Discreció modernista

Després de la revolució francesa, hi havia molt patrimoni en condicions precàries. L’arquitecte Violet-le-Duc va ser l’impulsor, entre altres moltes coses, de la restauració d’edificis durant el segle XIX. Catedrals, castells i palaus, van tenir amb ell una nova vida i va estendre a altres països la moda de conservar i restaurar el patrimoni.

Terrassa, Masia Freixa, Modernisme, Muncunill, Vallès Occidental
La seva passió per l’estil gòtic el va dur a refer lliurement les pintures al fresc del castell de Rocatallada. Sanefes, flors entrellaçades i escuts són alguns elements que conformen el que es considera la primera llavor del modernisme.

Terrassa, Masia Freixa, Modernisme, Muncunill, Vallès Occidental

Avorriment industrial.

Cansats de la limitació deguda a la producció industrial en sèrie, els arquitectes de finals del XIX van deixar anar la imaginació amb formes orgàniques inspirades en la natura, que aplicarien a tot el que se’ls posés pel davant. El caràcter artesanal aplicat a la decoració, va encarir els treballs, que només una clientela burgesa es podia permetre.

Emmirallats pels referents medievals, que en aquells moments eren top trending, s’inspiraren especialment en l’estil gòtic, posant un capitell aquí, un escut allà i, si hi cabia, també torrasses, vitralls i pinacles.

Terrassa, Masia Freixa, Modernisme, Muncunill, Vallès Occidental

Però, mentre alguns arquitectes com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, semblaven sentir terror al buit i no deixaven un sol espai sense decorar, tenim a Lluís Muncunill que, des de Terrassa, va elaborar un estil propi, pràctic i ben discret.

Treballant amb maó, pedra i ferro, aquest arquitecte vingut del Bages, es convertí en un referent pel que fa a l’arquitectura industrial modernista. Durant 40 anys va desenvolupar la seva activitat professional com a arquitecte municipal de Terrassa.

Terrassa, Masia Freixa, Modernisme, Muncunill, Vallès Occidental

Fins que un dia va dir prou.

Així que va poder dedicar-se pel seu compte, sembla com que es va alliberar i va crear una meravella: la Masia Freixa. Anteriorment havia fet petits intents projectant diversos habitatges, però podríem dir que aquesta és la joia de la corona.

Muncunill va projectar l’habitatge de l’empresari Josep Freixa, aprofitant l’estructura d’una construcció industrial. Com si es tractés d’una gran mona de pasqua, va crear un entramat de formes orgàniques, on la decoració són les mateixes línies sinuoses i els arcs parabòlics d’inspiració gaudiniana.

Fins i tot, l’arrambador és un enrajolat tan discret que només es pot apreciar de ben a prop.

Terrassa, Masia Freixa, Modernisme, Muncunill, Vallès Occidental

Això passava el 1905, quan a Barcelona també es construïa l’abarrocat Palau de la Música, la Casa (castell) de les Punxes o la Sagrada Família. Només cal comparar i veure que tampoc cal l’ostentació per a obtenir notorietat i harmonia.

Terrassa, Masia Freixa, Modernisme, Muncunill, Vallès Occidental

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s