El balcó de les dones

Simplement ho saps. Per molt amagada, ignorada i empolsegada que estigui, quan trobes alguna cosa excepcional, ho saps.

A la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, unes rajoles decoren el balcó d’un habitatge. A causa de la distància, costen de veure. Però saps que són especials.

Les deu rajoles presenten diversos personatges que, hipòtesi meva, semblen al·ludir a una gran família. Les figures les veiem soles, en parella o en grup de tres. Sorprèn una noia nua, amb un cistell de flors, just al costat d’una dona vestida de dol -la vida i la mort? La joventut i la vellesa?-. Una dona sosté un nadó als braços i al seu darrere intuïm un mas. A les rajoles contigües hi ha una parella festejant i una altra amb vestits de diumenge, passejant sota els estels i la lluna, per una avinguda arbrada.

Cap dels personatges del costat esquerre tenen parella sentimental. Un xicot duu una flor a la mà, potser per oferir-la a noia de la rajola de baix, asseguda indolent amb el mar de fons. Tres noies dempeus, potser germanes, agafades pel darrere, com posant davant la càmera. Dues més assegudes en un banc de pedra sota els arbres. I una de molt ben vestida, muntada dalt d’un cavall amb una abundosa crinera.

Resulta curiós que la majoria d’escenes semblen tenir lloc a la primavera o a l’estiu. Per altra banda, sembla evident que les rajoles es van fer tenint en compte la forma del balcó, ja que hi ha dues en què el dibuix imita la corba del marc.

Fotografia: Xavi Serrano

Art incomprès.

Només he trobat una referència directa a l’autor. Un article afirma que es tracta d’una desconeguda obra del barceloní Josep Aragay i Blanchar, polifacètic artista que va fer, entre altres, la decoració de la coneguda font de Santa Anna de Barcelona.

Ja de ben jove, Aragay va veure publicats els seus dibuixos a setmanaris com Papitu o El Patufet. Amb vint-i-dos anys va tenir l’oportunitat de la seva vida, que el catapultaria a la fama: Eugeni D’Ors, qui estiuejava a Vilanova i la Geltrú, li encomanà la direcció artística de l’almanac dels Noucentistes. 

Arran d’una exposició d’aquest destacat grup d’artistes, s’aficionà per la ceràmica, tècnica per la qual seria àmpliament reconegut. Fugint de la ciutat i d’influències estranyes, es va establir a Breda (La Selva), on tenia el seu taller i on també va ser regidor fins a la guerra civil, quan va ser empresonat per les seves idees polítiques i pràcticament oblidat.

Però Aragay també va ser dibuixant, escriptor, crític d’art i conferenciant no exempt de polèmica. Després de tornar d’un viatge per Itàlia, el seu estil va canviar radicalment i va ser bastant criticat.

La nova arquitectura burgesa.

Actualment l’habitatge on trobem les rajoles es coneix com a casa Caballero Serrat, imagino que pels darrers inquilins. L’edifici, probablement de mitjans del segle XIX, va ser reformat el 1919 per Josep Masdéu i Puigdemasa, mestre d’obres barceloní. L’ensenyament de mestre d’obres es va crear el 1850 per tal de suplir la demanda constructiva davant la manca d’arquitectes. 

Masdéu va projectar diversos edificis, generalment torres i xalets per a la burgesia benestant. Ens trobem en un moment en què el modernisme havia passat de moda i les veus crítiques van girar els ulls cap al món clàssic grecollatí, més proper a la Mediterrània, considerat bressol de la civilització. 

Fotografia: Xavi Serrano

Estil efímer.

Els nous ideals estètics i culturals plantejats per Eugeni d’Ors, van marcar aquesta curta però fecunda etapa, que va morir de cop amb la guerra civil. Mar, orenetes i atzavares van ser alguns dels elements preferits pels artistes noucentistes, mentre que els arquitectes projectaren edificis pràctics, evitant la decoració supèrflua. 

En un intent d’integrar la dona en una societat moderna, aquesta va passar a ser tot un model d’inspiració, idealitzada en el llibre ‘La ben plantada’ en el qual d’Ors va evocar els valors femenins noucentistes, com el classicisme, el treball o la maternitat, entre altres. 

De fet, a les rajoles que ens ocupen només apareixen quatre personatges masculins, enfront de les dotze figures femenines.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: rambla Principal, 40. Vilanova i la Geltrú

Saber més:

Què veure a prop:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s