Art invisible

Quan el respectable es va cansar dels excessos del modernisme, els arquitectes es van posar a règim i van projectar edificis tan sobris que, fins i tot ara, passen desapercebuts. En algun cas, una breu decoració ens fa aixecar el cap i descobrim una façana que mai havíem vist.

Un exemple del que dic, el trobem al carrer de Llenguadoc a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

L’habitatge té entrada per tres carrers. Tot i això, seria ‘invisible’ si no fos pel relleu de terracota que hi ha a l’entrada principal.

Sis nens petits que, mal mirats, semblen una mica dimoniets, se la passen ballant i saltant de cara al carrer. La cinta que els enllaça, tapa oportunament el que ha de tapar.

Als tres plafons de terracota sembla que els hi manca un tros. O l’artista va prendre malament les mides o l’arquitecte va sobredimensionar el marc.

Sant Andreu Palomar, Jaume Martrús, relleu, terracota, noucentisme

Pietat i humor.

A l’extrem dret la signatura de l’autor queda mig amagada per la motllura. Correspon a Jaume Martrús.

Nascut a Manresa el 1889, Martrús va viatjar més que un turista, fins que decidí que ja en tenia prou i se’n va anar a viure a Olot on va realitzar nombroses escultures religioses. Algunes, com ‘L’Oració de l’Hort’ d’Olesa de Montserrat, ‘La Borriquita’ de Logronyo o la de Cadis, encara desfilen a les processons de Setmana Santa.

Cap als anys trenta del segle passat, abandonà l’escultura pel dibuix, destacant com a caricaturista. Signava les seves obres gràfiques sota el nom fictici de ‘Sutram’, el seu cognom a l’inrevés, una mica canviat.

El 1950 encara va esculpir un grapat de titelles per a Jaume Anglès, cap d’una nissaga de titellaires que encara segueixen la tradició.

Imagino que la seva obra anava més aviat destinada a esglésies i particulars, ja que en l’àmbit públic només hi ha una a la plaça del Pi del Barcelona. La resta només les podem trobar als museus i a les subhastes d’art, on sembla que aquest artista és més conegut.

Les escultures de Jaume Martrús, presenten trets comuns amb l’estil noucentista, que buscava la inspiració en els models clàssics grecs. El noucentisme es va voler allunyar de l’esperit medieval i també de l’expressivitat germànica. Era una estètica més mediterrània, però també més ‘artificial’.

Sant Andreu Palomar, Jaume Martrús, relleu, terracota, noucentisme

Del mateix autor i igualment invisibles, trobem uns petits relleus al carrer d’Aragó, 237-245. Els tres edificis van ser projectats el 1936.

Jaume Martrús, relleu, carrer Aragó, noucentisme

En aquest cas, els relleus han estat realitzats amb pedra artificial, però la temàtica és molt similar. Només que aquí, els infants, que fan una mitja por, estan jugant amb uns grans animals marins. Un d’ells, ensenya descaradament l’entrecuix. Aix, aquests nens!

Jaume Martrús, relleu, carrer Aragó, noucentisme

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s