La flor de l’estalvi

Al segle XVII, en un punt del camí que anava des de l’antiga Barcino romana fins a Sant Cugat del Vallès, s’instal·laren els carmelitans, molt devots de Santa Maria.

Ja sabeu que Maria rep infinitat de noms, segons els atributs que es vulguin emfatitzar. Llegim la salutació de l’àngel a l’evangeli de Lluc: “Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor!” (Lluc 1:28).

El mot gràcia significa, entre altres accepcions, el favor gratuït que algú fa a una altra persona, sense que aquesta ho hagi merescut.

D’aquí a batejar una marededéu amb l’adjectiu Gràcia, hi va un pas. L’advocació a la Verge de Gràcia es troba molt estesa, especialment a la zona de Llevant.

Gràcia, relleu, Caixa de Pensions, Barcelona, estalvi, Francesc Quintana

Doncs bé, al voltant del monestir dels carmelitans, amb Santa Maria de Gràcia com a patrona, s’anà formant un nucli que el 1767 esdevindria la vila de Gràcia.

L’escut, podeu imaginar que fa esment a l’advocació mariana, amb una vara de la qual floreixen tres lliris blancs o assutzenes. Els grecs, que ja ho van inventar tot fa temps, expliquen la llegenda de Juno, la deessa de la maternitat, que mentre alletava Hèrcules, va caure una gota de llet a terra i d’allà nasqué el lliri blanc.

El catolicisme va incorporar aquesta flor com a símbol de la puresa de Maria. I d’aquí va passar a l’escut de Gràcia!

Aquest escut el trobem en diversos edificis i de diverses maneres. Però ara ens aturem al carrer Gran de Gràcia (l’antic camí a Sant Cugat) per tal de veure de prop una de les versions.

Gràcia, relleu, Caixa de Pensions, Barcelona, estalvi, Francesc Quintana

El carrer dels diners.

L’afany burgès de fer-se veure va portar a importants arquitectes a aixecar destacats habitatges en aquesta transitada via comercial. Amb l’arribada del metro el 1924, el carrer es va animar encara més i s’establiren importants entitats bancàries, com la Caixa d’Estalvis de Barcelona (el “montepío” que deien les nostres àvies) i la Caixa de Pensions. Voltes que dóna la vida, ara totes dues són una mateixa empresa.

El 1947, la Caixa de Pensions encarregà a Francesc Quintana un edifici d’habitatges, reservant els baixos per a una sucursal bancària.

Per si no el teniu present, Quintana va ser un arquitecte amb la mà trencada pel dibuix, que Gaudí va contractar com a ajudant en el projecte de la Sagrada Família i allà s’hi quedà quaranta-set anys. Però a més, va projectar un bon grapat d’edificis, especialment a Barcelona.

A la façana hi plantà un relleu escultòric, del qual desconec l’autoria. A diferència d’altres sucursals, en aquesta representació s’han omès els cinc escuts on l’entitat operava, que són els de les províncies catalanes més el de les Balears. Aquí només tenim l’escut de la vila de Gràcia, que he comentat més amunt.

Gràcia, relleu, Caixa de Pensions, Barcelona, estalvi, Francesc Quintana

Entre el cel i la terra.

L’escut sembla brotar d’una guardiola, símbol inequívoc de l’activitat del negoci. A banda i banda, hi ha dues figures femenines alades, amb les extremitats en postures impossibles, que només un zombi podria fer. Unes minses i pudoroses teles tapen el que cal, per a no ofendre l’estricte moral del moment.

Aquestes figures han anat canviant segons els gustos del moment. Als escuts d’altres sucursals, podem trobar dos heralds, a l’estil medieval, uns nens juganers o una senyora caritativa.

Posar figures, en especial si són àngels, sostenint un escut no és nou. L’heràldica del segle XIV n’és plena. I si anem més enrere, ens trobem amb Nike, la deessa grega de la victòria, que se sol representar amb unes ales. Els romans representaren aquesta figura darrere dels emperadors victoriosos, en actitud de coronar-los.

Amb el cristianisme, li vam donar el nom d’àngels, imitant el que ja feien segles abans les religions orientals. Així que, si lliguem caps, potser tindrem una subtil -o no tan subtil- relació entre l’humà -diners- i el diví -àngels-.

Gràcia, relleu, Caixa de Pensions, Barcelona, estalvi, Francesc Quintana

Estalvis productius.

Les dues figures que ens ocupen, fan cara de restretes mentre suporten un enramat amb diverses fruites. Peres, pomes, raïm, magranes i vés a saber què més, semblen a punt de precipitar-se damunt el conjunt. Algunes fins i tot han caigut per terra.

Les fruites sempre han tingut diversos simbolismes. Pels cristians volen dir una cosa, pels malpensats en volen dir una altra i encara tenim una tercera opció, que és la que serà recomanable aplicar aquí. Es tracta de la maduresa i la fertilitat aplicada als diners, en el sentit que, deixant els nostres estalvis al banc, aquest els farà fructificar.

Que la realitat en sigui una altra, ja entra dins de l’opinió personal.

Gràcia, relleu, Caixa de Pensions, Barcelona, estalvi, Francesc Quintana

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “La flor de l’estalvi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s