Història i paisatge

Segurament alguna vegada heu passat per Seva (Osona), però ara us convido a aturar-vos, per a descobrir l’interessant patrimoni que conserva i el paisatge que l’envolta.

Tret d’una pujada a mig camí, la resta és planer i fàcil. Tot i que no hi ha cap possibilitat de pèrdua, seguim l’itinerari indicat al web de NaturaLocal (al final trobareu l’enllaç). Nosaltres ens hem confós i l’hem fet en sentit contrari, però és el mateix. 

Seva, Osona, cementiri, Pericas, reixa

D’originals i còpies.

Deixem el vehicle al carrer Rectoria i seguim a peu fins a l’església de Santa Maria.

Documentada al segle X, el que ens ha arribat d’aquesta església, és el resultat de diverses ampliacions, destruccions, reconstruccions i invencions. Concretament, al segle XVII el temple es va fer més alt, com es pot comprovar a la paret lateral, on encara resten vestigis romànics.

El campanar, pràcticament mancat de decoració, es pensa que podria haver estat una antiga torre de defensa.

La portalada és del 1915, i imita l’estil romànic. Al segle XIX, quan el francès Viollet-le-Duc va posar de moda la restauració d’edificis històrics, es va despertar una veritable passió per fer i refer el patrimoni malmès, en estils medievals.

Així doncs, entre altres, sorgiren el neogòtic i el neoromànic que alguns també en diuen bizantí. A casa nostra, per exemple, tenim la Universitat de Barcelona, la basílica del monestir de Montserrat o l’església del monestir de Ripoll.

Seva, Osona, rellotge de sol, romànic

Viure protegit.

Els carrers al voltant del temple són el record de què havia estat l’antiga sagrera fortificada, un espai on els vilatans es trobaven sota la protecció eclesial enfront dels excessos dels senyors feudals.

És en aquests estrets carrers on trobem testimonis dels artesans que hi vivien, com sastres, ferrers o teixidors. Les llindes i finestres, algunes d’elles de ben notables, ens parlen d’aquesta època.

Per exemple, al carrer de Dalt trobem el destacable habitatge conegut com a ca la Filo, amb unes finestres gòtiques finament treballades. Sota d’una d’elles hi ha una pedra amb unes formes circulars.

Coneguda com a flor de la vida, és un dels molts símbols d’inspiració solar procedents de la nit dels temps, que als àmbits rurals es van esculpir a les llindes de portes i finestres per a protegir les llars dels mals esperits.

Seva, Osona, sagrera, llinda, flor de la vida, símbol

El pont dels gats.

El passeig de Rafael Casanova passa pel costat de la popular font del Sors i ens porta a l’inici de la pista de terra que, entre camps de conreu i magnífiques vistes, arriba fins al riu Gurri.

Cal aturar-se en aquest bucòlic indret, amb el soroll de fons de l’aigua que, entre salts i gorgues, passa per sota del pont conegut popularment com d’en Gatus, per un home que vivia sota un dels arcs, envoltat dels seus gats. 

Construït probablement cap al segle XVII, el nom correcte és pont del Molí dels Sors, pel molí que hi havia en aquest indret i del qual només queden algunes restes.

El pont dividia els termes de Seva i Taradell i era un lloc ben transitat, ja que antigament hi passava el camí ral que unia les dues poblacions.

Creuem el pont, seguim cap a a l’esquerra i, si el cabal ho permet, el tornem a creuar uns metres més avall, saltant damunt les pedres. Si no pot ser, recularem i seguirem pel camí que hi ha abans de creuar el pont.

Després d’un curt tram de pujada, un camí planer entre camps ens durà novament fins a Seva. 

Seva, Osona, pont, camí ral, riu

El cementiri.

Uns tres-cents metres abans d’arribar a la població trobem el cementiri nou. El senzill recinte va ser projectat el 1922 per Josep Maria Pericas.

Aquest arquitecte nascut a Vic, va estar a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Entre l’estesa d’obres que va deixar, potser us sonarà més el monument a Verdaguer de Barcelona. 

El baix pressupost no va donar per a construir la capella ni la creu, així que, set anys més tard, s’hi col·locà la creu de terme que hi havia a la carretera de Viladrau. I tots contents.

Seva, Osona, cementiri, Pericas

Des d’aquí tornem ràpidament al punt d’inici. Aprofiteu per passar per altres carrers i descobrir més detalls de la sagrera, com cal Sastre, al carrer de Baix. L’escut de la llinda representa les lletres IHS sobreposades i són el monograma de Jesús en grec.

Seva, Osona, llinda, IHS

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: naturalocal.net

Saber més:

Què veure a prop:

4 responses to “Història i paisatge

  1. Aquest baix relleu que anomenes “flor de la vida”, jo la conec com a “Rosa dels templers”.
    Precisament tinc una pedra preparada per gravar aquest símbol que relaciono amb l’Orde del Temple.
    Em documentaré una mica més, no fos cas que jo estigui totalment “fora de joc”.
    Salutacions i èxits!

    Manela Gracià

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s