De sants i justos

Aquell u d’agost, quan tothom tenia les maletes a punt per marxar, van detenir en Feliu i mai més s’aniria de vacances.

Això que pot semblar l’inici d’una novel·la d’espionatge és, salvant les distàncies, el que va passar l’any 304.

Nascut en una ciutat a la vora de Tunísia, en el si d’una família sense problemes econòmics, Feliu va tenir una vida fàcil. Però, ai, mentre estudiava va conèixer en Cugat i tots dos es convertiren a la religió de moda.

Sant Feliu de Buixalleu, La Selva

Amb la persecució contra els cristians, Feliu i Cugat van venir cap aquí a predicar. Seria el seu darrer viatge. Feliu va anar a parar a Girona i Cugat ja us ho podeu imaginar.

L’eloqüència de Feliu aviat va fer que el capturessin i passés per un seguit de turments que us estalvio, fins que va morir. Un cop enterrat a Girona, la tomba va generar una important riuada de pelegrins.

En són uns quants els pobles catalans que van créixer sota l’advocació del màrtir, com Sant Feliu de Buixalleu, a La Selva, que avui visitarem.

Sant Feliu de Buixalleu, La Selva

Només arribar ja has sortit del centre, de tan petit com és. Però no us deixeu enganyar, ja que el municipi ocupa un extens territori.

Com sol passar, l’església és el resultat de mil transformacions. Del segle XI ens queda una part del campanar. La resta del temple és un com trencaclosques de diverses èpoques. Amb bona vista podem veure un escut en una cantonada, a prop de les campanes, col·locat probablement durant la remodelació gòtica.

Sant Feliu de Buixalleu, La Selva

Foto: Xavi Serrano.

La creu de la discòrdia.

Davant de la porta del temple hi ha una creu. Una inscripció recorda la Santa Missió realitzada el 1959.

Les Santes Missions són un invent més antic que l’allioli. Vicent Ferrer ja les feia allà pel segle XIV i després d’ell, caputxins i franciscans també les practicaren. Però no van ser ‘institucionalitzades’ fins al segle XIX.

L’esdeveniment, consistia en unes jornades ‘populars’ presidides per missioners. Catequesi, confessions, resar el rosari, processons i benediccions eren algunes de les distretes activitats realitzades.

Però després de la Guerra Civil, les Santes Missions van trobar el terreny adobat. Per una part, el poble derrotat i deprimit s’agafava al que fos. Per l’altre, a les autoritats del règim els venia bé que s’escampessin bons costums i normes estrictes.

Sant Feliu de Buixalleu, La Selva

El son dels justos.

Fóra del recinte de l’església, hi ha una altra creu, molt més discreta. A la base llegim: “Els que ens han precedit amb senyal de la fe, ara dormen el son de la pau”.

Es tracta d’un passatge de l’anomenada Pregària Eucarística, que el capellà diu durant la missa. L’origen del text es remunta probablement al segle III, tot i que el text definitiu va trigar tres segles més a ser fixat. Aquesta fórmula va continuar vigent fins a l’any 1969, quan van decidir que calia una revisió.

Aquesta emotiva frase sembla que no s’ha conservat a les successives edicions de la Pregària.

Sant Feliu de Buixalleu, La Selva

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

2 responses to “De sants i justos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s