Mosaic de mosaics

Allà pel segle IX, Guifre el Pelós, dins una política de repoblació del territori -aleshores més buit que una galleda de l’inrevés-, va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses i va col·locar a la seva filla com a primera a abadessa. Així tot quedava en família.

Al seu voltant sorgí la vila que, amb el temps es defensaria amb una muralla. La plaça Major era el lloc d’intercanvi comercial i al seu voltant es construïren els edificis més importants. Un d’aquests habitatges és Can Vilella. És el que llueix una representació de sant Antoni de Pàdua a la façana.

Sant Joan de les Abadesses, Sant Antoni de Pàdua, plafó ceràmic, rajola

Desconec la història d’aquesta nissaga, però sembla evident que devien tenir la seva importància.

Segles més tard, la vila va créixer i va ser necessari enderrocar les velles muralles, un tram de les quals passava per l’actual avinguda del Comte Guifre.

És aquí on trobem una interessant botiga de principis del segle XX, decorada amb diversos plafons ceràmics d’estil noucentista. Es coneix com a Can Vilella II i imagino que es tracta de la mateixa família que hem vist abans i que va ampliar el negoci.

Sant Joan de les Abadesses, plafó ceràmic, rajola, noucentisme

Resulta evident que els elements decoratius de l’aparador no tenen res a veure l’un amb l’altre. Potser es tracta de mostres defectuoses que algú es va quedar i les va recol·locar aquí. No és la primera vegada que això passa.

El plafó central representa una senyora agafant raïm amb una mà, mentre amb l’altra subjecta un grapat de fruita.

Sant Joan de les Abadesses, plafó ceràmic, rajola, noucentisme

En realitat, aquesta escena forma part d’un gran arrambador dels anys trenta del segle XX, que encara es conserva a la Casa Coral de Barcelona. En ell apareixen diverses al·legories de les arts, l’agricultura, la ciència, la indústria, o les quatre estacions, a la qual pertany la que aquí veiem. El plafó central de l’arrambador original conté un escut que representa les quatre províncies catalanes. És possible que el conjunt fos encarregat per alguna entitat bancària o societat mercantil.

Sant Joan de les Abadesses, plafó ceràmic, rajola, noucentisme

L’empresa Ceràmiques Coral, creada a finals del segle XIX i encara ubicada a Barcelona, es va especialitzar en la comercialització de materials per a la construcció i la decoració. Les idees dissenyades per José Coral eren realitzades per importants tallers especialitzats, establerts a la zona de Llevant. Quan ell va morir, els dissenys s’encarregaven a diversos dibuixants que no signaven les obres i per això es fa difícil saber-ne l’autor.

Un altre plafó col·locat a la botiga, representa un gerro amb flors i ocells. Aquest motiu sembla inspirat en models decoratius del barroc. La composició i l’estil recorden vagament a les decoracions ceràmiques noucentistes que trobem al pati de la Casa de la Caritat i a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona. Tots ells van ser realitzats per Francesc Canyelles durant els anys vint del segle XX.

Sant Joan de les Abadesses, plafó ceràmic, rajola, noucentisme

Agraeixo sincerament la informació aportada per l’historiador Vicente de la Fuente, autor de l’excel·lent blog Del Modernismo.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “Mosaic de mosaics

  1. Felicidades por tus post y tus descubrimientos!! Y por cierto, el primer plafón cerámico que citas, el de Sant Antoni de Pàdua, es tambien magnífico! Proviene de algún un taller barcelonés de mediados del siglo XVIII y parece que está en perfecto estado de conservación!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s