Arri, pollastre!

Una contalla del segle XIX, explica que hi havia una pagesa qui, fent caminar un pollastre cap al mercat, li deia “arri, poll!”. En preguntar-li uns vianants cap a on es dirigia, ella, sorda com una campana, seguí dient “arri, poll!” I aquí va néixer el nom de Ripoll.

Aquesta ingènua i simpàtica història, és una de les maneres que l’enginy popular té de trobar una explicació senzilla i raonable a allò que resulta desconegut.

Ripoll, Ripollès, escut, pollastre, onomàstica, heràldica,
Àliga o pollastre? Altar major del monestir de Santa Maria.

Conèixer la procedència d’un nom no sempre resulta senzill. Entre vés a saber qui va batejar que i de quina manera, fins a la manera en què el mot ha arribat als nostres dies, poden haver passat mil fets i llegendes que han canviat la grafia i, fins i tot el significat.

Avui donem un cop d’ull a Ripoll, de qui ningú aconsegueix posar-se d’acord amb l’origen.

Ripoll, Ripollès, escut, pollastre, onomàstica, heràldica,
Tomba del Bisbe Morgades, al monestir de Santa Maria.

Riu o cognom?

Sense ànim de voler avorrir, només passaré el raspall pel damunt d’alguns dels molts significats, cap dels quals té res a veure amb el tradicional pollastre que llueix l’escut. Per fer-ho, em basaré en el detalladíssim estudi realitzat per Jordi Mascarella.

Un text llatí del segle VI, en els quals es van basar no pocs historiadors, fa pensar que antigament el lloc era conegut com a Reccopolis o ciutat de Recared.

Ripoll, Ripollès, escut, pollastre, onomàstica, heràldica,
Scriptòrium. (Pg. H. Vilamanyà, 3).

A partir del segle X, els escrivans medievals, de tant copiar -o mal copiar- el nom, cadascú a la seva manera, el van fer derivar en prop de vint versions del mot Riopullo. Una possible explicació vindria a dir que la primera part del mot llatí faria esment a què la ciutat es troba a la vora d’un riu; i la segona –pullo-, que aquest riu és petit o abundant -segons qui ho interpreti-.

Una altra teoria, menys creïble, afirma que el joc ri i poll prové d’una llengua oriental i significa aigües fredes.

Ripoll, Ripollès, escut, pollastre, onomàstica, heràldica,
Scriptòrium. (Pg. H. Vilamanyà, 3).

Així mateix, també es va concloure en algun moment, que Ripoll corresponia a un nom de persona -antropònim, si parlem com cal-, de procedència germànica. És a dir, que un senyor alemany, amb el cognom Ricbald, es va establir a la vora del Ter i va donar nom a l’indret.

Però, com hem vist al principi, l’observació popular, que al final és la que compta, va decidir en algun moment que el mot feia referència a un poll -un pollastre, vaja-.

Tant és que vingui del llatí, de l’àrab o de l’iber. Ripoll sona a poll i poll a pollastre. I els pollastres, com els ases, es fan caminar amb la veu arri, clar que sí! Així que res més a dir.

Ripoll, Ripollès, escut, pollastre, onomàstica, heràldica,
El pollastre de Sant Pere, el de Ripoll o tots dos? Església de Sant Pere.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s