La corba del corb

Si et parlen de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), encara que potser costa d’ubicar aquesta vila al mapa, segur que el primer que penses és en el pessebre vivent.

Marcada des de temps immemorials per l’abrupte paisatge, que va arribar a dividir els irreconciliables habitants entre els de Dalt i els de Baix, Corbera conserva un interessant llegat que descobrirem.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

Precisament, l’irregular terreny amb sinuoses -i pronunciades- ondulacions és el que va donar origen al topònim, que ve de corba. El motiu del corb, present a l’escut, és el que se’n diu una arma parlant, ja que fonèticament recorda el so del mot Corbera.

Com que aparcar aquí requereix una bona dosi de sort, proposo intentar-ho al final del carrer de la Creu Nova. Si no podeu, doncs preneu paciència.

Davant la plaça del Rabadà cal parar atenció a una sorprenent porta de ferro forjat. Per si ens queda cap dubte, un artístic rètol ens indica que es tracta d’una serralleria, de la qual no he trobat informació, però que proposo que passi a formar part del patrimoni del poble.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

Somnis celestials.

Continuem pel carrer Andreu Cerdà per aturar-nos davant de la casa Homs. La reconeixereu pel plafó ceràmic amb la imatge de la Verge de la Mercè.

L’edifici és dels anys vint i desafia les lleis de la gravetat. Els germans Homs van ser capellans i, potser per aquesta raó van trobar adient representar la imatge d’una marededéu típicament catalana.

Al segle XII, Pere Nolasc era un mercader que no donava abast, pagant el rescat dels captius que feien els musulmans. Diu la llegenda que la Mare de Déu se li aparegué per dir-li que, per tal de tenir més ingressos i personal, fundés un orde religiós, amb la col·laboració de l’església i la corona. Per tal de facilitar el camí, aquella mateixa nit, la senyora s’aparegué també al rei Jaume I i al bisbe Berenguer II.

D’aquesta manera tan divina es formà l’Orde de la Mercè -inicialment de caire militar-, per a la redempció de captius cristians. L’escut duu els símbols de les entitats promotores: la creu de la catedral de Barcelona i les quatre barres com a senyal reial.

Amb la participació d’aquest orde a la conquesta del Nou Món, el culte a la Mercè es va estendre per tota la península i també pel continent americà. Així que no us sorprengueu de trobar la senyera a llocs ben llunyans.

Els qui pertanyien a aquest orde, juraven un vot molt peculiar, pel qual es canviaven pels hostes, donant la vida si calia. En aquest cas, els tres capellans de la casa Homs van morir durant la Guerra Civil, podeu imaginar com.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

Perícia marinera.

Pugem pel carrer Major i ens aturem a la porta del Casal de Santa Magdalena. És imprescindible saber qui va ser aquesta senyora de passat dubtós.

Sembla que aquesta Maria, que amb el temps i sense gaire fonament, li van encasquetar el cognom de Magdalena, va fugir amb dues santes més amb un bot sense vela, rems ni timó -que n’aprenguin els patrons de iots-. Va anar a parar al sud de França, on va predicar i convertir tota la Provença. Però, mal que els hi pesi als francesos, una llegenda catalana diu que Magdalena va venir a Corbera a passar els darrers anys de la seva vida.

No va fer falta més per a originar una intensa peregrinació, fins i tot dels mariners, que li tenien una gran devoció per haver estat capaç de navegar a la bona de Déu. Per aquest motiu, al segle XV es creà aquest hospital de pelegrins.

Tres segles més tard, quan al senyor baró li dinamitaren el seu castell, situat a pocs metres, es va fer seu aquest edifici i hi afegí una planta perquè sembla que no en tenia prou. A les entrades podem veure el seu escut amb el corb.

Actualment, en un estira-i-arronsa a veure qui n’és el propietari legal -bisbat o ajuntament-, l’edifici està a punt de caure de pura desídia.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

Forts o rics.

Un tram d’escales més amunt, tenim Cal Quim dels Duros, un casal gòtic del segle XVI construït en un complicat desnivell. El malnom familiar no queda clar si ve perquè els homes eren molt forts o perquè tenien molts diners.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

Temps de reformes.

Seguim pujant i arribem a l’església, des d’on tenim bones vistes de la vila. Al segle XIII, Santa Maria de Corbera es trobava dins el recinte del desaparegut castell. Actualment hi ha vestigis de diversos estils, fruit de les nombroses modificacions que ha sofert amb el temps.

Un cop oblidades les mortals epidèmies i les inacabables guerres dels segles anteriors, el XVIII va portar una certa calma i prosperitat. Això es nota en les nombroses reformes efectuades al temple durant aquest període.

Només queda el record.

A tocar de l’església s’aixeca la casa rectoral, construïda, com altres edificacions properes, amb les pedres de l’enrunat castell. Al seu costat hi ha un pati. En cas que ho trobeu obert, veureu unes escales mig guerxes que passen per uns bucòlics espais, amb vistes privilegiades. Però, per què van reduir a un no res la fortalesa?

El castell va ser edificat al segle X dins la tasca de recuperació de la terra de mans sarraïnes. En aquells temps servia de refugi per als súbdits, en cas d’atac. Més endavant s’hi establiren els senyors de Corbera.

Durant la guerra entre França i Espanya, la fortalesa ja va patir un enderrocament parcial. El 1714, en perdre la duríssima guerra de Successió, el castell va ser definitivament enderrocat per ordre directa del monarca.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

D’un temps, d’un país.

Baixem pel carrer de l’Església i passem per la façana posterior de l’Hospital o Casal de Santa Magdalena que hem comentat abans. A causa del desnivell del terreny, el darrer pis es troba pràcticament a la nostra alçada i ens permet observar les finestres.

A continuació entrem al carrer del Canigó. En l’irregular traçat d’aquesta via, trobem un interessant conjunt de cases de diversos estils i èpoques.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

En arribar al carrer del Raval -la carretera que creua el poble-, anem observant antigues façanes que encaren conserven un regust de temps passats. Molts d’aquests habitatges es van construir als segles XVIII i XIX.

Segurament, durant la remodelació d’aquest carrer als anys 60 del segle passat, algunes cases van desaparèixer i d’altres es transformaren. Com la que hi ha al número 21, remodelada per a donar cabuda a una botiga de queviures i que caldria preservar.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

Resulta sorprenent veure com han sobreviscut algunes antigues plaques de carrer. ‘Calle Arrabal’ o ‘Calle de los Mártires’ són dos dels noms que ha rebut aquesta via en diverses èpoques i que encara podem llegir. A quins màrtirs es refereix?

A la Guerra Civil, després de les barbaritats de tots dos bàndols, va quedar una estesa de morts de tota mena. Molts van ser religiosos a qui, fins no fa gaire, l’església va beatificar com a màrtirs. Però el règim d’aquell moment va aprofitar per ficar dins el mateix sac, els morts del seu bàndol, parlant d’ells com a màrtirs. Al cap i a la fi, considerava aquella guerra com una croada santa.

Corbera de Llobregat, Baix Llobregat,

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa amb els punts visitats

Saber més:

Què veure a prop:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s