Per Sant Jordi espiga l’ordi

Conreat des de molt abans de la invenció de la sopa d’all -estem parlant d’uns 20.000 anys enrera, dia amunt, dia avall-, l’ordi ha servit per alimentar la població, el bestiar i per a fer cervesa.

El blat va venir més tard, fa uns sis mil anys. Tant l’un com l’altre ens van arribar des de Mesopotàmia i Egipte, de la mà dels romans. Al seu voltant hi ha un munt d’oficis relacionats amb el conreu, la mòlta i la cocció.

Antigament, els molins fariners eren accionats per la força de l’aigua. Per aquest motiu, sempre es trobaven a la vora d’un riu, canal o salt d’aigua. Amb l’electricitat, les grans farineres del segle XX ja no tenien aquesta limitació.

Vic, Osona, farinera, Sant Jordi

Edifici multiús.

A Vic (Osona), trobem la farinera Sant Jordi, recentment reconvertida en equipament cultural.

L’edifici, conegut popularment com La Catalana, havia estat inicialment una fàbrica per a l’elaboració d’embotits. Per aquest motiu, a les finestres hi ha representats porcs i senglars.

Projectada a finals del segle XIX per Enric Sagnier, és considerada una important obra del modernisme industrial.

Tot i que va estar proper al corrent modernista, l’obra d’aquest prolífic arquitecte és molt més de tall clàssic. Podeu comparar amb l’edifici de la Caixa de Pensions, la Duana o el Palau de Justícia, tots tres a Barcelona.

Vic, Osona, farinera, Sant Jordi

Drac i blat.

Segurament, quan la família Costa va adquirir l’immoble els anys trenta del segle passat, per convertir-lo en farinera, l’edifici es va remodelar i s’afegí el motiu escultòric, representant Sant Jordi matant el drac.

En realitat, aquest sant de ficció no està directament vinculat amb el conreu del cereal ni amb la producció farinera. Això sí, el 23 d’abril té un bon grapat de dites i refranys relacionats amb l’estat de la sembra.

Per tal de justificar encara més el sant amb l’activitat que ens ocupa, l’escultura es troba envoltada d’espigues.

L’obra es deu a Pere Puntí i Terra, artista osonenc, que va escampar la seva obra per aquesta comarca. Potser, la més destacada hagi estat la casa Costa, al bell mig de Vic. Imagino que era la residència d’Esteve Costa, l’empresari fundador de la farinera.

Al costat de la farinera s’aixeca la coneguda com a casa de l’Apoderat, de la qual no he trobat informació. L’edifici sembla d’estil noucentista i al mur lateral destaca un gran esgrafiat amb un molí de vent típic de La Manxa i camps de blat. Tot molt adient al nou ús de les instal·lacions, encara que amb una imatge poc vinculada a la nostra realitat.

Vic, Osona, farinera, Sant Jordi

Un sant destronat.

El mite de sant Jordi té el seu origen al segle XI, quan els exèrcits de la primera croada van arribar a Jerusalem. La llegenda de Georgius, el militar romà d’origen grec, que al segle III suposadament va ser martiritzat, aviat arribaria a una Europa necessitada d’herois, reals o ficticis.

A la Corona d’Aragó va ser nomenat patró de les cavalleries cristianes que lluitaven contra l’islam. D’aquí passaria a Catalunya.

El 1969 el papa Pau VI, va decidir retirar-li el títol de sant, davant les poc creïbles proves històriques. Però aquí tant ens fa: celebrem la seva diada amb sant, roses, dracs, princeses o sense. I conreï o no cereals.

Vic, Osona, farinera, Sant Jordi

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer del Bisbe Morgades, 15. Vic

Saber més:

Què veure a prop:

One response to “Per Sant Jordi espiga l’ordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s