Molt s’ha escrit sobre la funció de les joguines, especialment de les nines. Diuen que els primers éssers humans feien ninos amb finalitats màgiques. Segles més tard, les nines eren un article de luxe només a l’abast de filles de famílies privilegiades.
Aquests objectes destinats al públic infantil femení, reflectien la societat, la moda i els costums de l’època. Però no hi havia prou amb tenir una nina. Calia també envoltar-la de comoditats.
Així doncs, al segle XVI apareixen a Alemanya les primeres cases de nines, com una miniatura de la vida adulta. I també un símbol d’ostentació.
El col·leccionisme de nines va despertar passions i encara ara continua. Cal recordar l’extraordinària col·lecció que, a principis del segle XX, va reunir l’escriptora, il·lustradora i pintora Lola Anglada.
La industrialització va comportar una nova elit amb gran poder adquisitiu. Les nines i les cases de nines eren habituals a les cases benestants. Però el que resulta sorprenent és la troballa al barri del Putxet de Barcelona, d’una caseta per a jugar a nines, a mida dels infants.
La caseta, d’uns nou metres quadrats, disposa de saleta, dormitori, cuina i bany, tot un luxe, tenint en compte, que d’altres de la mateixa època, només tenien una sala i prou. Tot i que actualment ha quedat emparedada entre edificis, cal imaginar-la envoltada d’un jardí -desaparegut- amb una frondosa vegetació.
El jardí pertanyia a Vil·la Matilde, una mansió modernista construïda al lloc on al segle XVIII hi havia vinyes. Amb el temps, el gran habitatge, que es pot veure seguint el carrer amunt, va passar a ser un col·legi. El veïnat assegura que va ser el regal per a una amant, una famosa vedet d’El Molino. Vés a saber si era ella qui jugava a nines!
Tornem a la caseta.
L’exterior es troba totalment recobert d’un trencadís de colors, alternant rajoles de tota mena, de mides, tècniques i estils ben diferents. Algunes, probablement importades de França o Anglaterra, presenten escenes infantils.
D’altres són paisatges, fruites, flors, animals, oficis i molt més.
Hi ha un parell de rajoles estampades amb la reproducció d’una font renaixentista, de la qual no he pogut localitzar l’original. Aquesta tècnica va ser inventada a Anglaterra.
A cada paret, hi ha la cara d’una nina de terracota en relleu, que segons com, fa una mitja por.
Tot i que ben lluny de l’estètica i gustos actuals, el conjunt és com una bombonera que el 2004 es va salvar de l’enderroc, gràcies a la intervenció del veïnat.
Malauradament, l’incivisme i el vandalisme estan deteriorant ràpidament aquesta obra única, que caldria col·locar en un lloc més idoni i més ben protegit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Costa, 79. Barcelona
Saber més:
- Col·lecció de nines de Lola Anglada: museusdesitges.cat
- Com han viscut i viuen els infants?: ioc.xtec.cat
- La història de la joguina, per P. Capellà
- D’abans i d’ara: vilanova.cat
- Informe de la caseta de nines, per M. A. Casanovas
- Una casa de nines al costat del parc, per J. de Oleza
- Una casa de nines centenària al Putxet: beteve.cat
- Vil·la Matilde: Barcelona Modernista i Singular
Què veure a prop:
Molt curios es pot visitar?
M'agradaM'agrada
Sí, l’accés és lliure, però dins la caseta no es pot entrar. El lloc està molt degradat.
M'agradaM'agrada
baixa: ignasi@ametlla.es
M'agradaLiked by 1 person