Tradició sense canvis

Parlar d’estils artístics no és com tallar bacallà. A la bacallanera li pots demanar, posi’m el morro, el llom, la cua o les cocotxes, i ella sap perfectament de què li estàs parlant. Però amb temes artístics difícilment pots dir, això és romànic, gòtic o renaixentista. Perquè probablement és una mica de tot.

Després de la foscor del romànic, el gòtic va portar la llum i l’amplitud de l’espai. Amb les noves tècniques constructives, els murs s’aprimen, les finestres es fan més grans, els sostres pugen fins a l’infinit i tot plegat crea un aire de lluminosa grandiositat.

Aquest moviment va néixer a França al segle XIII i aviat tot Europa es va contagiar de la nova estètica. Les ciutats rivalitzaven per fer la catedral més gran.

Argentona, Maresme, Sant Julià, gòtic tardà

La persistència dels costums.

Dos segles més tard, quan ja no hi cabien més floritures decoratives a les construccions, els arquitectes van optar per l’ordre i la proporcionalitat del que ara coneixem com a període renaixentista. Els edificis tornarien a abaixar les altures per adequar-se a les proporcions del cos humà, convertit en el centre d’aquest moviment.

Però els catalans, poc donats a modes i canvis vinguts de fora, els va costar posar-se al dia amb els nous corrents estètics i van seguir amb el gòtic com si res.

D’aquesta manera, quan al segle XVI els italians feien la gran cúpula de la catedral de Florència o Sant Pere del Vaticà, nosaltres seguíem fent esglésies com sempre s’havien fet. És el que coneixem com a gòtic tardà i que en alguns indrets es va allargar fins al segle XVII, a les portes del barroc.

Al Maresme resulta curiós observar les portalades de diverses esglésies que van sobreviure als conflictes bèl·lics. Totes elles presenten trets comuns. Per comprovar-ho, ens acostem a la de Sant Julià d’Argentona.

Diu la tradició -que no la història- que Julià, un sant més llegendari que real, va viure a Antioquia cap al segle III. L’obligaren a casar-se amb la Basilissa, però cap dels dos estava per la labor i van decidir de mutu acord, mantenir-se sense fer coses lletges.

Convertiren casa seva en un hospital, fins que els cristians van ser perseguits i a ells dos els tallaren el coll i aquí s’acaba el tema. Normalment es venera la parella, però a Argentona la dona encara sembla eclipsada pel marit.

Argentona, Maresme, Sant Julià, gòtic tardà

Simbolisme a la porta.

Les fines columnetes de la porta estan rematades per uns petits capitells. Els de l’interior presenten decoració vegetal. Durant l’edat mitjana, res no era casual. Qualsevol detall tenia un significat, que sovint ara se’ns escapa.

El simbolisme vegetal neix a l’antiguitat i ens arriba carregat de significat i també de supersticions. A les Escriptures sagrades, fulles, arbres i flors vénen a representar -a grans trets-, la vida, la fragilitat i la renovació. 

En aquesta època apareixen els herbaris, uns compendis farmacològics on es descriuen les espècies vegetals i les seves propietats curatives. És possible que els principals artesans s’inspiressin en les detallades il·lustracions d’aquestes obres.

Argentona, Maresme, Sant Julià, gòtic tardà

Els capitells exteriors representen el bé a la dreta i el mal a l’esquerra, una mica desfigurat pel pas del temps. Aquest mateix esquema el trobem en altres portalades gòtiques.

Unes fulles pugen pel guardapols. Hi ha qui diu que són d’acant o bé de card. Una llegenda grega assegura que l’acant representa la immortalitat. En canvi, el card, per les fulles punxegudes i per la forma de la planta que recorda al sol, era molt utilitzada per a foragitar mals esperits.

A la part alta trobem un àngel sostenint un escut amb les quatre barres. Sovint -no en aquest cas- era la representació de Sant Miquel, qui com a cap dels exèrcits celestials, era un bon protector dels llocs sagrats.

Argentona, Maresme, Sant Julià, gòtic tardà

El guardià del temple.

Una inscripció al voltant del timpà ens diu que el temple va ser consagrat un 12 d’octubre de 1539, dia de l’Àngel Custodi. La creença en àngels es perd en les antigues civilitzacions sumèries i egípcies. 

Dins el cristianisme, la figura de l’àngel guardià apareix al segle V i només va faltar que Vicenç Ferrer en veiés un a l’entrada de Barcelona, per a desfermar una intensa devoció (d’aquí ve el nom de Portal de l’Àngel). Se sol representar amb una espasa a la mà, motiu pel qual de vegades es confon amb Miquel o Gabriel.

Les floritures que veiem al timpà són del segle XX, probablement realitzades durant la restauració del temple duta a terme per Puig i Cadafalch.

Argentona, Maresme, Sant Julià, gòtic tardà

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de l’Església, Argentona

Saber més:

Què veure a prop:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s