Després de la revolució francesa, hi havia molt patrimoni en condicions precàries. L’arquitecte Violet-le-Duc va ser l’impulsor, entre altres moltes coses, de la restauració d’edificis durant el segle XIX. Catedrals, castells i palaus, van tenir amb ell una nova vida i va estendre a altres països la moda de conservar i restaurar el patrimoni.
La seva passió per l’estil gòtic el va dur a refer lliurement les pintures al fresc del castell de Rocatallada. Sanefes, flors entrellaçades i escuts són alguns elements que conformen el que es considera la primera llavor del modernisme.
Avorriment industrial.
Cansats de la limitació deguda a la producció industrial en sèrie, els arquitectes de finals del XIX van deixar anar la imaginació amb formes orgàniques inspirades en la natura, que aplicarien a tot el que se’ls posés pel davant. El caràcter artesanal aplicat a la decoració, va encarir els treballs, que només una clientela burgesa es podia permetre.
Emmirallats pels referents medievals, que en aquells moments eren top trending, s’inspiraren especialment en l’estil gòtic, posant un capitell aquí, un escut allà i, si hi cabia, també torrasses, vitralls i pinacles.
Però, mentre alguns arquitectes com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, semblaven sentir terror al buit i no deixaven un sol espai sense decorar, tenim a Lluís Muncunill que, des de Terrassa, va elaborar un estil propi, pràctic i ben discret.
Treballant amb maó, pedra i ferro, aquest arquitecte vingut del Bages, es convertí en un referent pel que fa a l’arquitectura industrial modernista. Durant 40 anys va desenvolupar la seva activitat professional com a arquitecte municipal de Terrassa.
Fins que un dia va dir prou.
Així que va poder dedicar-se pel seu compte, sembla com que es va alliberar i va crear una meravella: la Masia Freixa. Anteriorment havia fet petits intents projectant diversos habitatges, però podríem dir que aquesta és la joia de la corona.
Muncunill va projectar l’habitatge de l’empresari Josep Freixa, aprofitant l’estructura d’una construcció industrial. Com si es tractés d’una gran mona de pasqua, va crear un entramat de formes orgàniques, on la decoració són les mateixes línies sinuoses i els arcs parabòlics d’inspiració gaudiniana.
Fins i tot, l’arrambador és un enrajolat tan discret que només es pot apreciar de ben a prop.
Això passava el 1905, quan a Barcelona també es construïa l’abarrocat Palau de la Música, la Casa (castell) de les Punxes o la Sagrada Família. Només cal comparar i veure que tampoc cal l’ostentació per a obtenir notorietat i harmonia.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Situació: plaça Freixa i Argemí 11, Terrassa
- Saber més:
– Violet-le-Duc: miscelaneasdeculturafrancesa.es
– Modernisme: blogs.sapiens.cat
– Lluís Muncunill: wikiwand.com
– Masia Freixa: km369.blogspot.com
– La masia Freixa revisitada, per M. Freixa - Què veure a prop:
– Murals de Julio Bono
– Mosaic Caixa de Pensions
– Parròquia de Sant Pere
– Itinerari per Sabadell
