Trens i taronges

El tren va arribar a València a mitjans del segle XIX. Cinquanta anys més tard, les instal·lacions de la primera estació, situada a l’actual plaça de l’Ajuntament, havien quedat obsoletes.

Amb l’enderroc de les muralles medievals, la ciutat va expandir-se i va tenir espai per a una estació adequada als nous temps.

València, Estació del Nord, mosaic

Del projecte s’encarregà al valencià Demetrio Ribes, que es va passar pràcticament tota la seva vida professional com a arquitecte de la ‘Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España’. D’entre tots els edificis ferroviaris, garatges i magatzems, l’Estació del Nord de València és la que el va fer famós.

Perquè us soni una mica més, també va remodelar profundament l’estació del Nord de Barcelona, fins a deixar-la tal com ara la coneixem.

Tant la façana com l’interior de l’edifici principal, estan recoberts de mosaics, plens de detalls que fan referència a motius regionals, com escuts, vestits típics i, molt especialment, a l’horta valenciana.

València, Estació del Nord, mosaic

D’entre tots, destaquen els de l’antiga cafeteria, completament recoberta de ceràmica amb paisatges, escenes bucòliques i sanefes decoratives, que cal veure amb deteniment.

Els plafons més grans estan signats per Gregorio Muñoz Dueñas. Aquest decorador i il·lustrador malagueny, molt influenciat pel modernisme, tant dissenyava un moble, un tapís o un diploma com realitzava il·lustracions per a revistes.

València, Estació del Nord, mosaic

La ceràmica va ser produïda a ‘València Industrial’, una prestigiosa fàbrica ubicada a Burjassot (València), que va produir impecables obres en ceràmica. Casualitats de la vida, la direcció artística d’aquesta fàbrica estava al càrrec de Muñoz Dueñas. El món és un mocador.

Altres decoracions ceràmiques de l’estació, com els sostres, van ser realitzades per ‘La Ceramo’, una antiga i important fàbrica de teules, gerres i rajoles, especialitzada amb aplicar reflexos metàl·lics, que la van fer mereixedora de diversos guardons.

València, Estació del Nord, mosaic

Un dels fundadors, Julià Urgell, va marxar a Esplugues de Llobregat on va treballar a la fàbrica ceràmica Pujol i Bausis.

Desmereix una mica el fet que actualment la sala l’ocupa una botiga de llaminadures.

València, Estació del Nord, mosaic

Probablement, el Salt de Xella.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s