L’arbre nascut d’un crani

Antigament, les creus de terme tenien diverses funcions. Una d’elles era, com indica el nom, marcar els límits de municipi. Aquest fet es troba documentat a partir del segle X per tal de delimitar les parròquies o l’espai destinat a enterraments. Però també tenien la funció de protegir espiritualment i beneir el terme, així com donar la benvinguda i deixant clar als vianants que es trobaven en terra de cristians.

Coses de la vida, la creu de terme del Masnou sembla que estava situada al punt on confluïen els territoris d’Alella i Teià, abans no existís El Masnou.

En crear el cementiri parroquial, vora l’església de Sant Pere, es pensa que la creu va ser portada allà. Fins que el 1868, amb el disseny del nou cementiri, Miquel Garriga la va incloure al bell mig del quadrilàter.

Malgrat que al peu indica la data 1500, sembla incerta la data d’execució. La realització és d’estil gòtic i conté les desfigurades imatges de vuit sants que vés a saber qui són.

Envoltada de floritures tenim la creu i a Crist crucificat. Als peus de Crist hi ha un crani amb dues tíbies. Una llegenda recull el fet que, quan va morir Adam -el primer home-, es plantà una llavor a la seva boca. De la llavor va créixer una planta que esdevindria l’arbre que serviria per a fabricar la creu de Crist. Per aquest motiu, es parla del ‘crani d’Adam’.

cementiri, El Masnou, Maresme, creu de terme,

Aquesta llegenda està fonamentada en diversos fets. El pecat va entrar a través d’Adam. Sant Pau diu que “Adam és la figura d’aquell que havia de venir” (Romans, 5:15). Jesús va ser crucificat al mont Gòlgota (grec) o Calvari (llatí), un mot que significa calavera, probablement pels cranis acumulats de les nombroses execucions.

Segons la tradició jueva, el crani d’Adam va ser confiat a Noè i aquest li va passar al seu fill Sem i finalment va anar a parar a mans del sacerdot Melquisedec, qui l’enterrà en una muntanya anomenada Gòlgota. I així ja tenim lligada la història d’aquesta calavera que sovint apareix als peus de la creu.

A l’altre costat de la creu apareix, com sol ser habitual, la Verge amb el nen Jesús. Creus similars les podem trobar a moltes altres poblacions.

La columna o fust que sosté el conjunt és un prisma octogonal. El nombre vuit és ple de simbologia que ve de lluny. Per una banda, Jesús va ressuscitar el primer dia de la setmana, és a dir, el vuitè. L’octàgon era la figura geomètrica utilitzada a les cúpules i cimboris dels temples, per passar del quadrat -símbol del terrenal- al cercle -àmbit diví-. És com Jesús, considerat ‘la porta’ per entrar al cel.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s