Treure fora de casa

Només a Barcelona, van néixer més de 16.000 infants il·legítims, durant la segona meitat del segle XIX. Això passava en plena era industrial, en què la ciutat s’havia modernitzat i la nova burgesia s’enriquia ràpidament. Però també fa palesa l’extrema pobresa d’una part important de la població.

Prostitució, manca de recursos, adolescents embarassades, maltractaments i malalties, no deixaven altre recurs que l’abandonament dels nadons. L’altra solució és el que es coneixia com a ‘exposició’ de part.

Aquesta paraula prové del llatí i significa ‘posar a fora’. En aquest cas vindria a dir treure fora de casa. A l’antiga Roma, existia el dret a treure el nadó fora de casa i deixar-lo allà perquè morís o perquè algú recollís el fill no desitjat.

Per aquest motiu, es crearen les cases d’expòsits -nadons exposats-, on les mares podien deixar –exposar– l’infant en un torn que mantenia l’anonimat de qui el deixava. 

Fins a mitjans del segle XIX, l’Hospital de la Santa Creu s’encarregava de l’atenció de mares i nadons abandonats. A continuació s’obrí un altre centre específicament per a aquesta tasca, però la manca de recursos va provocar una alta mortaldat. Més tard, s’habilità una finca a les Corts i es construïren diversos edificis per tal d’instal·lar-hi la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits.

Les millores higièniques i mèdiques van augmentar l’esperança de vida dels ingressats. Els més grans rebien a més, classes de formació, una mida pionera en tot l’Estat.

Una de les edificacions es coneix actualment com a Pavelló Rosa, inaugurat el 1925. Era destinat per a mares solteres que volguessin donar a llum de manera anònima.

Barcelona, Maternitat, Pavelló Rosa, Josep Goday, noucentisme,

L’arquitecte.

El projecte d’aquest pavelló va ser encarregat a Joan Rubió i el finalitzà Josep Goday, responsable també d’algun altre edifici al mateix recinte.

Nascut a Reus, Rubió va ser un arquitecte modernista, deixeble de Gaudí. D’ell potser us sonarà la Casa Golferichs o el pont neogòtic del carrer del Bisbe, tots dos a Barcelona. També va realitzar nombroses restauracions i reformes d’esglésies i torres.

Goday va ser un arquitecte que, dins el corrent noucentista, va projectar, entre molts altres, diversos edificis escolars, com el Col·legi Valldemia a Mataró o el Ramon Llull a Barcelona, així com l’edifici de Correus de Barcelona.

Barcelona, Maternitat, Pavelló Rosa, Josep Goday, noucentisme,

L’artista.

Mentre estudiava arquitectura, Goday va tenir Puig i Cadafalch com a mestre, amb qui també estudiava Francesc Canyellas. Goday i Canyellas van fer una ferma amistat, de la qual en resultarien nombroses col·laboracions, especialment pel que fa a esgrafiats. 

D’un viatge que tots dos van fer a Itàlia, van quedar impressionats pels esgrafiats que, des d’aquell moment passaren a ser un signe distintiu dels edificis de Goday i sovint realitzats per Canyellas, com els del Pavelló Rosa.

Una mica sí que sorprèn la temàtica, més adient per a un mercat. Les fruites, protagonistes indiscutibles de la decoració, deixen una mica d’espai a peixos i flors. Amb tanta fruita, potser l’artista volia al·ludir a l’embaràs, vés a saber! Però, i els peixos? No tinc resposta.

També apareixen diverses petxines. L’origen d’aquest element l’hem de buscar en Venus, la deessa romana, que la mitologia assegura que va néixer dins una petxina –venera en llatí-, que el mar va dur a la platja. La noia era més promíscua que les gallines i d’aquí ve la paraula venèria, que designa les malalties de transmissió sexual, principal causa de mortaldat entre els nadons abandonats.

Barcelona, Maternitat, Pavelló Rosa, Josep Goday, noucentisme,

L’escultor. 

Com una Venus naixent de la petxina, al frontó s’ens presenta un nen com dient, aquí estic! La doble simbologia de naixement i malaltia venèria sembla òbvia. Novament, trobem una recarregada decoració amb dos corns de l’abundància, plens de fruita.

Una de les versions de la mitologia grega ens diu que el forçut Hèracles va lluitar contra Aqueloo, el déu-riu transformat en toro, a qui li tallà una banya. Hèracles li retornà la banya i Aqueloo li donà una de la cabra Amaltea -que amb la seva llet criava Zeus de petit-, de la qual brollaven flors i fruits. Ho sé, la mitologia és quasi tan embolicada com la política.

Aquest símbol de l’abundància ha estat reproduït fins a l’exasperació, fins i tot als escuts de països tan llunyans com Veneçuela o Colòmbia. Aquí no cal anar tan lluny, perquè trobem aquesta imatge a l’escut de Catalunya que apareix als peus de l’infant.

Dos angelets coronen el nen -que no nena- amb una corona de llorer, símbol de la victòria, també inspirat en la mitologia grega i del qual ja he parlat en altres ocasions.

Per acabar amb aquest abarrocat frontó, hi ha dues parelles d’infants, potser una mica sobrealimentats, ensenyant els atributs i sostenint uns impossibles grapats de fruita. Abundor, procreació, llavor, fruit del ventre… Segurament tot plegat amaga un simbolisme pedagògic, molt afí als temps de la Mancomunitat i del noucentisme.

Barcelona, Maternitat, Pavelló Rosa, Josep Goday, noucentisme,

El responsable d’aquesta obra és l’escultor segarrenc Urbici Soler qui, poc després marxaria a Amèrica, on triomfaria i on és més recordat que no pas aquí. Una malaltia del seu germà va fer que la família anés a viure a Barcelona, on Urbici descobriria un nou món, estudiant i treballant d’aprenent amb diversos escultors.

L’esclat del noucentisme, amb el retorn als conceptes del classicisme grec, va marcar la seva obra. Els viatges que va fer per Europa li van descobrir el barroc. Més endavant aniria a treballar a Madrid per a la Casa Reial i finalment marxaria a Argentina d’on va rebre una oferta de feina. Allà es va quedar i va deixar la seva empremta a diversos països al llarg del continent americà.

Barcelona, Maternitat, Pavelló Rosa, Josep Goday, noucentisme,

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer de la Maternitat, 12. Barcelona

Saber més:

Què veure a prop:

Anuncis

2 responses to “Treure fora de casa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s