitzen l’ordre, el treball i la col·laboració; l’escarabat, sagrat pels egipcis, representa la immortalitat; la formiga reflecteix la laboriositat; la papallona està vinculada a la transformació, la regeneració i la resurrecció; la marieta s’associa a la fertilitat i a la bona sort i el saltamartí era el símbol de l’abundor a Grècia o la bona sort pels orientals.

Palau de Wilanów, Stanisława Kostki Potockiego, 10.

Sense sortir del centre històric, encara pots trobar uns quants animals més. Només cal observar.

Rynek Starego Miasta, 25.

No et perdis el següent article amb més bitxos de la ciutat de Cracòvia!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació dels indrets: veure el mapa

Saber més:

Altres articles sobre Polònia:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s