Julià no és al juliol

El nom Julià ve de lluny. Dels romans de bon bressol. Julià, Juli i Juliana -com la sopa-, provenen del mateix lloc. I juliol també, ja que es diu així en honor a l’emperador Juli Cèsar.

De sants -verídics o no- que es diguin Julià, n’hi ha per avorrir. Però ara ens ocuparem d’un que el van degollar. Vaja, us he avançat el final!

Sant Julià d'Alfou, Vallès Oriental

Sexe? No gràcies!

La llegendària vida d’aquest xicot no l’hauria pogut imaginar millor ni el guionista de Falcon Crest. Va néixer en algun punt de l’actual Turquia al segle III, suposadament de família cristiana i ben apanyada. Els seus pares el van fer casar, perquè ell no semblava tenir-ne intenció.

Va triar una noia, la Basilissa, que tampoc estava per la labor i de mutu acord van decidir no deixar-se arrossegar per les luxurioses temptacions del cos. En morir els pares d’ell, els va caure una herència que ja la voldria jo. Però ells la van dedicar a convertir casa seva en un hospital -a saber com era aquesta mansió de gran-.

Sant Julià d'Alfou, Vallès Oriental

Però vet aquí que l’emperador Dioclecià va decretar perseguir tot cristià que es posés pel davant i, després de fer mil bretolades a en Julià, li tallaren el coll. A partir d’aquell moment se’l representa amb una espasa i una palma, símbol del martiri que va patir.

De la Basilissa hi ha qui diu que també va acabar de mala manera i altres diuen que va morir de gran. El cas és que ella ha quedat eclipsada per la figura del seu marit, tot i que sovint se’ls representa junts.

A l’edat mitjana, aquesta parella va gaudir de gran devoció. A Catalunya trobem nombroses esglésies dedicades a sant Julià, com Sant Julià d’Alfou -o de Fou-, pertanyent al municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), que ara veurem.

Sant Julià d'Alfou, Vallès Oriental

El sol del judici?

Malgrat que ara es troba envoltada d’una urbanització, en temps pretèrits gaudia de bones vistes. Tot i que documentada al segle XI, el que ens ha arribat és el resultat de successives remodelacions realitzades durant quatre segles.

Una de les ampliacions va tenir lloc al segle XVII. Ho podem veure a la senzilla portalada on hi ha un poc freqüent timpà amb uns relleus radials. És probable -dic jo- que al mig hi hagués una desapareguda mènsula amb una desapareguda imatge. Si és així, els raigs servirien per a magnificar la figura.

Sant Julià d'Alfou, Vallès Oriental

Cas contrari, és a dir, si aquest fos l’aspecte original, aquests raigs -suposicions meves- poden tenir a veure amb la simbologia solar, ja que sembla com un sol que es pon. Cal tenir en compte que, com és habitual, la porta es troba orientada a ponent i que a les Escriptures Jesús és considerat el ‘sol de justícia’. Aquesta expressió la trobem al llibre de Malaquies, en referència al dia del judici final.

Una altra teoria -meva i sense cap fonament-, és que, en aquell temps, Julià va haver de compartir protagonisme amb sant Jaume, a qui se li va dedicar un altar barroc poc després de realitzar la portalada. Feia temps que Jaume arrasava a les llistes de popularitat. Les nombroses i infundades llegendes escampades per l’església amb finalitats de màrqueting, van ajudar molt.

El símbol de l’apòstol és la petxina i vés a saber si no estarà tot relacionat!

Curiosament, la festivitat de Julià no és al juliol, sinó al gener. En canvi, la de Jaume sí que té lloc al juliol. Així que la vila celebra dues festes majors, la d’hivern i la d’estiu. I tots contents.

Sant Julià d'Alfou, Vallès Oriental

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s