Apuntant als orígens

Amb uns pits que podrien passar pels obusos que disparava aquell famós robot de dibuixos animats, l’escultura Laia l’Arquera ha passat a formar part dels símbols més característics de Mataró (Maresme).

Inaugurada el 1998, aquesta gegantina figura va ser projectada per l’artista Josep Maria Rovira-Brull, fill adoptiu de la ciutat.

Segons l’autor, recorda les cultures prehistòriques, la fèrtil deessa Terra que pot ser terrible quan se sent agredida. L’arc que branda és un referent d’Artemisa, la divinitat grega de la caça i de la fertilitat.

Segons el desig de l’artista, la figura mira cap a la muntanya de Burriac, on hi havia el poblat ibèric que va esdevenir Ilturo, la capital del territori laietà. Amb el pas dels segles, es fundaria la ciutat romana d’Iluro, l’actual Mataró. La plaça duu l’idoni nom de Porta Laietana.

L’escultura sembla inspirada en les pintures rupestres trobades a les coves del Cogul (Garrigues), un testimoni de la presència dels ibers, ara fa més de sis mil anys. No oblidem que els laietans foren un poble iber, que habitava a l’actual Maresme.

Mataró, Maresme, Laia Arquera, Rovira-Brull, escultura, Pla d'en Boet

Artista total.

Nascut a Barcelona el 1926, Rovira-Brull s’establí a Mataró on va tenir una activa vida creativa

Va ser un artista polifacètic que va tenir bona mà pel disseny gràfic, l’escultura i la il·lustració, camp aquest on expressà la seva crítica social.

Ja en plena maduresa és quan crea aquesta escultura tan simbòlica amb el nom de Laia l’Arquera.

Tot i això, un dels temes més recurrents en la seva obra és el tren, que va representar en diverses ocasions, tant en pintura com en escultura.

Mataró, Maresme, Laia Arquera, Rovira-Brull, escultura, Pla d'en Boet

Homenatge verd.

Davant la plaça, dins el triangle format pel carrer de la Bobinadora (inici de la C-31) i la carretera de Barcelona (N-II) hi ha els jardins de Josep Maria Rovira-Brull. Es tracta d’un poc atractiu espai enjardinat, amb quatre palmeres i una pista de patinatge -skate, per entendre’ns-.

Molt a la vora, protegida per una muralla de ciment, es pot visitar Torre Llauder, vil·la romana del segle I aC que va aparèixer en enderrocar un mas del segle XVIII.

El parc s’endinsa entre les naus industrials, tot travessant carrers que porten el record del passat tèxtil de la ciutat, amb noms de diversos oficis -sempre femenins-: Bobinadora, Teixidora, Repuntadora o Remallaire.

Ens trobem dins l’extens barri de Pla d’en Boet, majoritàriament format per polígons industrials. Rep el nom de la masia que tenim davant nostre, edificada al segle XVII, molt reformada posteriorment i finalment recuperada i restaurada.

La zona on hi ha el parc i l’escultura rep el nom de les Hortes del Camí Ral, que ja us podeu imaginar que era una zona fèrtil on al segle XIX hi havia grans extensions de vinya que la fil·loxera va esborrar. Al seu lloc s’inicià el conreu de patata que als anys seixanta del segle XX va donar pas a indústries.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s