Un marit, bon home, ric i polit

Avui dia és senzill fer un duplicat: poses un document a la fotocopiadora i en un moment tens una còpia exacta.

Però fa tres-cents anys o més, això prenia el seu temps. En aquella època, en què copiar no era un delicte contra la propietat intel·lectual, era ben normal fer duplicats d’una obra que tenia molta demanda.

Per posar només un exemple, avui parlaré d’Antoni de Pàdua i de quatre còpies del sant que podem veure en diversos llocs, amb alguns detalls canviats.

Sant Joan de les Abadesses, Sant Antoni de Pàdua, plafó ceràmic, rajola

Sant Joan de les Abadesses.

Cul inquiet.

En realitat, el xicot es deia Ferran i va néixer a Lisboa al segle XII.

Era de casa bona i la seva família va veure amb mals ulls que entrés a formar part d’una comunitat de monjos agustins. Allà va estudiar teologia i molt més.

Quan tenia vint-i-cinc anys, va presenciar l’arribada de les despulles d’uns franciscans martiritzats al Marroc. Aquest fet el va deixar de pasta de moniato i va entrar a l’Orde Franciscà.

És llavors quan adopta el nom d’Antoni, ja que l’ermita d’on vivia era dedicada a Sant Antoni Abat.

Més endavant anà a predicar per Europa i acabà de conseller del papa Gregori IX. Mentre era a Pàdua predicant va morir d’esgotament. Tenia 36 anys.

Era tan gran la seva popularitat, que aviat la seva tomba en convertí en lloc de pelegrinatge i se li atribuïren nombrosos miracles.

Sant Antoni, rajoles, plafó ceràmic, Taradell

Taradell.

Amb el lliri a la mà.

Sant Antoni de Pàdua se sol representar amb el cap tonsurat, és a dir, mig rapat a la moda franciscana i amb l’hàbit de l’orde.

Normalment sosté un lliri blanc, símbol de puresa i castedat -com la vara de Sant Josep, per entendre’ns-.

De vegades també duu un llibre, que representa la seva tasca de predicador.

I, com si no tingués prou atributs, s’afegeix un Nen Jesús als braços. La raó prové d’una llegenda, una de les moltes que s’expliquen d’ell i que pot variar segons qui l’escriu.

Diu el relat, que quan Antoni encara era un jove frare, es va allotjar en una pensió. Es trobava resant dins la seva cambra, quan l’hostaler el va espiar pel forat del pany i el va veure amb un nen als braços, que era Jesús parlant-li a cau d’orella.

Al segle XV, Antoni de Pàdua es convertí en un dels sants més venerats a Catalunya. Va ser el patró de tota mena d’oficis i gremis. També se’l coneixia per ser ‘advocat dels pobres’ i per trobar les coses perdudes. A més, les noies solteres l’invocaven per trobar marit:

Sant Antoni beneït,
Feu-me trobar un marit,
que siga bon home i ric,
i, si pot ser, també polit.

Curiosament gaudeix, encara ara, de gran popularitat dins el sector de la construcció, per una altre fet. Un dia l’Antoni estava predicant i la gent s’havia enfilat dalt d’una bastida. Amb el pes, taulons i persones van anar per terra, però miraculosament ningú va prendre mal. En el seu honor, al juny es fan concursos de paletes a Banyoles i a diverses poblacions tarragonines.

Plafó ceràmic. Rajola. Monestir Pedralbes. Barcelona

Monestir de Pedralbles.

Les còpies.

Probablement mai sabrem quin va ser l’original a partir del qual es van fer les còpies.

Tot i això, sempre segons la meva opinió personal, un dels plafons ceràmics més interessants, és el que trobem a l’antiga cuina del monestir del Pedralbes, a Barcelona.

Però comparar sempre és bo, així que aquí us deixo a més, una mostra conservada al museu d’Esplugues de Llobregat, un plafó a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) i un altre al carrer d’en Quintana a Taradell (Osona).

Resulta interessant observar les diferències, especialment pel que fa al ‘decorat’ del fons. Els arbres, els edificis, el terra. És com fer el joc de les set diferències!

Rajoles. Can Tinturé. Esplugues de Llobregat. Baix Llobregat

Museu d’Esplugues de Llobregat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “Un marit, bon home, ric i polit

    • Tot i que molt probablement aquestes ceràmiques corresponen als segles XVII i XVIII (estil barroc), es fa difícil determinar l’autoria. La ceràmica era considerada com un ‘art menor’ i els artesans rarament signaven les seves obres. Tot i això, sí que es pot observar el traç diferent d’uns i altres, per exemple en la manera de dibuixar els núvols.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s