La vellesa i l’estalvi

Fundada amb fins benèfics, ja fa més d’un segle, la més que re fusionada Caixa d’Estalvis i Pensions, ja no és ni ombra del que era. Els destacables edificis, molts d’ells projectats per importants arquitectes, han embellit -o no- els carrers de la majoria de poblacions catalanes.

Un d’ells, que no el més interessant, el trobem fent nosa en ple centre històric de Terrassa, entre altres construccions catalogades. En plena expansió de l’entitat bancària, el primer ajuntament democràtic no va ser a temps d’evitar que s’aixequés aquest despropòsit.

Tot i que l’edifici, del qual no he trobat una sola nota, té un cert interès arquitectònic, ens fixarem només amb un gran mosaic que trobem a l’entrada del que havia estat la primera oficina de l’entitat en aquesta ciutat.

Ocupant l’alçada dels baixos i de la primera planta o entresòl, el mosaic està dividit en tres parts.

La vellesa.

A baix, en una moralitzant escena, veiem una clara al·lusió al respecte cap als ancians. Promoguts per l’advocat i economista Francesc Moragas i Barret, els homenatges a la vellesa van començar a tenir lloc el 1915 a Sant Sadurní d’Anoia. Poc després, aquest model es va imitar arreu i va donar lloc a la creació d’esplais i llars de jubilats.

Aquests homenatges consistien en obres de beneficència, com donatius o concessió de pensions vitalícies als més ancians o desvalguts. Una part dels diners eren aportats pels mateixos ciutadans i l’entitat bancària assumia una part igual.

Terrassa, mosaic, 1970

L’estalvi.

A la part central del mosaic, hi ha una figura femenina, sostenint una capsa daurada. És la representació de l’estalvi. L’aura que l’envolta conté cinc boles daurades. Imagino que es tracta de les cinc províncies on encara operava en aquells temps: Barcelona, Tarragona, Lleida, Tarragona i Balears.

Seixanta anys abans, Manuel Fuxà va realitzar una escultura que esdevindria un resum de l’activitat de la Caixa de Pensions el 1914. A la seu de l’entitat a la Via Laietana de Barcelona trobem aquest personatge, vestit com una reina medieval i envoltat d’una mare amb la seva filla i d’un ancià.

Altres escultors, com Emili Colom, Salvador Martorell o Martí Sabé, van tractar el mateix tema.

Aquí, la senyora va vestida a la romana, potser per tal d’emfatitzar l’origen de la ciutat.

És probable que aquesta representació de l’estalvi sigui una evolució de la deessa romana Fortuna amb la cornucòpia que representava l’abundància, aquí transformada en una caixa de cabals.

Terrassa, mosaic, 1970

La història.

L’escena superior representa l’església de Santa Maria, seu d’un poderós bisbat i bressol de l’Ègara romana, que més tard es convertiria en la ciutat actual.

A la part oposada, el mosaic el complementa un estret fris decoratiu realitzat amb la mateixa tècnica. El conjunt sembla oblidat per tothom i presenta importants desperfectes, en part deguts a la nul·la consideració de les reformes posteriors, com ho demostra la col·locació del porter automàtic.

Terrassa, mosaic, 1970

L’autor.

L’obra està signada amb un “De Casas 70”, però la cerca ha resultat infructuosa, així que res puc dir sobre ell/a. Tampoc he trobat altres obres amb la mateixa signatura.

Terrassa, mosaic, 1970

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s