Embolics familiars

Hi ha històries que semblen extretes d’un mal serial televisiu. Aquesta, que ja vaig apuntar en un altre article i que ara explicaré -a la meva manera-, va passar fa molts i molts anys. Què dic anys? Fa deu segles!

Els antecedents.

Ens trobem al segle XI. El comte Ramon Berenguer I, casat per tercera vegada, tenia més fills que un sultà, però només ens aturarem a parlar de dos d’ells que va tenir amb la darrera dona.

Abans, però, un aclariment. El mot comte prové del llatí i s’utilitzava per a designar l’acompanyant de l’emperador romà. Inicialment era un títol nobiliari, amb què el rei dels francs agraïa determinades persones els serveis prestats. Guifre el Pilós seria el primer a transmetre el càrrec de forma hereditària.

Antigament, que no s’ho pensaven gaire a posar noms a la descendència, els van batejar a tots dos amb els noms del pare. Un va ser Ramon Berenguer i l’altre Berenguer Ramon. Si fos ara, puc imaginar les bromes a l’escola. Per tal d’abreujar, aquí deixarem el primer com a Ramon i el segon com a Berenguer.

Hi ha qui diu que eren bessons. El que sí que sabem de cert és que es duien a matar. Mai més ben dit.

Gorg Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, ceràmica, genealogia, comtes

Cabell frondós.

Sembla que en Ramon tenia una bona mata de cabell ros. Això li valgué el sobrenom de Cap d’Estopes. L’estopa és una fibra vegetal obtinguda principalment del cànem. Se sol comercialitzar en forma de manyocs. Antigament s’utilitzava per a elaborar teixits d’arpilleres amb què es feien els sacs. Impregnat amb quitrà, s’utilitzava per a impermeabilitzar els vaixells. Ens podem fer una idea de la cabellera que lluïa el xicot.

Herència enverinada.

En morir el pare, que potser s’esperava que els germans es durien a partir un pinyó, no va dividir l’herència, sinó que va llegar el comtat de Barcelona a tots dos, per tal que regnessin “en igualtat de condicions”.

Pel que sembla, en Ramon s’ho va fer una mica seu això de governar i la relació amb el germà va ser tibant. Com seria la situació, que fins i tot el Papa Gregori VII va enviar un bisbe per intervenir en aquest conflicte.

Gorg Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, ceràmica, genealogia, comtes

L’assassinat.

Un dia, quan Ramon tenia uns trenta anys, va passar per un lloc boscós i solitari, a prop d’Hostalric i uns desconeguts el feriren de mort i el llençaren a un gorg. Un gorg és una bassa fonda, que es forma en corrents d’aigua que circula lentament.

Asseguren les males llengües que el responsable d’aquesta mort va ser en Berenguer, a qui batejaren amb el sobrenom de Fratricida.

Gorg Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, ceràmica, genealogia, comtes

El delator.

Continua la història explicant que un astor, també conegut com a falcó perdiguer, es va aturar en una branca -una perxa- i va delatar així, el lloc on era el cos del difunt. Diuen que l’au va acompanyar el seguici fúnebre fins a Girona i va caure mort a les portes de la catedral, on va ser enterrat Ramon Berenguer. Potser per això, l’astor forma part de l’escut de Sant Feliu de Buixalleu, el municipi on el Cap d’Estopes va ser assassinat.

El final de la història.

Berenguer Ramon, sense ningú que li fes ombra, va regnar 15 anys més abans de morir. En realitat, qui havia d’haver continuat el regnat era el fill de Ramon que, com es deia? Ramon Berenguer III, clar que sí! Però com que era menor, va estar sota la tutela del seu tiet. Altres veus diuen que Berenguer, acusat per la mort del seu germà es va fer pelegrí i van marxar cap a Jerusalem, on va morir.

Gorg d'en Perxistor

El lloc dels fets.

Al terme de Sant Feliu de Buixalleu (La Selva), trobem el Gorg d’en Perxistor o de la Perxa de l’Astor, lloc on suposadament va tenir lloc el fratricidi. L’indret, travessat per carreteres i menjat per les urbanitzacions industrials, ja no és ni ombra del que havia estat.

El 1982, en el 900 aniversari dels fets, l’Ajuntament va erigir aquí un monument recordant, no només el fratricidi, sinó també l’arbre genealògic de la casa comtal de Barcelona des dels inicis al segle IX.

L’obra, consistent en un llarg mur amb l’enrevessada genealogia, va ser projectada per Joan Castellví Cuscó, assessor en arquitectura, que ha treballat diverses vegades per a l’Ajuntament de Sant Feliu.

Amb una certa fantasia, un dibuix recrea el moment de l’assassinat. Va ser realitzat per l’artista Rosa Mataró (a la rajola sembla que hi digui Roba), de qui no he trobat cap informació.

La ceràmica que recobreix tot el monument, va ser produïda per Joan Torres Arjona, als tallers de Ceràmica Sant Pol, de La Bisbal d’Empordà. I fins aquí puc llegir!

Gorg Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, ceràmica, genealogia, comtes

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s