Molt, però poc conegut

Resulta sorprenent com avui dia, encara hi ha informació impossible de trobar a les xarxes. I la poca que trobes, ha estat copiada textualment d’un altre lloc, sense aportar res.

Si fas una cerca sobre Joan Baptista Guivernau, invariablement apareix la font del carrer Portaferrissa i, com a molt, la reproducció de la batalla de Lepant al Museu Marítim, tots dos a Barcelona. Però hi ha molt més, segurament ben a prop teu.

Calella

Museu- Arxiu de Calella.

Nascut a Barcelona el 1909, durant noranta anys va escampar la seva obra arreu de Catalunya. Fonts, esglésies, cases particulars, … Penso que no hi ha població sense un plafó ceràmic seu, bé sigui un sant, una marededéu, una inscripció o un rellotge de sol, generalment elaborats al seu taller situat al carrer de Ticià, a la Vall d’Hebron de Barcelona.

De ben jove, aquest ceramista, que ara en diríem dels de tota la vida, es va proposar recuperar la rajola catalana dels segles XVII i XVIII. A la seva paleta de colors hi predomina els blaus, els verds i els ocres.

Cabrils

Carrer Castell, 1. Cabrils.

Un dels seus trets característics consisteix en els núvols que semblen coliflors. Al segle XVIII els plafons ceràmics incorporaven núvols que semblaven flors, però Guivernau els hi va imprimir un estil propi. A partir dels anys 50 del segle XX comença a realitzar ceràmica de nova creació, sovint conservant aquest element, com si fos una segona signatura.

Però també va tenir un vessant conservador, ja que va restaurar nombrosos plafons deteriorats, imitant perfectament sanefes i fons, fins a deixar l’obra de tal manera, que no saps què és original i què ha estat restaurat.

A més, Guivernau va sentir una especial passió pel col·leccionisme. Al Museu de Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat es conserva una important donació, consistent en rajoles de diversos estils que l’artista atresorava al seu taller.

Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Per què imitar rajoles antigues?

A Catalunya, la ceràmica va tenir un moment important des de principi del segle XVII, fins al segle XIX.

Els terrissaires catalans van desenvolupar un repertori propi de rajoles d’arts i oficis. Aquests motius ja existien en altres llocs, com Delft, Sevilla o València, però aquí van donar lloc a una gran varietat de temes i models, amb una qualitat impecable.

Sovint inspirant-se en les auques que van aparèixer en aquells temps, van passar de representar festes i tradicions populars a dibuixar oficis, soldats o animals, entre altres motius.

Paral·lelament, els artesans, van atendre també encàrrecs de rajola de mostra i plafons ceràmics, sovint amb la representació d’algun sant.

La rajola de mostra és aquella que presenta motius geomètrics o figuratius que permet combinar-la per a cobrir grans superfícies.

Doncs bé, és tot aquest repertori en desús, oblidat i fins i tot, menystingut, el que Joan Baptista Guivernau es proposà recuperar. Cal tenir present que ens trobem en uns anys en què ja no es mira enrere. Lluny queda el modernisme i el noucentisme i més lluny encara queda el barroc.

Als anys 50 del segle XX la rajola es converteix en un element industrialitzat que necessita cobrir la demanda del sector de la construcció.

Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Algunes obres poc conegudes.

Seves són les rajoles que hi ha a moltes poblacions per a commemorar la Festa de l’Arbre. Obviant que l’origen d’aquesta festivitat al segle XIX se la disputen Catalunya i Extremadura, es va instaurar el 1915 a tota la península. Les rajoles mostren la Mare de Déu del Rosari -no la del Roser-, coneguda també com a Mare de Déu de la Victòria perquè, suposadament, el 1571 va ajudar les tropes espanyoles a guanyar la Batalla de Lepant.

Can Peguera. Nou Barris. Barcelona. Guivernau. Festa de l'Arbre.

Plaça de Sant Francesc Xavier. Barcelona.

Durant la segona dictadura, això de la ‘Victòria’ els va venir com anell al dit, i la senyora va quedar indissolublement associada a aquesta i altres celebracions.

Compte, perquè no totes les rajoles són signades per Guivernau. Algunes, que hem de considerar com a còpies, són d’altres ceramistes.

A l’avinguda del Marquès de Riera de Sant Vicenç de Montalt, veiem un plafó vertical amb un sol i un vaixell, acompanyant el nom de la vil·la: Mar i Sol.

Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Marquès de Riera, 33. Sant Vicenç de Montalt.

A l’altre costat de la petita porta, hi ha una caravel·la portuguesa. Tot i que no es veu la signatura, sembla raonable pensar que és del mateix autor.

Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Marquès de Riera, 33. Sant Vicenç de Montalt.

Les veles llueixen la creu de L’Orde de Crist, l’emblema utilitzat pels vaixells portuguesos durant l’era dels descobriments. Al segle XIV, aquest orde va ser el successor dels cavallers del Temple a Portugal.

Seguim al Maresme, però ara ens acostem a Vilassar de Mar. A la Riera d’en Cintet i havia una casa anomenada Can Cintet. Encara existeix, tot i que molt modificada. Un plafó ceràmic recorda el que devia ser un ball popular de l’època i sobre el qual no m’ha estat possible esbrinar res.

Davant la façana de la casa, tres músics interpreten una peça mentre tres parelles de dansaires la ballen. Com a fons tenim el Montcabrer i el Burriac, amb el castell.

Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Riera d’en Cintet, 12. Vilassar de Mar.

Ens anem a Barcelona. Diu la tradició, que Eulàlia era una noia que vivia a Sarrià al segle III. Durant les persecucions als cristians, la van condemnar a patir tretze turments, un per cada any que tenia. Un dels més coneguts va consistir a tancar-la dins una bóta plena d’objectes tallants, que van fer rodolar per l’actual baixada de Santa Eulàlia de Barcelona.

Verdaguer va relatar el fet en un poema i Guivernau va immortalitzar la màrtir i el poeta en un plafó, sota una imatge de la santa.

Per cert, com que no hi havia manera que es morís, els romans la van clavar en una creu en forma d’aspa i aquí s’acaba la història.

Guivernau, ceramista, plafó ceràmic, ceràmica, rajola

Baixada de Santa Eulàlia, 4. Barcelona.

A la façana de l’església de Sant Pere Nolasc hi ha un immens plafó ceràmic com si es tractés d’un vitrall. Si mai heu anat pel carrer Tallers, segur que heu passat pel davant. Però sol passar desapercebut.

Pere Nolasc, nascut al barri del Clot al segle XII, era un mercader que se la va passar negociant l’alliberament de cristians capturats pels musulmans a les terres de Llevant. Quan se li acabaren els diners, va formar grups per a recaptar almoines per als captius.

Una nit se li aparegué la Verge per demanar-li que fundés un orde dedicat a la redempció de captius. Així, amb el consentiment de Jaume I, va néixer l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè, aconseguint alliberar fins a 4.000 captius!

plafó ceràmic, Guivernau, rajola, SantPereNolasc

Aquí el veiem davant la Verge amb el Nen que sosté uns grillons trencats. Al seu davant, es veu Barcelona, amb les Drassanes, el castell de Montjuïc, el port i al fons les muntanyes de Montserrat, tal com apareix en un gravat de 1720.

Tot i la dificultat per llegir-ho, a la part inferior hi ha l’escut de Barcelona amb la llegenda “Redemptrix Captivorum”, en clara al·lusió a la tasca del sant.

plafó ceràmic, Guivernau, rajola, SantPereNolasc

Premià de Dalt és una vila amb un més que notable patrimoni d’aquest ceramista.

Tenim la font de Sant Pere, presidint la plaça de l’antic ajuntament.

Premià de Dalt

Plaça de la Vila. Premià de Dalt.

També trobem Santa Rosa, coronada pel nen Jesús. Observeu sempre els florits núvols.

Premià de Dalt, Santa Rosa, Guivernau, ceràmica, ceramista, rajola

Avda. Manso Montserrat, 3. Premià de Dalt.

En un paratge idíl·lic als afores, trobem la font de Sant Mateu, on veiem aquest màrtir amb un àngel que li dicta el que ell va escrivint.

 

Font de Sant Mateu. Premià de Dalt. Ceràmica. Guivernau

Font de Sant Mateu. Premià de Dalt.

Aquestes són només algunes mostres poc conegudes de la prolífica producció de Joan Baptista Guivernau. De mica en mica faré un nou recull i l’exposaré en un altre article.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s