Ministre o menestral?

Resulta sorprenent esbrinar el significat que determinades paraules tenien en un principi. Per exemple, ministre deriva de ‘minus’, que significa, servidor, encarregat o ajudant. Qui ho diria, oi?

El mot va donar lloc a ‘ministerïum’, que en català antic es convertí en menester i significava ofici. De menester a menestral hi va un pas i és així com a l’Edat Mitjana, trobem una classe social dedicada a oficis manuals o mecànics. Fusters, gerrers, sabaters o sastres, en serien alguns exemples.

Museu de Can Serra. Mataró

El gremi de paraires, que agrupava diversos oficis menestrals, va ser un dels més importants i qui controlava la producció llanera. És en aquesta època on cal buscar els precedents de la important indústria tèxtil al segle XIX.

Castello d'Empúries, paraire, tisores, llinda, Alt Empordà, ofici
Carrer de la Verge, 9. Castelló d’Empúries.

De la llana al fil.

Un cop les ovelles eren esquilades, el paraire comprava la llana, que havia de seguir un llarg procés abans no esdevingués un teixit.

El paraire passava la llana a diversos artesans que estaven per sota d’ell, perquè la treballessin. El nom d’aquest ofici prové del fet de parar -estendre- la llana per a poder-la teixir posteriorment.

Sant Julià de Vilatorta, Osona, paraire, llinda, inscripció, tisores, dentell, gremi
Carrer del Pont. Sant Julià de Vilatorta.

Primer de tot, calia pentinar-la, és a dir, desembolicar -desembullar- i ordenar les fibres. Després es cardava o perxava, feina que consistia a netejar i individualitzar les fibres per tal de produir una metxa o cinta.

Seguidament es procedia a filar, que vol dir fer fils i enrotllar-los en cabdells aptes per a teixir. L’ofici de filadora era un dels pocs que feien les dones, això si, amb uns sous més baixos -algunes coses no han canviat gaire-.

MEV, Museu Episcopal, Vic, Osona, rajola, ofici, filadora, paraire
Rajola d’oficis. Museu Episcopal de Vic.

Amb els cabdells, els teixidors elaboraven draps que després els tintorers tenyien i els passaven als abaixadors. Aquests, amb unes grans tisores, igualaven -abaixaven- el pèl sobresortint dels draps. L’ofici d’abaixador que, per la seva importància el feia el paraire, és qui probablement ha donat lloc a moltes llindes de pedra que trobem a les portes d’algunes cases.

Viladrau, paraire, llinda, Osona, tisores, inscripció, segle XVIII
Carrer Arbúcies, 32. Viladrau.

Saviesa popular.

Un ofici tan important no podia deixar de tenir les seves dites. Aquests en són alguns exemples.

A darrere de maig, a parar llana me’n vaig. Durant l’hivern, la llana protegeix les ovelles del fred. S’esquilen quan finalitza la primavera i comencen les altes temperatures. És en aquest moment quan comença el cicle del paraire.

Museu Can Serra. Mataró.

Anar per llana i tornar esquilat. Resultar perjudicat intentant fer alguna cosa en benefici propi.

Llana ben cardada, llana mig filada. Si el cardat es fa bé, és més probable aconseguir un fil de qualitat.

Uns tenen la fama i altres carden la llana. De vegades, la bona reputació se l’emporten els qui no han fet res per aconseguir-la.

A més, al Pallars tenen aquesta cançó popular:
Lo paraire no val gaire,
més poc val l’emborrador;
més m’estimaria un sastre
si no fos tan mentidor.

Seva, paraire, Osona, llinda, inscripció, tisores, ofici
Carrer de la Vila, 6. Taradell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s