Modernisme d’estiueig a Argentona (segona part)
El passeig Baró de Viver i els carrers de la vora, formen part de l’Eixample de la vila, iniciat a finals del segle XIX i que va continuar uns quants anys del XX. És on la classe benestant barcelonina, passava els estius.
Ara ens centrarem en algunes notables edificacions d’aquest passeig de la fama.
Les primeres cases són més aviat discretes i, generalment, de planta baixa i pati al davant, però podem endevinar la fulgurant glòria que viuria aquest barri. Rajoles, tanques, reixes, finestres, jardineres… Petits detalls que embelleixen unes construccions que, si no fos per aquests elements, podrien passar desapercebudes.
Inspiració exòtica.
Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Amb l’Alhambra al punt de mira, els artistes i arquitectes van inspirar-se en una idealització de la cultura hispanomusulmana.
Gràcies també al comerç amb l’antiga colònia espanyola a les Filipines, ens va arribar la influència del Llunyà Orient. Tot plegat va motivar un estil ostentós que li venia molt bé a la nova burgesia, que volia fer-se notar.
L’espectacular torre de Can Mercader -o Casa Mora-, és tota ella una obra d’art d’estil neoàrab. Poca cosa he trobat de qui l’habitava, però sembla que es pot tractar d’una família de l’alta burgesia industrial. Un dels darrers membres, va ser Ramon Mercader, comunista declarat, qui el 1940 assassinaria Leon Trotski, perquè s’oposava a la línia marcada per Stalin.
Poti-poti noucentista.
Una mica més amunt i fent cantonada, trobem la casa Fontdevila. Tot i que des del carrer no es pot percebre completament, ens podem fer una idea veient els murs de maó vist i decoració de rajoles.
Antoni Fontdevila va ser un important empresari industrial, que tenia una fàbrica tèxtil a Mataró. També va ser propietari de la casa Coll i Regàs, destacada obra de Puig i Cadafalch a Mataró.
Esposa a la fuga.
Acabem a Can Baladia, al número 56. Aquesta elegant mansió amaga la fascinant història d’una dona ben peculiar.
Jaume Baladia va heretar aquest casal i -suposadament- encarregà la remodelació a Puig i Cadafalch, amb qui tenia gran amistat. Fill i nebot d’industrials, ell mateix va ser un important empresari tèxtil de Mataró. En quedar orfe, va ser criat amb mà de ferro per la seva tieta.
Molt afeccionat a l’excursionisme i altres esports, va pujar l’Aneto acompanyat de la Teresa Mestre, la seva bella esposa, qui es convertiria en la primera dona espanyola a conquerir aquest pic.
Ja podem veure que aquesta dona era extraordinària, de la qual es va enamorar l’elit intel·lectual barcelonina, com Ramon Casas (qui la va pintar diverses vegades), Pompeu Fabra o Eugeni d’Ors, qui sembla que es va inspirar en ella per a escriure La Ben Plantada, que marcaria l’esperit noucentista.
Però la tieta era molta tieta, qui no aprovava la frívola vida de la parella i molt especialment de les maneres poc ortodoxes de la noia. Intervenia de tal manera en la seva vida que la Teresa va tocar el dos, deixant marit, tres fills i la insuportable tia. I es va fugar a l’estranger amb un home deu anys més jove. Apa!
Podeu continuar fins a acabar el carrer. Si gireu a la dreta, arribareu en pocs metres a la Font del Mig i si aneu a l’esquerra, trobareu la Font Picant, tot el que queda dels dos balnearis que van atreure la ‘jet set’ barcelonina a Argentona.
També podeu anar a descobrir altres detalls modernistes i noucentistes que la vila sembla voler amagar al visitant.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més:
- Ramon Mercader,… Per E. Puigventós
- Homenatge fet a Antoni Fontdevila i Prat, per J.M. Roqué
- La ‘febre d’or’ a Mataró, per F. Costa
- Can Baladia: Barcelona Modernista
- La misteriosa fuga de Teresa de Baladía: pressreader.com
- Tocata i fuga de ‘La Ben Plantada’, per I. Cònsul
Què veure a prop:
Per a qui vulgui aprofundir en la història de la família Baladia, recomano el llibre “Abans que el temps ho esborri” de Javier Baladia, que Mireia Ros va adaptar al cine i la va convertir en una deliciosa i molt interessant pel.lícula “Barcelona, abans que el temps ho esborri” que és un retrat magnífic de la vida de l’alta burgesia a començaments del segle passat.
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies Mercè, per la teva aportació!
M'agradaM'agrada
És preciosa la fotografia de la porta de la Torre Mercader
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies! En realitat, tota la mansió és espectacular. Tant de bo es pogués visitar per dins!
M'agradaM'agrada