Escut al gust (2)

En un article anterior he parlat dels ets i uts de l’escut de la ciutat de Mataró. Ara vull compartir altres versions que he trobat posteriorment.

Resulta especialment interessant comparar els escuts que apareixen a la completa col·lecció de cartells de la festa de Les Santes, al Museu Arxiu de Santa Maria.

Per altra banda, una visita al Museu de Can Serra de Mataró, ens acabarà de donar una bona visió sobre l’heràldica d’aquesta ciutat. Només cal observar el meravellós sostre de fusta del segle XVI, amb la reproducció, entre altres, de diverses variants de l’escut de la ciutat al llarg del temps.

El segle XVIII.

A la curiosa “Vista de la Ciudad de Mataró por Poniente”, realitzada el 1779, observem que l’escut incorpora la mà amb el manat i la RO -de MataRÓ-. Els dos troncs creuats representen la creu de Borgonya, que Felip I de Castella es va annexionar al segle XV. És possible que la torre i el lleó facin esment als territoris de Castella i Lleó.

Menjar com cal.

En un plat del segle XIX apareix l’escut molt simplificat, per tal de poder ser reproduït a la trepa. En aquesta tècnica, es retalla el motiu en una plantilla, que es col·loca damunt la peça i, amb un pinzell o esponja es pinta damunt les parts retallades. Per aquesta raó, el dibuix es fragmenta en petites parts, de manera que la plantilla s’aguanti correctament.

Influència modernista.

A finals del segle XIX, Josep Puig i Cadafalch va ser arquitecte municipal de Mataró. És en aquests anys que dissenya una tapa circular de ferro per als pous de registre del clavegueram. Seguint l’estil del modernisme, l’escut es troba profusament decorat amb fulles i punts que el converteixen en un element ben vistós. Una llàstima que ara no siguin així.

Els feliços vint.

Al cartell realitzat el 1921 l’escut té un gran protagonisme, ja que ocupa la meitat del cartell. El disseny va anar a càrrec de l’artista i historiador Josep Cabanyes, descendent d’un important llinatge, però de qui ningú en parla. Es troba emmarcat per una abarrocada filigrana i sostingut per dos nens -o nenes-, pentinats a la moda de l’època. El ram de mata -amb arrels- és agafat delicadament per una mà.

Barreja de símbols.

El cartell de les festes del 1940 és un reflex d’aquells foscos anys. Entre símbols del règim, apareix un sobre decorat escut, reproducció acolorida d’un altre -en blanc i negre- aparegut a la portada del butlletí Bloc Mataroní de 1925. A banda i banda, hi ha un parell d’angelets entremaliats.

La mà d’un grafista.

La psicodèlia dels anys seixanta aporta un aire d’atrevida modernitat al cartell de Les Santes del 1966. L’autor va ser Josep Maria Rovira i Brull, pintor, escultor i grafista publicitari barceloní, qui s’establí a Mataró. Juntament amb artistes com Hernández-Pijuan, Eduard Alcoy o Carles Planell i Terri, va fundar el grup Sílex. D’ell us sonarà la descomunal escultura ‘Laia l’arquera’ que presideix l’entrada de Mataró.

Al cartell va optar per una simplificació de l’escut, realitzat amb un traç deliberadament gestual.

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s