Sospitós. Resulta molt sospitós que dues entitats de Sitges (Garraf), rivals i molt properes s’anomenin respectivament, el Prado i el Retiro. I no només perquè el primer que pensem és en dos indrets prou famosos d’una capital, sinó perquè altres tantes entitats barcelonines també es deien així.
Però són conjectures i no he trobat cap document que confirmi el motiu real d’aquests peculiars noms.
Noms de guerra.
A mitjans del segle XIX, el mestre de música Joaquim Oller i el seu deixeble, conegut popularment com ‘en Senalla’, van protagonitzar una de les rivalitats més sonades -permeteu el joc- de Sitges.
Sense entrar en el detall de la disputa, el cas és que el resultat va ser la creació el 1861 del Casino, que esdevindria El Retiro, amb l’orquestra ‘dels Vells’ i, el mateix any es fundà el Casino Suburense, que després es passaria a dir Prado Suburense, amb l’orquestra ‘dels Joves’.
Amb el temps, els catalanistes freqüentarien El Prado, mentre que els monàrquics preferirien El Retiro. J. V. Foix, escombrant cap a casa, els rebatejaria com ‘el Pradell’ i ‘el Recés’ dient:
“Els partidaris del Sol s’aplegaven al Pradell a l’hora d’alba; llurs adversaris del Recés sortien només quan feia lluna, …”.
Potser per aquest motiu, els del Prado van triar un gall com a símbol distintiu. I, com si encara no quedava prou clar el tarannà diürn de l’entitat, una sanefa de sargantanes desfila per la façana.
És possible que triessin el nom Prado perquè a Barcelona hi havia el Prado Catalán, un recinte que va funcionar fins al 1883 i on es feien representacions teatrals i sarsueles i disposava de jardins i cafeteria.
El mot Suburense prové de la creença que el jaciment trobat a la vila, correspondria a la Subur descrita per l’historiador romà Pomponius Mela. Com que Pomponius no va dir exactament no era aquesta Subur, tant pot ser Sitges com qualsevol altre indret a cinquanta quilòmetres d’aquí. Però els sitgetans s’han fet seva la denominació Blanca Subur i tots contents.
L’arquitecte i el pintor.
L’edifici del Prado Suburense va patir moltes modificacions al llarg dels anys. El que veiem avui és el que Josep Maria Martino va projectar el 1921. Ens trobem en ple noucentisme, que era un rebuig al modernisme, així doncs, tot és més sobri.
Martino, que en aquell temps era l’arquitecte municipal de Sitges, va deixar en aquesta població un bon repertori d’obres seves, com l’escorxador i diverses vil·les d’estiueig. En aquest cas, és molt interessant l’ús que fa del maó a la façana principal.
Aprofitant els espais buits emmarcats per sanefes de maons, Agustí Ferrer Pino va pintar diversos motius al·legòrics.
Nascut a Sitges el 1884 de família humil, Ferrer Pino mostra aviat afició per pintar i marxa a Barcelona a estudiar dibuix. El seu esperit rebel el porta a fer un viatge per la península per pintar del natural i desvincular-se de l’academicisme après.
Atret per les cultures antigues, viatja a Itàlia, França i nord d’Àfrica, aprofitant encàrrecs que li van sortint el pas, com decorar una església i un teatre. En tornar, l’elogiosa crítica d’una revista el fa sortir de l’anonimat i comença a pintar frescos a tort i a dret.
Fins que li cau l’encàrrec del Prado Suburense on es lluí de valent. El que veiem a la façana és només una petita mostra del que trobem dins l’edifici.
Mitologia a la porta.
A banda i banda de l’entrada principal hi ha representats un atlant i una cariàtide, que semblen sostenir uns capitells de maó. Aquestes figures -i totes les altres també-, inspirades en la mitologia grega, les ha tractat segons els paràmetres noucentistes.
Diu la llegenda que, uns cinc segles aC, la ciutat grega de Caryes es va aliar amb els perses. Quan els grecs van derrotar els perses, van massacrar la ciutat i empresonaren les dones. Temps després, les figures d’homes perses s’utilitzaren en arquitectura com a columnes i més tard, l’escultor grec Praxíteles va esculpir figures femenines per a commemorar la desgràcia de les dones cariàtides.
Damunt la porta, tenim la cara d’Astarte, la deessa babilònica de l’amor i més tard també de la guerra. El seu culte implicava la prostitució sagrada.
És probable que Agustí Ferrer utilitzés com a model alguna de les moltes representacions que es conserven a diversos museus o bé, la reproducció de la famosa escultura trobada a l’actual Turquia, on la deessa està -oh, somni de més d’un- recoberta de pits. També anomenada Ixtar, Ishtar o Artemis, no em queda molt clara la seva presència, tan destacada en aquest lloc.
Seguint amb deus amorosos, en un nivell superior, hi ha Eros, déu grec de l’amor, entortolligant un gall amb una cinta. Segons la mitologia, aquest nen juganer i entremaliat, disparava fletxes amb plomes de colom per enamorar i amb plomes de mussol per sembrar la indiferència. Vés a saber què vol fer amb el pobre gall!
Però com he dit abans, aquí el gall està associat amb el sol, símbol del Casino. Feia uns quants anys que aquest animal havia estat adoptat com a emblema nacional de França, per les seves característiques: orgull, perquè sempre està dret; vigilància, perquè sempre està atent; resistència, perquè lluita fins a morir.
Més amunt, a la manera dels relleus grecs, un fris recorre la façana lateral i la principal. Descobrim guerrers, carros tirats per cavalls i figures femenines i masculines agafades de la mà que, segons afirma algun estudiós, semblen estar ballant una sardana. Tot pot ser.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Francesc Gumà, 6. Sitges
Saber més:
- És Sitges l’antiga Subur romana? Per J. Arasa
- ¿Es Sitges la antigua Subur romana? Per J.L. De La Pinta i J. Rio-Miranda
- Casino Prado Suburense: casinoprado.cat
- Els orígens del Prado i del Retiro: retallsdesitges.blogspot.com
- Una parella de Sitges, El Retiro i el Casino Prado, per I. Alcázar
- El Prado Catalán: wikiwand.com
- L’edifici del Prado Suburense: criticartt.blogspot.com
- Diari 1918, per J.V. Foix
- Josep Maria Martino: criticartt.blogspot.com
- El pintor Agustí Ferrer Pino, per A. Sangrà
- El gall: diariomasonico.com
- Artemis: kusadasi.biz
- Ixtar: wikiwand.com
Què veure a prop:
