Segurament no entrarà en els vostres plans anar a visitar el Museu do Azulejo de Lisboa, però, feu-me cas, no sortireu decebuts. Allotjat en un antic convent del segle XVI, l’edifici per si sol ja mereix la visita, especialment per l’espectacular interior de l’església.
Al museu trobem peces a partir del segle XV, però la història comença molt abans. Quan els musulmans van plantar la bandera a la península Ibèrica -segle VIII-, van tenir lloc aquí les primeres mostres d’alicatats. Eren petites peces vidriades que formaven dissenys geomètrics.
Més tard, ciutats com Sevilla, Toledo i València, es convertirien en importants centres productors de rajoles. Tot i això, continuarien predominant motius geomètrics radials.
A continuació, com un tastet del que hi ha al museu, us presento una molt breu cronologia de la rajola a Portugal (les imatges no necessàriament corresponen a l’època de cada apartat).
Segle XV: decorant palaus.
El rei Manuel I de Portugal, enriquit amb el comerç de les recents vies marítimes, no se n’està de construir palaus i monestirs. Havent escoltat la fama de la ceràmica de Sevilla, encarrega la decoració del fastuós palau de Sintra.
A partir d’aquest moment, la rajola sevillana es posa de moda a les terres portugueses. S’incorporen nous motius, com fulles i altres elements rescatats del gòtic. Alguns models fins i tot són en relleu.
Segle XVI: la producció s’anima.
Portugal comença a produir rajoles pròpies. Animats per la facilitat de trobar feina, venen ceramistes italians que porten amb ells un ampli repertori de motius renaixentistes.
Però, tema molt important, també venen ceramistes de Flandes, que llavors encara era una província espanyola. L’aportació d’aquests artesans serà cabdal.
Segle XVII: blau etern.
Augmenta imparablement la producció i Lisboa destaca com a principal centre ceràmic nacional. D’una banda s’enriqueix la temàtica, que ara ja pot ser tan floral, figurativa, hagiogràfica i d’inspiració oriental. En canvi, per l’altra, s’utilitza freqüentment el color blau de cobalt, per la influència de la porcellana xinesa importada.
A mitjans de segle, després d’inacabables enfrontaments bèl·lics amb Espanya, França i Països Baixos, l’economia torna a recuperar-se. Es renoven els palaus i s’importa ceràmica holandesa. En aquest moment també apareix la temàtica de crítica social, caricaturesca, temes profans de la mitologia clàssica i entra amb força tot el dramatisme del barroc, amb composicions complexes.
Segle XVIII: un abans i un després.
L’execució dels panells ceràmics s’encarrega a mestres pintors, comportant un augment de la qualitat de les obres. Apareix la perspectiva i tot el repertori d’ornamentació barroca, com sanefes, gerros o columnes. El blau de cobalt, amb tota la seva gamma cromàtica, és el color protagonista indiscutible.
I, tot d’un cop, el daltabaix.
El terratrèmol del 1755 va suposar un important punt d’inflexió en tots els àmbits. La crisi provocada pel sisme va comportar una economia de mitjans. Es prioritzà la producció seriada, amb motius senzills inspirats en el neoclassicisme, que permetien la repetició per tal de cobrir les façanes ràpidament i amb menor cost.
Gràcies a l’estampació mecànica, sorgeix una explosió de la paleta cromàtica, amb una àmplia varietat de colors.
Segle XIX: producció intensiva.
Amb la implantació de noves fàbriques, es produeixen rajoles com a bolets. Hi ha una veritable febre per a enrajolar les façanes.
Segle XX: objecte de culte.
La rajola s’utilitza també com a revestiment d’estacions, mercats i tota mena d’edificis. Els arquitectes integren la rajola en projectes moderns i apareixen autors que aporten la influència dels nous estils, com el modernisme i l’art déco.
I dit això, només queda que, en sortir del museu, aneu a passejar per Lisboa i admireu la riquesa ceramista d’aquesta ciutat i que no trobareu enlloc més.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: rua da Madre de Deus, 4. Lisboa
Saber més:
- Museu do Azulejo: museudoazulejo.gov.pt
- Cronologia de la rajola: museudoazulejo.gov.pt
- História da azulejaria portuguesa: ensina.rtp.pt
- Los azulejos portugueses: baulitodelrte.blogspot.com
- El país de los azulejos: visitportugal.com
- Breve historia del azulejo en Portugal: sietelisboas.com
- Azulejo: wikiwand.com
- Historia del azulejo: de oriente a Al-Andalus: rutacultural.com
- Historia del azulejo: los azulejos portugueses: rutacultural.com
Altres articles sobre Portugal:
- Palau de Mafra
- Cascais centre
- Cascais costa
- Façanes enrajolades de Lisboa
- Quinta da Regaleira
- Esfera armil·lar
- São Vicente de Fora: faules de La Fontaine
- São Vicente de Fora: plafons ceràmics
- Palau Nacional de Sintra
És tot un art i únic al món. Em falta visitar el museu. Ho tindré en compte , en cas que torni algun dia per Lisboa.
M'agradaLiked by 1 person
Fa de mal anar perquè està relativament apartat del centre, però no decep
M'agradaM'agrada
Em sona haver-lo vist per fora! Recordo que era a les afores
M'agradaLiked by 1 person
Així és
M'agradaM'agrada