La victòria és a la porta

Potser pocs sabeu que la creu va trigar més de tres-cents anys a convertir-se en el símbol del cristianisme. Apa, ara us he desmuntat els esquemes, a què sí?

Casa Bardolet, Torelló, Osona, Tornamira, rajola

A guanyar s’ha dit.

Ens trobem al segle IV i l’emperador Constantí es dirigeix a fer la guerra contra Maxenci, un altre que li disputa el tron. Diu el seu biògraf que, abans de la batalla, Constantí va veure com els núvols s’obrien i es veia al cel una creu envoltada per la frase ‘In hoc signo vinces’, que vol dir amb aquest signe guanyaràs.

Encara hi ha més. Aquella nit l’emperador, que encara no s’havia convertit al cristianisme i no tenia molt clar contra qui lluitar, somnià amb Jesucrist que li deia que, si utilitzava la creu a les batalles, seria invencible. Dit i fet, com que els soldats sembla que no tenien res a fer, els va fer pintar una creu a tots els escuts. I d’aquesta manera, va guanyar la guerra i es convertí a la nova fe. Abans les coses anaven així.

Casa Bardolet, Torelló, Osona, Tornamira,

Passar per un calvari.

Aquesta pomposa frase la trobem -lleugerament modificada- al dentell de la casa Bardolet de Torelló (Osona).

Al mig del dentell veiem una creu de les que en diuen patent. Hi ha troballes arqueològiques que demostren que aquesta creu ja era utilitzada pels sumeris vuit segles abans de Crist. Més tard va passar a ser l’emblema dels Cavallers Templers, orde militar fundat a Jerusalem al segle XII per protegir als pelegrins.

Al peu de la creu hi ha el que es diu un calvari, és a dir una petita muntanyeta on es troba plantada la creu. En aquest cas, a més, conté els tres claus de la crucifixió de Crist.

Casa Bardolet, Torelló, Osona, Tornamira, rajola

La porta del calvari.

Malgrat que al dentell figura la l’any 1734, l’actual habitatge és fruit de mil transformacions i poc li queda de la seva època barroca.

La remodelació més espectacular data del 1927, quan el mestre d’obres Francesc Tornamira, va enrajolar la façana amb tres tipus de ceràmica ben diferents -sobre gustos no hi ha res escrit-.

Tret d’algun habitatge modernista, enrajolar completament una façana resulta poc habitual pels nostres barris. En canvi, a Portugal, aquest sistema va tenir tanta importància, que des del segle XV, va ser aplicat a nombrosos edificis. I a segle XVII es va perfeccionar tant la tècnica, que fins i tot trobem patrons que necessiten més de 100 rajoles per a formar el motiu bàsic que es repeteix.

Anys més tard, els propietaris de la finca, van unir la casa adjacent, tot i que des del carrer es percep com si fos una habitatge diferent.

Mestre d’obres o mestre de cases era el nom que antigament rebien els constructors i arquitectes. Oficialment, l’ensenyament de mestre d’obres va començar el 1850 a Barcelona i va donar només durant vint anys, davant la manca d’arquitectes. Tot i això, el títol d’arquitecte només es podia obtenir a Madrid.

Cal observar també les magnífiques reixes dels balcons, que són diferents a cada pis.

Casa Bardolet, Torelló, Osona, Tornamira, rajola

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de Sant Feliu, 25. Torelló

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s