Amagades i trobades (2)

Continuem fent un breu repàs als plafons ceràmics realitzats per Joan Baptista Guivernau a Els Degotalls de Montserrat.

Discreció.

El 1952 va tenir lloc a Barcelona una trobada catòlica multitudinària, coneguda com a Congrés Eucarístic. Aprofitant el ressò, s’edificaren nombrosos blocs i escoles -catòliques, és clar- que ara coneixem com a barri del Congrés. La moderna església de Pius X, trigaria uns quants anys a ser bastida. De la imatge de la Mare de Déu del Congrés no he trobat cap informació. Excepcionalment sense corona i vestida amb una senzilla túnica, jo diria que, juntament amb la Mare de Déu de l’Acadèmia (Lleida) és la més discreta de totes les representacions d’aquest camí.

Bosc perdut.

L’escultura gòtica de la Verge de Puiggraciós també és una marededéu trobada. Al segle XVII, la bonica talla sortia cada any en processó fins al cim del Puiggraciós (Vallès Oriental), on hi ha el santuari, es beneïa el terme i es repartien panets. En aquest cas, la mare està alletant l’infant. La sanefa del plafó recorda la natura que envolta el santuari. El 1994, un any després de col·locar el plafó, un gran incendi va calcinar una bona part del bosc.

Montserrat, Degotalls, plafó ceràmic, Guivernau

El Congrès i Puiggraciós.

Vestits reials.

És digne d’estudi el vestuari que duen les imatges. Com el mantell, tradicionalment vinculat al poder reial -recordeu els retrats de grans monarques-. Aquesta peça, que ja duien els ibers per abrigar-se, durant l’Edat Mitjana adquireix gran importància i es duu pel damunt de la roba de vestir, tant a l’hivern com a l’estiu. Es decoraven ricament i podien cobrir fins i tot el cap. No és estrany que les imatges també duguin un mantell. Per altra banda, la roba sovint oculta el seient i magnifica el rostre de la talla, que, juntament amb les mans, és l’única part del cos visible.

Montserrat, Degotalls, plafó ceràmic, Guivernau

La Gleva i Núria.

La propietària.

De la persona responsable o propietària d’un lloc o d’un negoci se’n diu patrona. Patrocini és el fet de protegir les persones que estan a càrrec seu. El 1995, dos anys després del 600 aniversari de l’arxiprestat de la Vall d’Hebron, es va col·locar un plafó dedicat a la Mare de Déu del Patrocini, és a dir, de la protecció. Al fons podem veure les diverses parròquies que pertanyen a aquest arxiprestat. En actitud de reverència, tenim Jeroni i Joan Bosco. Nascut al segle IV, Jeroni d’Estridó és considerat un dels “pares” de l’església catòlica. Joan Bosco va fundar al segle XIX la Congregació Salesiana.

Montserrat, Degotalls, plafó ceràmic, Guivernau

M.D. del Tallat i Patrocini de Vall d’Hebron,

Bona salut.

Probablement, la més venerada a Catalunya és la Verge o Mare de Déu del Remei. Moltes d’aquestes imatges duen un ram d’herbes remeieres a la mà i una cinta de la qual es deia que, posada damunt del cos d’una partera, ajudava a infantar. Podeu imaginar que, la gran demanda d’aquestes cintes amb virtuts guaridores, va crear un negoci alternatiu. A més, és la patrona de totes aquelles persones que es dediquen a sanar sense ser metges -ja m’enteneu-.

Montserrat, Degotalls, plafó ceràmic, Guivernau

Remei d’Arenys de Munt i de S.M. de Palautordera.

Flors d’hivern.

La Verge de Valldeflors de Tremp (Pallars Jussà) també és una marededéu trobada. En aquest cas la llegenda explica que, per tal de protegir-la dels sarraïns, els fidels amagaren la imatge a la vall darrere l’església. Segles més tard, diu la tradició que un fred hivern, van florir uns esbarzers i la imatge va ser trobada.

Entre falgueres.

Igualment trobada és la Mare de Déu de Falgars (o Falgàs), al Berguedà. Diu la tradició que la bonica talla gòtica d’alabastre, recentment restaurada, va ser trobada per un pastor enmig d’unes falgueres. D’aquí el nom.

Montserrat, Degotalls, plafó ceràmic, Guivernau

Falgars i Valldeflors de Tremp.

Neutral.

El santuari de la Fontcalda està situat entre els termes de Prat del Comte i Gandesa. Diuen que la Mare de Déu mai no ha pres partit per cap de les dues poblacions i, cada vegada que una o altra la volia portar a la seva respectiva església, tossuda, tornava al seu santuari on raja una font d’aigua calenta. Al plafó hi ha els escuts de les dotze poblacions pertanyents a la Terra Alta.

Tots els noms.

Després de ser destruïda, l’església del Roser de Barcelona, es va edificar de nou els anys 50. Sobre dibuixos de Pau Macià, Armand Olivé-Milián la va decorar amb magnífics mosaics, com el de la Mare de Déu del Roser, envoltada d’atributs marians. El 1992, Guivernau va realitzar una reproducció a Els Degotalls, aplicant el seu traç característic.

Les lletanies o invocacions marianes fan esment de diversos aspectes i metàfores de Maria, com torre de marfil, palmera, temple de Déu, estel, sol, lluna, porta del cel i molts altres.

Montserrat, Degotalls, plafó ceràmic, Guivernau

Fontcalda de Terra Alta i Roser de Barcelona.

I fins aquí, aquest breu recorregut pel camí dels Degotalls de Montserrat. Quan hi aneu, mireu amb deteniment la resta de plafons ceràmics, tant si són de Guivernau, com d’altres ceramistes. És un museu a l’aire lliure!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s