Regust colonial

En francès, un còdol és un ‘caillou’. En alguns llocs, com les illes Canàries, aquest mot va derivar en ‘callao’. Quan arribaren els primers colonitzadors a Cuba, van batejar una població portuària de Cuba amb el nom de El Callao, probablement per tenir una platja pedregosa. El mateix van fer al Perú.

El Callao (Cuba) era un dels ports on s’embarcava l’or i la plata cap a Espanya. I també on desembarcaven els esclaus portats d’Àfrica i amb els quals tant es van enriquir alguns dels que ara venerem com a ‘indians’. Sovint utilitzem els mots ‘indiano’ o ‘americano’ per a designar els catalans, aventurers i comerciants, que tornaven a casa després d’haver fet fortuna a les colònies espanyoles a Amèrica.

La platja del Callao a Mataró (Maresme) és un record d’aquells temps. No oblidem que ens trobem dins el barri de l’Havana, nom ja de per si, molt en sintonia amb la història d’aquesta ciutat.

Sembla que al segle XV, tot i no haver-hi port, aquí tenia lloc una intensa activitat comercial, embarcant la fusta procedent dels boscos del voltant, cap a les drassanes de Barcelona. Actualment, les cases dels pescadors que es van deslliurar de l’enderroc, ajuden a fer que tingui un aire més colonial.

Mataró, Maresme, Havana, Callao

Dos, vint-i-set, vint-i-u.

Aquí mateix hi ha el monument que duu el nom de Camí del Nord.

És el punt d’inici d’un sender de més de dos-cents quilòmetres, que segueix la ruta que van fer els exiliats cap a França en acabar la Guerra Civil. El traçat de la ruta, que passa per l’emblemàtic Canigó, coincideix amb el meridià 2° 27′ 21″, representat per la línia corba metàl·lica.

L’obra va ser projectada per M. Dolors Periel, autora també del monument a la justícia davant els jutjats de Mataró així com de la remodelació de l’escorxador modernista a la mateixa ciutat.

Mataró, Maresme, Havana, Callao

Un gran ocell.

A pocs metres s’aixeca l’escultura ‘Ocellot’ de l’artista Perecoll. Amb aquesta paraula -inexistent al diccionari- l’autor fa esment als ocells que van per la Rambla de Mataró, i no a les aus marítimes com pot semblar. Quan es va instal·lar aquí el 1986, va ser la seva primera escultura pública.

Nascut a Mataró el 1948, Pere Coll, més conegut com a Perecoll, és un artista polifacètic que va començar treballant en una joiera i actualment s’expressa amb diverses tècniques. Les aus són un tema recurrent a la seva obra i a la major part de la seva producció hi predomina el color negre.

Mataró, Maresme, Havana, Callao

Donar color a la paret.

Abans d’entrar al pas soterrat per accedir a l’altre costat de la carretera, trobem un gran mural de més de seixanta metres amb llocs emblemàtics de la ciutat. Va ser pintat durant la festa major de 2006 per un grup d’artistes de Mataró.

L’ajuntament, la basílica, la platja, el Parc Central amb el ‘negrito’ (un altre record d’Ultramar), Laia l’Arquera, el tren o el port, són alguns dels elements que conformen aquest simpàtic mosaic.

Mataró, Maresme, Havana, Callao

Futurisme apocalíptic.

En mural acaba on comença un llarg pas soterrat que recorda l’escenari d’alguna pel·lícula futurista en què la raça humana viu amagada. No per això deixa de tenir el seu interès. El fosc túnel sembla una nova versió d’art brutalista, que tant va triomfar els anys seixanta i setanta, creant sòlides i pesants estructures de formigó.

En sortir a l’altre extrem ens trobem a la plaça del polifacètic arquitecte mataroní Jordi Capell, ja en ple barri de l’Havana. A més del xalet del Parc Central, he estat incapaç de trobar què més va projectar.

Mataró, Maresme, Havana, Callao

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s