Tant en un lloc tan petit

L’estrany topònim de Grions, que ningú sap d’on prové, correspon a un minúscul nucli del municipi de Sant Feliu de Buixalleu (La Selva). Una església neoclàssica, un cementiri, les antigues escoles i una torre de defensa conformen la part ‘visible’ del lloc.

Però no us deixeu enganyar, ja que ha viscut tant o més que altres indrets més poblats. Aquí una petita mostra.

Pagesos sublevats.

A finals del segle XIV, els pagesos catalans, farts dels abusos dels senyors feudals, comencen a manifestar-se reivindicant l’abolició de les servituds rurals, una mena d’esclavitud. És el que coneixem com a revolta remença. Gràcies a un acurat cens, sabem que a Grions, durant la darrera convocatòria, vuit d’ells van trobar-se el 1449, poc abans que Alfons el Magnànim tingués el gest d’abolir aquests mals usos.

Grions, La Selva, Sant Feliu de Buixalleu,

Foto: Xavi Serrano.

Relacions públiques.

Mentre això succeïa, el bisbe Andreu Bertran i el seu escrivà, recorregueren durant més d’un any tota la diòcesi gironina, incloent Sant Gabriel de Grions. Tot i que la norma era realitzar una visita anual, la realitat era que només es feia una visita pastoral quan el bisbe prenia possessió del nou càrrec. Era una bona manera de donar-se a conèixer i inspeccionar les esglésies parroquials, sovint -mai més ben dit- deixades de la mà de Déu. S’interrogava detingudament els clergues encarregats de cada parròquia i s’elaborava un minuciós inventari de l’estat de les edificacions i del materials, llibres i ornaments litúrgics. Cansat de pujar muntayes i creuar valls i rius, el bisbe encomanava les següents visites en el seus delegats.

Grions, La Selva, Sant Feliu de Buixalleu,

El mestre viatger.

Un segle més tard, el 1553, naixia aquí Antoni Vicenç Domènec, que probablement no us sona de res. De família humil, l’Antoni va estudiar teologia i després ensenyà gramàtica per tal de guanyar-se el pa. Durant una violenta tempesta que el devia escagarrinar, va renovar el vot que poc d’entrar en un orde religiós i que poc abans havia demanat anul·lar. Però la seva tasca més important consisteix en un grapat de treballs on registrà les vides dels sants de Catalunya. Els darrers anys va guanyar fama d’obrar prodigis guarint malalts i quan va morir, era tanta la devoció de la gent que volia veure el difunt, que va haver d’esperar tres dies a ser enterrat.

Grions, La Selva, Sant Feliu de Buixalleu,

La pedra misteriosa.

Molt a prop, però ben amagada pel bosc, existeix una pedra d’aquelles que fan volar la imaginació. En algun moment indeterminat algú va inscriure diverses creus damunt un gran bloc de granit. Els estudis no es pose d’acord i suggereixen el lloc on vivia un ermità i també un possible indret on es practicava la bruixeria.

Una altra teoria assegura que, durant la Guerra del Francès -segle XIX-, els veins de Grions va matar alguns soldats enemics. Com a represàlia, els francesos prengueren l’hereu de cada casa i els executaren en aquest indret. Els familiars gravaren les creus en record dels assassinats.

La porta del cel.

L’actual església de Grions és un edifici del segle XIX, segons consta a la façana. Probablement entre guerres, terratrèmols i modificacions, va desaparèixer la primitiva església del segle XII. A la llinda, trobem en llatí una frase molt utilitzada a les entrades dels temples: “Aquesta és la casa de Déu i la porta del cel”.

Està dedicada a l’arcàngel Gabriel, qui se la passava comunicant missatges de Déu als humans. Daniel, Zacaries o Maria van ser alguns destinataris d’aquest correu. Una de les possibles traduccions del seu nom vindria a ser ‘ combatent de Déu’. Es creu que vigila l’entrada del paradís, no sigui que hi entri algú que no està convidat. Així doncs, Gabriel era idoni per a defensar el territori reconquerit als musulmans.

Grions, La Selva, Sant Feliu de Buixalleu,

El màrtir.

Quan la guerra civil no tenia res de civil, els milicians contraris a l’església, van obrar no menys disbarats que el bàndol nacional. Grions tampoc es va deslliurar de la brutalitat. El rector, mossèn Tomàs Comas, que havia estat vicari de diverses poblacions, es va amagar als boscos del voltant. Però el van descobrir i no us vull detallar les barbaritats de què va ser objecte abans no va morir.

Grions, La Selva, Sant Feliu de Buixalleu,

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s