Cave Canem

Els romans col·locaven a l’entrada de les cases l’avís de ‘compte amb el gos’. Aquest animal, a més de companyia ha estat el guardià de les llars. I també de l’infern, com Cerber, el gegantí gos amb tres caps que impedia l’entrada dels vius i la sortida dels morts de l’Hades.

Entre els animals que veneraven els egipcis hi ha el mític ‘cinocèfal’, que significa cap de gos i que va derivar en Anubis, déu dels funerals.

Amb l’arribada del cristianisme, trobem el curiós cas del gegant Sant Cristòfol, un sant inexistent però representat per l’església ortodoxa amb cap de gos, com Anubis.

Vilassar de Dalt, Maresme, capella hospital de Sant Pere

Als peus de la mort.

Durant l’època medieval, era habitual esculpir la figura del difunt -només si era un personatge important-, estirat damunt el sarcòfag amb els peus recolzats sobre animals. Sovint els homes tenien un lleó, símbol de fortalesa i les dones un gos, que simbolitzava la fidelitat -la conjugal, és clar-.

També es podia donar el cas que el propietari sentís tan gran estima pel seu gos, que volgués que fos representat amb ell al mausoleu.

Vilassar de Dalt, Maresme, capella hospital de Sant Pere

Guardians del més enllà.

Allà pel segle XVIII es fundà a Vilassar de Dalt (Maresme) l’Hospital de Sant Pere. Dos-cents anys més tard -el 1922-, trobem que Joaquim Jover i Costas, va llegar un bon grapat de diners al centre, perquè li fessin allà un panteó com cal, per a ser recordat.

El senyor Jover va ser un empresari qui, a finals del segle XIX, posseïa una important companyia naviliera amb vint-i-quatre vaixells, entre altres negocis. En una ocasió va repatriar, sense cap cost, els soldats malalts o ferits a la guerra de Cuba. Gràcies a aquest gest, la reina Maria Cristina li atorgà el títol de Marquès de Gelida.

En realitat, el marquès es troba enterrat a Barcelona, al cementiri del Poblenou, així que no em queda clara la seva relació amb la vila.

La capella – panteó va ser construïda amb un més que tardà estil neogòtic, propi del segle anterior.

El més curiós i del que no he trobat cap informació és la presència de dos caps de gos a la porta principal.

La magnífica reixa de l’entrada emmarca uns plafons metàl·lics, presidits pels caps dels animals realitzats amb bronze.

Sense ser un entès, penso que un d’ells, amb les orelles punxegudes és un dòberman. Aquesta ferotge raça va ser creada al segle XIX per destinar-la a treballs militars i policials. Em costa de creure que el senyor Jover en tingués un, perquè penso que la raça encara no hauria arribat aquí. Però tot pot ser.

Vilassar de Dalt, Maresme, capella hospital de Sant Pere

L’altre, per una part sembla una varietat de ‘dòberman’, amb les orelles caigudes. Però també pot ser un brac, elegant gos de caça, també alemany.

Vilassar de Dalt, Maresme, capella hospital de Sant Pere

Segurament no té més explicació que la merament ornamental. O potser eren els gossos del senyor Jover. Sigui com sigui, al lloc on es troben, semblen vigilar, com el Cerber, l’entrada al recinte sagrat.

Durant l’edat mitjana existia la creença en l’esperit guardià dels cementeris, qui assegurava el descans dels difunts. Aquest personatge es podia representar sota la forma d’àngels, esfinx i també de diversos animals, com el gos. Una de les moltes versions de la llegenda assegura que un gran gos negre perseguirà els intrusos que s’atreveixin a entrar de nit al cementiri.

Així que, compte amb el gos!

Vilassar de Dalt, Maresme, capella hospital de Sant Pere

INFORMACIÓ PRÀCTICA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s