Original o còpia?

Després del llarg setge que va patir París durant la guerra francoprussiana -finals del segle XIX-, l’aigua es va convertir en un bé escàs i cotitzat. El col·leccionista d’art Richard Wallace va decidir fer un bon ús de la seva fortuna, finançant una font de forja que el faria famós.

Seguint les indicacions del client, l’escultor Charles-August Lebourg creà una columna amb quatre figures femenines representant diverses Virtuts.

El 1888, amb ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona, Wallace en va regalar un bon grapat a Barcelona, de les quals només han sobreviscut unes poques.

font, parc de la Ciutadella, Barcelona, segle XIX, Antoine Durenne, foneria, font Wallace

Però hi ha una altra font que sovint es confon amb aquest model i que la trobem en una de les entrades del parc de la Ciutadella.

En aquest cas, hi ha quatre infants que, com si fossin petits Atlants, sostenen la cúpula de ferro, d’on cau un rajolí d’aigua, on imagino que només els coloms són capaços de beure-hi. Hi ha dos nens despullats i dues nenes vestides.

Si només es tractés de noies, us diria que són nimfes, que segons la mitologia -romana i grega- eren venerades com a genis de les fonts. Aquesta idea estaria reforçada per les petxines repartides pel conjunt. Però aquí els nens no sé què hi pinten.

font, parc de la Ciutadella, Barcelona, segle XIX, Antoine Durenne, foneria, font Wallace

Doncs bé, el 1879, set anys després que la font de les cariàtides es fes famosa, trobem que apareix aquesta dels nens. L’estructura és pràcticament igual: una columna amb uns relleus, damunt la qual hi ha quatre escultures que sostenen una cúpula. Tot molt del gust historicista de l’època.

Aquest model, de més de dos metres i mig d’alçada, va ser produit per Antoine Durenne, qui, havent estudiat a l’Escola de Belles Arts d’Angers, va comprar una foneria. A causa de la qualitat tècnica, aviat va esdevenir un lloc de referència pels artistes del moment.

En un catàleg de l’empresa trobem els dissenys d’aquest i d’altres models de font, on es pot apreciar millor el detall. A més, perquè veieu el virtuosisme de la producció, us convido a mirar el catàleg sencer, on hi ha la descripció de reixes, fanals, escultures, escales, estufes, bancs i tota mena d’ornaments finament treballats, alguns dels quals juraria haver-los vist per Barcelona.

font, parc de la Ciutadella, Barcelona, segle XIX, Antoine Durenne, foneria, font Wallace,

En aquesta època, sovint es prenien com a models les escultures clàssiques que es podien veure al Louvre.

Les obres realitzades a la foneria Durenne es troben escampades arreu del món, com a Lisboa, on la mateixa font rep el nom de Fonte dos Anjinhos, és a dir, dels angelets, tot i que no ho són. A Barcelona, a més d’aquesta font, trobem la de les Tres Gràcies a la plaça Reial, també de la mateixa foneria.

font, parc de la Ciutadella, Barcelona, segle XIX, Antoine Durenne, foneria, font Wallace

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: pg. de Picasso, cantonada pg. dels Til·lers. Barcelona

Saber més:

Què veure a prop:

Altres fonts:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s