Fidels de muntanya

A més de compartir les comarques d’Osona, La Selva i el Vallès Oriental, el Montseny és el comú denominador dels bisbats de Vic, Girona i Barcelona. Ja se sap que dos són companyia i tres són multitud, així que tant compartir no ha estat exempt d’algun desacord.

Algunes parròquies van passar d’un bisbat a l’altre, en part per allò d’aquesta és meva i aquella teva i en part per voler fer coincidir els límits divins amb els humans, molt propi d’aquell règim que va durar quaranta anys.

Per acabar-ho d’embolicar, es dóna el peculiar cas d’Arbúcies (La Selva), amb dues parròquies que pertanyen al bisbat de Vic i la resta al de Girona. Entre les primeres, tenim Sant Cristòfol de Cerdans, envoltada d’un bosc d’alzines.

Sant Cristòfol de Cerdans, Arbúcies, romànic, església, La Selva, Montseny

Colonitzar i cristianitzar.

Els habitants de zones muntanyenques, com el Montseny, van ser bastant reticents a acceptar el cristianisme. Fins al segle V eren uns pagans incrèduls.

Al segle IX ja s’esmenta un indret sota el nom de Cerdans, tan ampli que hi ha qui creu que en realitat eren dos llocs diferents. Això no obstant, la petita església al mig del bosc es troba documentada dos segles més tard.

I és que l’any mil, van sorgir com a bolets esglésies de tota mena, especialment a l’anomenada Catalunya Vella, a mesura que s’anaven escombrant els infidels invasors cap al sud.

A més de la responsabilitat de la cura de les ànimes, el bisbe cobrava un peatge per visitar i inspeccionar les parròquies. Al cap i a la fi, era tan humà com el senyor feudal.

A més, la parròquia havia de pagar els delmes i primícies al bisbat. De totes maneres, generalment les esglésies repartides per aquests mons de Déu -mai més ben dit-, depenien d’un monestir.

L’església de Cerdans era el nucli aglutinador d’un grapat de masos dispersos, alguns dels quals ara són només un record. Aquesta parròquia ha passat per mans de vescomtes, canonges i rectors. Cal imaginar que era un indret prou llaminer.

Després de diverses reformes i ampliacions, al segle XVIII s’afegí la casa rectoral a tocar del temple. Imagino que el mossèn devia estar fins al capdamunt de fer excursions fins allà, pel mig de la muntanya en ple hivern.

Amb el temps, la rectoria es convertí en casa de colònies i actualment es lloga per fer-hi estades. Deu ser com viure un somni romànic.

Sant Cristòfol de Cerdans, Arbúcies, romànic, església, La Selva, Montseny

L’ombra ceretana és allargada.

Cerdanya, Ceretà, Cerdanyola, Cerdà, Cerdans, … Sembla que tot prové dels antics ceretans, que donaren lloc a la comarca coneguda com a Cerdanya.

Però allà feia massa fred per viure i alguns van emigrar cap a terres més baixes i més habitables, on poder treballar tot l’any. Molts eren carboners i es passaven la major part del temps al bosc, tallant branques i fent-les coure durant dies per tal de convertir-les en carbó.

Si aprofiteu per a fer la senzilla excursió que indico més avall, trobareu alguns plafons informatius de les antigues activitats que tenien lloc per aquests verals.

Sant Cristòfol de Cerdans, Arbúcies, romànic, església, La Selva, Montseny,

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s